ACN Barcelona – L’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) ha publicat aquest dijous l’informe de l’autogovern del 2023, on alerta que el model de finançament autonòmic “no s’està complint” tal com va ser pactat. El text, de més de 400 pàgines, constata que la revisió quinquennal del model encara no s’ha dut a terme, malgrat estar prevista a la llei. I que la manca de revisió del model té “conseqüències greus” per a les finances dels governs autonòmics i, per tant, per a la qualitat dels serveis que ofereixen a la ciutadania. El director de l’IEA, Joan Ridao, ha exposat l’informe. Al seu torn, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, ha insistit en la sobirania fiscal i política, a partir d’una negociació bilateral amb l’Estat.
L’informe de l’IEA recull que el juliol del 2023 es van presentar les dades de la liquidació del model de finançament autonòmic de l’any 2021. I que els resultats tornen a indicar que aquest model “no és favorable” a Catalunya i que té “molts defectes”. No es compleix el principi d’ordinalitat, tant en índex segons la població ajustada com segons població. Per exemple, Catalunya ocupa la segona posició pels recursos que li proporciona la seva capacitat fiscal: un 20,6% per sobre la mitjana segons població ajustada i un 17.7% si l’índex es calcula segons població. En canvi, després d’aplicar els diferents fons ocupa la novena posició.
L’estudi de l’IEA també constata que una part “significativa” dels ingressos dels governs autonòmics prové de la participació en figures tributàries importants gestionades per l’Administració central, com l’IRPF, l’IVA i impostos especials. Això pot traduir-se en retards en les transferències de recursos, dificultats d’accés a la informació tributària i manca d’implicació autonòmica en la lluita contra el frau fiscal i l’evasió que pugui afectar el seu territori.
Sobre aquest tema, Ridao, ha augurat que Espanya avança cap a una realitat d’un “Estat autonòmic executiu”, on té tot el poder legislatiu, i on les autonomies queden més “infrafinançades”.
<strong>Autogovern “insuficient”</strong>
L’IEA subratlla que a Catalunya hi ha una majoria “molt àmplia” que no està satisfeta amb l’encaix actual de Catalunya a Espanya i que creu que el nivell d’autogovern que té Catalunya és “insuficient”. També considera que és “menys evident” que hi pugui haver un “consens ampli” al voltant d’un model alternatiu. Tres opcions diferents que recullen suports significatius són l’increment de l’autonomia dins del marc actual, la transició cap a un model federal o la independència, tal com recull l’informe que ha presentat Ridao.
En la qüestió del suport a la independència, s’ha estabilitzat la distribució de preferències, sempre segons el document. Des de 2020 a 2023 hi ha al voltant d’un 41-44% de partidaris de la independència en front d’un 48-52% de contraris. La distància entre uns i altres es manté “relativament estable”. Així, després dels anys més intensos del procés, hi ha hagut una “certa davallada” del suport a la independència però no s’observa un retorn a nivells previs a 2012. L’IEA, doncs, considera que l’existència d’un percentatge “significatiu” de partidaris de la secessió ha esdevingut un “tret estable o estructural” de l’opinió pública catalana.
El document també constata que hi ha una majoria “clara” de la població a favor de la negociació política sobre la qüestió territorial. És una majoria que es veu tant en el camp dels partidaris de la independència com en el dels partidaris de preservar la unitat de l’Estat. Així mateix, apunta que l’acord social amb la idea de la celebració d’un referèndum sobre el futur de Catalunya com a país és “molt majoritari”. En la darrera ocasió en què es va preguntar, en el tercer baròmetre de 2023, un 45% dels enquestats s’hi van mostrar molt d’acord i un 28% addicional bastant d’acord. En total, doncs, un 73% es mostraven partidaris d’un referèndum sobre el futur de Catalunya com a país.
<strong>Sequera, educació i habitatge</strong>
L’informe també recull que la sequera és una “qüestió prominent”, i que les reserves hídriques de les conques internes -les que afecten les demarcacions de Barcelona i Girona-, van acabar l’any a un 17%. Així mateix, l’IEA destaca que la qualitat del sistema educatiu català va centrar bona part del debat polític. I recorda que l’informe PISA, que va situar els estudiants catalans entre els més mal preparats en comparació amb altres territoris de l’Estat i europeus, va suposar un “dur revés” per al Govern.
El text apunta que les crítiques i l’alarma pels resultats van anar creixent entre l’oposició al Parlament i part de la comunitat educativa, que van reclamar amb “urgència” un canvi de model. L’informe també recupera la problemàtica de l’habitatge, i destaca la “importància” en l’agenda pública d’aquesta qüestió. Especialment al voltant del fort augment del preu mitjà dels lloguers durant 2023, que ha tensat de forma “extraordinària” l’economia de moltes famílies.
El president de la Generalitat en funcions ha estat acompanyat per Ridao. L’acte, celebrat al Palau Centelles aquest dijous a la tarda, ha reunit un centenar de persones al voltant del col·loqui realitzat amb la catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, Núria Bosch, i el director del Centre d’Estudis d’Opinió, Jordi Muñoz; ambdós coautors de l’estudi. La moderació l’ha dut a terme el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros. A l’acte hi ha assistit el president José Montilla.
