ACN L’Hospitalet de Llobregat – Els efectes negatius del turisme ja fa temps que han sobrepassat les fronteres de la ciutat de Barcelona. A l’Hospitalet, la segona ciutat del país, una vintena d’entitats, sindicats i partits polítics han creat una plataforma per lluitar contra la proliferació de pisos turístics il·legals i el lloguer temporal d’habitacions, “el gran perill que escapa a tota regulació”, als barris fronterers amb Barcelona. Denuncien que, com en el cas dels blocs dels carrers Holanda 36 i Occident 14, cada cop és més habitual que grups inversors i fons voltor comprin edificis sencers amb llogaters i els facin fora per destinar-los a usos turístics. “Al bloc d’Occident s’estan fent 8 habitacions en pisos de 80 metres a més de 600 euros cadascuna”, alerten.
La Plataforma Veïnal Contra l’Especulació Immobiliària i la Massificació Turística de l’Hospitalet (CEIMT) es va presentar en societat el passat 17 de setembre amb l’objectiu d’afrontar la problemàtica dels efectes negatius del turisme a la ciutat i, més concretament, als barris fronterers amb Barcelona com els de Collblanc i La Torrassa.
Precisament, des de l’Associació de Veïns de Collblanc-La Torrassa, una de les impulsores de la plataforma, el seu president, Jofré Rojas, denuncia que, com ja va passar amb la moratòria d’hotels a Barcelona el 2016, que va doblar el nombre d’establiments hotelers a l’Hospitalet, “ara s’està repetint el fenomen amb els pisos turístics il·legals i el lloguer d’habitacions”. “Estem notant un allau. El que no vol Barcelona o agafa l’Hospitalet malauradament”, assenyala.
Rojas assegura que a l’Hospitalet, on hi ha censats uns 450 pisos turístics legals, prop de la meitat d’ells a Collblanc i La Torrassa, estan proliferant com “bolets” els il·legals en una de les ciutats més densament poblades d’Europa i amb una manca crònica d’habitatge incapaç de donar resposta a les més de 13.000 persones que estan inscrites per accedir a un pis de lloguer. Una realitat, afegeix, que està “restant” pisos disponibles per a ser llogats i que, de retruc, encareix els preus.
Per descriure la situació que es viu a la ciutat, des de la plataforma és posa l’exemple dels blocs dels carrers Holanda 36 i Occident 14, on els seus veïns estan en risc directe d’expulsió després que els nous propietaris dels edificis hagin comunicat als llogaters que han de marxar quan els finalitzin els contractes.
En el cas d’Occident 14, bloc situat al mercat de Collblanc, un dels veïns afectats i membre de la plataforma, l’Isidre Lorenzo, explica que des de fa més d’un any no estan renovant els contractes de lloguer i que la propietat, un cop buits, reforma els habitatges per fer-hi fins a 8 habitacions que lloguen per un mínim de 600 euros al mes. “Ja han marxat 8 veïns i en tots els casos els pisos, d’uns 80 metres, s’han reformat per passar de 3 a fins a 8 habitacions. Són autèntics infrahabitatges sense llum natural ni la ventilació adequada”, denuncia.
“Amb la nova situació viure a l’edifici s’ha tornat difícil perquè no para d’entrar i sortir gent tot el dia i molts no respecten a la resta de veïns. Veiem turistes, gent que s’hi està uns dies per feina, estudiants i fins i tot parelles que lloguen les habitacions per hores”, explica el Luciano, un altre dels veïns als que ja li han comunicat que haurà de marxar quan se li acabi el contracte.
El Luciano, que paga 1.000 euros al mes de lloguer, reconeix que veu amb “pessimisme” el futur perquè amb els actuals preus del lloguer “no sap on anirà”. En aquest sentit, reclama a l’Ajuntament que “actuï” perquè se’ls renovin els contractes i no els facin fora. “No som ocupes, paguem un lloguer alt i només demanem que se’ns renovi el contracte i seguir com fins ara”, afegeix.
En el cas del carrer Holanda 36, un grup inversor italià ha comprat l’edifici i ja ha comunicat als veïns, molts d’ells persones grans que hi han viscut tota la vida, que quan finalitzin els contractes de lloguer hauran de marxar. Una de les afectades, la Marta Ruiz, explica que viu a l’edifici des de fa 38 anys i que el passat 29 de febrer, a poques setmanes de renovar el contracte de lloguer, li van enviar un burofax dient-li que no li renovarien i que havia de marxar.
“Em van donar dos mesos per marxar i jo els vaig dir si entenien que en tant poc temps es podia desmuntar tota una vida”, recorda la Marta, que actualment paga menys de 500 euros al mes i que no sap “on anirà a parar” amb el què cobra de pensió. De moment, continua pagant el lloguer als nous propietaris a l’espera “que la facin fora per la força”
En el cas d’aquest edifici els nous propietaris han anunciat als veïns que, degut al seu mal estat, rehabilitaran tot l’immoble sense concretar l’ús que se li donarà. Com a mesura de pressió, i per demostrar que necessita reparacions “urgents” perquè la seva estructura està “compromesa”, han col·locat una malla de protecció en un dels laterals de l’edifici. “A l’edifici s’han fet les reparacions que ha tocat i ens ho diuen perquè marxem”, apunta la Marta.
Des de l’Ajuntament de l’Hospitalet, el seu tinent d’alcalde, Jesús Husillos, reconeix que la situació els preocupa i que per això el consistori ha aprovat una moratòria d’un any per a l’atorgament de llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT), hostals, pensions i albergs. “Els visitants son benvinguts, però com va dir l’alcalde, volem garantir que els habitatges es destinin prioritàriament a les famílies de la ciutat”, afirma.
Husillos apunta que durant l’any de moratòria, el consistori vol impulsar un nou pla d’habitatge que defineixi els usos permesos en el conjunt de la ciutat i que s’ajusti al decret llei aprovat per la Generalitat per minimitzar la presència del sector dels pisos turístics a Catalunya. L’Hospitalet ja va aprovar el 2019 una modificació urbanística perquè els HUT només es poguessin ubicar en edificis sencers.
El tinent d’alcalde deixa clar que no estan en contra del turisme, però sí dels efectes negatius que pugui tenir sobre la ciutat. Tot i la nova moratòria a l’atorgament de llicències d’ús turístic, que se suma a l’aprovada el 2019, reconeix que en el cas dels lloguers temporals no tenen les eines legals per controlar el fenomen. “En aquest cas només ens queda esperar que la Generalitat i l’Estat ho regulin i que no triguin tant com en el cas dels pisos d’ús turístic”, ha afegit.
Mentre això no passi, Husillos avança que crearan un sistema d’inspeccions més eficient i contundent “per fer complir les regles de joc establertes”.
Per últim, des d’Apartur, la seva directora general, Marian Muro, reconeix que la moratòria a Barcelona ha portat molts inversors a buscar espais alternatius a l’entorn de la capital catalana, però ha negat que els pisos turístics, que suposen menys d’un 1% del total d’habitatges en el cas de Barcelona, siguin els responsables dels problemes en matèria d’habitatges a l’àrea metropolitana de Barcelona. “Les administracions son les encarregades de construir habitatge públic i per fer-ho possible haurien de començar posant sòl a disposició”, afegeix.
Sobre la pressió que determinats nous propietaris exerceixen sobre les famílies que ocupen els habitatges que compren, Muro assegura que no té “constància directa” que s’hagin produït, però ha assenyalat que amb les moratòries que s’estan aprovant a tots els municipis de l’entorn de Barcelona el fenomen, com a mínim pel que fa als pisos turístics “legals”, no anirà a més.
