ACN Barcelona – El periodista Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) ha publicat aquest dimecres el llibre ‘La força de les arrels’ (Columna) que segueix la particular col·lecció iniciada amb l’obra ‘El que la terra m’ha donat’ de 2017. Amb el nou volum l’històric cronista presenta diversitat de reflexions sobre la seva relació amb els orígens a Rocafort de Vallbona (Urgell) i el món rural. La novel·la literària descriu un món de pagès que defineix com a “immòbil però vibrant” i que atrau silenciosament a tots aquells que l’han contemplat. El periodista convida el lector a redescobrir la bellesa i la profunditat dels vincles entre l’humà i el territori. Foix vaticina que al camp “ja es pot fer tot” i que les ciutats cada vegada perdran més població.
Amb el neguit que la ciutadania només coneix bé el que succeeix a les ciutats, Foix s’interessa pel que passa a l’entorn rural en general i als termes municipals en concret. “Quan passem per les carreteres dels termes municipals pensem que tot allò són espais morts i son molt vius. Son els marges, els camins, els arbres… un pi, una alzina que porten molts segles a allà. Rere una realitat silenciosa hi ha una vida. Darrera les realitats dels termes hi trobes moltes coses”, ha explicat en roda de premsa.
En una lectura reposada acompanyada per algunes il·lustracions, Foix presenta persones relacionades amb la terra, que saben quin són els bons espais “on no hi toca el sol i no hi faci gaire vent” i que coneixen els cicles naturals. El periodista parla d’avantpassats que han dedicat mitja vida a la natura amb la sega, la sembra, el batre i el bramar. “Tot això està descrit dins d’un ambient, una narrativa i un punt de nostàlgia. Tot sabent que avui ja no hi trobes ningú en els termes municipals”, ha exposat. “Molta gent recollia olives. Avui no són ni cinc famílies perquè amb una sola persona amb un tractor pots fer la feina amb un dia que feien en cinc setmanes”, ha lamentat.
Foix ha reivindicat que actualment viure al món rural “té més qualitat de vida que no pas fer-ho en edificis de 30 pisos”. “La gent jove abandona la ciutat perquè aquesta s’encareix, l’habitatge és car. La gent amb més mitjans anirà a viure el camp”, ha pronosticat. “Tal com passa al Regne Unit”, ha afegit.
A diferència de l’anterior volum, ara Foix manifesta molt més “explícitament” el seu contacte directe amb la terra. “Explico que he anat plantant magraners, perers, cirerers i molt tipus d’arbres. Per gaudir-los, menjar, veure com creixen”, ha subratllat. Així doncs, en aquest llibre és mostra una essència més experimental, tot relatant el que suposa treballar la terra en un món “silenciós però molt actiu” i amb tota mena de colors.
Finalment, el periodista s’ha mostrat preocupat pels “estralls” que generen en el paisatge la crisi climàtica, la sequera i la reconversió de zones per la instal·lació de parc eòlics o d’energies fotovoltaiques. Tot i reconèixer que les energies renovables són necessàries, Foix ha demanat respectar “l’energia primària”, és a dir, els conreus que garanteixen l’abastiment de la població. “S’ha de donar una segona volta a l’Agenda 2030. Cal fer el que convingui al país però buscant el consens de la gent rural. Cal repensar-ho”, ha dit. “Em sembla un error estratègic de país que on hi ha un conreu s’instal·li energia renovable. Cal trobar espais on puguin conviure”, ha reclamat.
