ACN Barcelona – El Consell Nacional de Catalunya en Comú ha aprovat la ponència política i organitzativa de cara a la IV Assemblea Nacional del partit, que se celebrar el 16 i 17 de setembre. El text situa la missió dels comuns de liderar la construcció d’una majoria política social que els permeti interpel·lar a un “espai social molt ample”, al mateix temps que es defineixen com una “força de lluita i de govern”. Segons la ponència, Catalunya està en una “etapa de transició” després del procés, amb una recomposició d’espais en què veuen opcions de créixer electoralment. Aposten per un “autogovern fort” basat en el finançament singular dins d’un estat federal plurinacional, i situen les municipals del 2027 com a “repte estratègic de primer nivell”.
La ponència constata que l’últim cicle electoral “no ha estat positiu” per a Catalunya en Comú, en un clima diferent al de fa 10 anys i en un moment de “menor mobilització política”. To i això, remarquen que han estat “determinants” en la nova etapa que s’ha obert a Catalunya, que veuen en una “etapa de transició” un cop “s’ha tancat la dècada del procés”.
En el document, els comuns consideren que s’obre un nou escenari polític, en què la societat catalana “s’està retrobant en un nou catalanisme”. En aquest sentit, alerten que Catalunya té dos camins possibles: o una majoria orientada “cap a les elits i els poders econòmics”, o una altra que és “la construcció d’una majoria popular”.
La ponència advoca perquè Catalunya en Comú lideri la construcció d’aquesta “majoria popular, social i climàtica”. En termes electorals aposta per interpel·lar a “un espai social més ampli que s’identifica políticament amb els valors de l’esquerra i el catalanisme”. Hi veuen un “camp més permeable” entre les diferents opcions polítiques un cop superats els blocs del procés. Els comuns creuen que “s’està produint una recomposició dels espais electorals” que els dona “possibilitats de creixement” i que les “múltiples fronteres de vot” que tenen els permet adreçar-se “a diferents tipus d’electoral” que es poden identificar amb el seu projecte.
En tot cas, afegeixen que “guanyar l’hemegonia” no es fa “només des de les institucions”, sinó també des de la “batalla cultural, l’impuls de moviments socials i la pressió des de la societat”. Per això, es defineixen com una “força de lluita i de govern”.
La ponència també constata que Catalunya en Comú “ha anat configurant una identitat”, però que cal que aquesta sigui “més reconeixible i diferenciada en el complex panorama política català”.
<strong>“La fi del procés no és la fi del conflicte social”</strong>
El text que se sotmetrà a debat aposta per un “nou pacte amb l’Estat per assolir un autogovern fort basat en el finançament singular i el reconeixement del caràcter plurinacional i plurilingüe de l’Estat”. De fet, assegura que “Catalunya necessita un finançament propi com a eix central d’un autogovern renovat”, al mateix temps que apunta que el canvi de sistema de finançament també ha de ser “una oportunitat pel conjunt de territoris del règim comú” per veure “satisfetes” les seves “legítimes aspiracions a un finançament just”.
La ponència remarca que “la fi del procés no és la fi del conflicte nacional”, recorda que Catalunya és l’única comunitat que no té un Estat aprovat per la ciutadania i assegura que tenen “el referèndum com a horitzó”: “La resolució del conflicte implica refrenar un acord, que cal construir entre les forces polítiques catalanes i després pactar amb l’Estat com a culminació del procés de diàleg”.
<strong>Eixos d’acció política</strong>
El text també marca alguns dels eixos d’acció política que s’hauran de definir a l’Assemblea Nacional del novembre. Els comuns aposten per la transformació ecològica i social; el feminisme; continuar avançant en l’ampliació de drets laborals, com ara arribar a l’objectiu de les 32 hores setmanals, o situen l’habitatge com la “gran prioritat”, amb mesures com regular els lloguers de temporada o impulsar un gran part pública d’habitatge.
També aposten per una “única xarxa integrada” en els àmbits educatius i sanitaris, i una reforma fiscal a l’Estat per igualar-lo a la pressió fiscal de països europeus, impulsant la fiscalitat verda. En l’àmbit migratori, aposten per una reforma de la llei d’estrangeria i un canvi en el model d’acollida actual. També advoquen per un pacte per un nou model turístic.
<strong>Organització</strong>
A nivell organitzatiu, la ponència marca el repte d’augmentar la participació dins i fora de la formació i tenir un major arrelament a tot el territori. També marca l’objectiu de créixer més com a organització amb més inscrits, i situa les eleccions municipals del 2027 com el gran repte al qual la formació ha de dedicar “els màxims esforços”.
