ACN Barcelona/Madrid – El magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha desestimat els recursos de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, contra la seva interlocutòria que va declarar no amnistiable el delicte de malversació de fons públics pel qual estan processats. En una interlocutòria, l’instructor destaca que les al·legacions no tenen cap fonament, ja que és la previsió literal de la llei d’amnistia la que obliga al pronunciament judicial que s’impugna, i la norma estableix l’exclusió de la seva aplicació a delictes de malversació en supòsits en què el subjecte actuï amb “el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”, cosa que entén que concorre en el cas.
En aquest sentit, el magistrat ressalta que l’amnistia per a aquest delicte hagués estat apreciada si la llei hagués proclamat, sense restriccions, la concessió del perdó a tots els delictes de malversació comesos per promoure el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, o si hagués limitat l’exclusió a casos d’enriquiment en el significat etimològic, és a dir, d’augment de riquesa. Tot i això, recorda la interlocutòria, l’article 1.4 de la llei indica que el concepte d’enriquiment arriba a més a les actuacions on s’obtingui qualsevol avantatge personal de caràcter patrimonial, cosa que inclou qui, amb càrrec als fons públics, obté qualsevol benefici que hagués exigit del pagament d’una contraprestació dinerària (contingut patrimonial), encara que no augmenti materialment el nivell de riquesa.
Sobre això, el magistrat cita la interlocutòria impugnada per reiterar que els processats “van decidir carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost” del referèndum de l’1-O, que era un projecte, segons ell, aliè a les seves responsabilitats de Govern i a les competències de la Generalitat.
El jutge Llarena desestima també les al·legacions de les parts que es basen en el contingut del vot particular, subscrit per una magistrada, discrepant de la interlocutòria de la sala que va jutjar el ‘procés’, que va coincidir amb Llarena a excloure l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació. En aquest sentit, l’instructor rebutja que hi hagi lesió del principi de legalitat, ja que no es tracta d’una “disquisició” seva o una interpretació de la sala, sinó que ha estat “el legislador qui ha ofert una interpretació autèntica del terme enriquiment” a l’article 1.4 de la llei, expressant que s’ha de concloure que existeix “propòsit d’enriquiment” quan el subjecte actiu pretén aconseguir qualsevol benefici personal de caràcter patrimonial, encara que no comporti el material increment del capital o dels actius patrimonials que suggereix el sentit filològic de la paraula”.
“Davant del que el vot particular afirma –indica l’instructor–, i encara que no hi ha precedents legislatius de concessió d’amnistia per als delictes de malversació, en els més de 200 anys de jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol no existeix ni una sola resolució que rebutgi donar la mateixa resposta penal a subjectes que materialment i injustificadament hagin augmentat els seus actius patrimonials a expenses dels fons públics, que als que (també injustificadament i a expenses dels diners públics) hagin obtingut qualsevol altre benefici o avantatge que no comporti un efectiu increment del capital o dels actius. Un estat de la jurisprudència que fa perfectament previsible que el règim d’aplicació de l’amnistia sigui també semblant per a tots dos comportaments, tal com estableix l’article 1.4 de la llei”.
Afegeix que aquesta equiparació en la resposta penal es reprodueix a la jurisprudència dels països del nostre entorn i es reflecteix, fins i tot, a les disposicions normatives del dret de la Unió Europea, que en la directiva del 2017 sobre lluita contra el frau, considera delicte de malversació “tot acte intencionat realitzat per qualsevol funcionari a qui s’hagi encomanat directament o indirecta la gestió de fons o actius, de comprometre o desemborsar fons, o apropiar-se o utilitzar actius de manera contrària als fins per als que estaven previstos”.
D’altra banda, assenyala la interlocutòria que la decisió d’amnistiar el delicte de malversació adoptada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en altres casos, i que els recurrent porten a col·lació, és plenament compatible amb allò que la sala segona del Suprem sosté. “El responsable públic que va decidir gastar els fons públics a atorgar protecció a un dels actuals recurrents, ni va actuar amb propòsit d’enriquir-se en el sentit gramatical del terme, ni va actuar amb el propòsit d’obtenir el benefici personal que preveu la llei a l’article 1.4. Es tractava d’un supòsit amnistiable segons la llei d’amnistia, atès que el delicte de malversació va consistir en un acte apropiatori en benefici de tercers. I també era amnistiable l’eventual responsabilitat de qui va cobrar el seu treball d’escorta amb aquests fons, ja que aquest individu no podia ser subjecte actiu del delicte de malversació perquè no era el gestor dels fons públics i havia de ser considerat com a simple partícip en el delicte de malversació perpetrat per un altre”, assenyala el jutge.
Per a l’instructor, és la lectura oferta en el vot particular la que conduiria a que determinades disposicions normatives resultessin mancades de sentit per resultar sempre inaplicables. Així mateix, el jutge subratlla que tampoc no es lesiona el principi de previsibilitat que invoca el vot particular o la predictibilitat de la llei a què feia referència el fiscal general de l’Estat a l’informe que va emetre en ocasió de l’obertura del nou any judicial el 5 de setembre passat. “La predictibilitat de la llei -diu la interlocutòria- no suposa que la norma hagi de ser aplicada conforme a l’aspiració d’un processat que assegura haver redactat i proposat la norma amb l’aprovació de la qual busca assolir la seva impunitat”. De fet, la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat també van recórrer contra la primera interlocutòria del juliol que desestimava l’amnistia.
La interlocutòria desestima també el recurs de Vox en què sol·licitava que no s’apliqués l’amnistia tampoc al delicte de desobediència. Per part seva, dóna la raó a la dirigent d’ERC Marta Rovira en un punt procedimental, en compartir que el sobreseïment de la seva causa per desobediència correspon a la sala, per la qual cosa estima el seu recurs i conclou el sumari respecte ella.
