ACN Barcelona – A Catalunya el 2023 l’increment de capacitat de generació elèctrica renovable ha estat de 34,39 MW, una xifra gairebé quatre vegades inferior a la de l’any anterior. Així ho constata l’Observatori d’Energies Renovables en l’informe que analitza la implantació d’energies netes durant l’últim any, que certifica que Catalunya “s’està allunyant” de la sobirania energètica. Així, el document avisa que la cobertura de demanda elèctrica amb renovables ha estat del 13,6%, dada que caldria multiplicar per cinc per assolir la fita de 2030 del Govern, que fixa que un 50% d’aquesta demanda s’ha de cobrir amb fonts renovables. L’Observatori atribueix aquesta lentitud al “col·lapse” de projectes d’eòlica i fotovoltaica que es troben en tramitació.
L’informe presentat aquest dimarts detalla que la demanda elèctrica de 2023 s’ha cobert en un 50,7% amb energia nuclear, dos punts menys que l’any anterior. I afegeix que els reactors nuclears de Catalunya, que començaran a desconnectar-se l’octubre de 2030, han aportat fins a set vegades el que han generat l’energia hidràulica i més de 55 cops el que l’energia solar fotovoltaica.
Així, l’Observatori ha constatat que les importacions han estat la segona font de proveïment d’electricitat a Catalunya, un fet que atribueixen a la caiguda de la generació hidràulica a causa de la sequera, la nuclear i la crema gas fòssil, que ha requerit augmentar molt notablement les importacions d’electricitat. En concret, aquestes importacions han cobert el 14,2% de la demanda elèctrica, un 0,6% més que l’any anterior.
En roda de premsa aquest dimarts, Victor Cusí, president d’EOLICCAT, ha apuntat que aquestes xifres indiquen que la transició energètica a Catalunya dependrà dels intercanvis, ja que el saldo importador català és de 6.266,56 GWh, gairebé el doble que el de 2022. Cusí ha remarcat que el 2023 la situació de sequera ha agreujat el nivell de dependència en les importacions, ja que “l’energia hidràulica no s’ha pogut substituir amb altres fonts”. “És el preu que hem de pagar si no fem els deures en sobirania energètica”, ha avisat.
Pel que fa a les fonts renovables, l’eòlica s’ha posicionat com la més important amb una cobertura del 7% de la demanda elèctrica, aportant un 25,3% més que l’any anterior. La segueix la hidroelèctrica que ha cobert un 5% de la demanda, la xifra més baixa d’aquest tipus d’energia des de l’any 1990. La solar fotovoltaica – sense comptar amb l’autoconsum- ha cobert un 1% de la demanda, un 3,8% més que l’any anterior, i la resta de tecnologies de generació un 2%.
<strong>La tramitació de projectes continua sent “un embut”</strong>
Aquesta dependència energètica s’explica, segons Cusí, per les dificultats administratives i la lentitud en la tramitació de projectes. El president d’EOLICCAT ha assegurat que des de 2019 s’estima una cartera potencial de 176 projectes eòlics i de 750 projectes solars fotovoltaics presentats i pendents de tramitació, ritme que també ha empitjorat respecte al 2022.
Les mitjanes de temps d’espera acumulades des de la presentació d’un projecte fins a l’autorització és de gairebé 1.500 dies, és a dir, de més de quatre anys. Una xifra que, segons ha dit, s’allunya de l’establerta pel Govern en la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT-2050), que fixava tramitar projectes en un termini de dos anys.
Per tot això, Cusí ha assegurat que “és urgent” fer un canvi en la tramitació de projectes perquè “hi ha un refredament notable de l’interès de promotors en els projectes”. “Prefereixen invertir en altres comunitats autònomes perquè és més ràpid i efectiu que a Catalunya”, ha avisat.
Per revertir-ho, el president ha demanat simplificar els procediments administratius, incrementar el nombre de persones destinades a resoldre els expedients i implementar mecanismes de suport a l’activitat de l’administració.
<strong>Objectius 2030</strong>
En el mateix informe, l’Observatori avisa que Catalunya “va tard” per assolir els objectius del full de ruta de transició energètica del Govern aprovat el 2023, que fixen cobrir el 50% de la demanda elèctrica amb renovables el 2030. “Crec que no s’han de replantejar, anem tard, però hem d’assolir-los, perquè si no pot suposar una pèrdua de competitivitat molt important per Catalunya”, ha advertit Cusí, que ha insistit que “cada vegada queda menys temps” per arribar a les fites.
Per a fer-ho possible, Cusí ha demanat “repensar” el mecanisme de participació ciutadana proposat per l’executiu, que buscava que els ciutadans s’afegissin en inversions d’empreses grans a través de participacions menors. “Creiem que és difícil que un ciutadà s’afegeixi en una inversió d’una empresa gran, el que sí que funciona són les comunitats ciutadanes més petites, que inverteixen, per exemple, en un aerogenerador” ha dit.
En aquesta línia, Cusí ha demanat mecanismes que facilitin el finançament d’aquests projectes de participació municipal i que s’habilitin subvencions per tirar-los endavant. “En definitiva, volem que impulsar aquestes iniciatives sigui més factible i més fàcil, ja que molts no es tiren endavant per desconeixement o falta de recursos”, ha reiterat
<strong>Desequilibri territorial</strong>
D’altra banda, Cusí també s’ha referit al desequilibri territorial a Catalunya en la generació de renovables, especialment en el camp de l’eòlica. En concret, Tarragona genera un 61% de l’energia eòlica de Catalunya, Barcelona un 13%, Lleida un 26% i Girona un 0%, ja que encara no hi ha cap parc eòlic en servei.
Cusí ha assegurat que el desequilibri “és molt important” i l’ha atribuït al “desenvolupament tecnològic”, de fa vint anys, que requeria emplaçaments amb molt de vent per l’impuls de projectes. “L’eòlica no es pot instal·lar a tot arreu i a Girona les zones per a fer-ho són molt més reduïdes que a l’Ebre, però ara tenim uns quants projectes en tramitació per començar a compensar-ho”, ha dit Cusí, que ha posat com per exemple el Parc eòlic marí de Roses.
