ACN Estrasburg – El Parlament Europeu es constitueix sense el candidat electe de Junts per les eleccions europees, Toni Comín, tot i que va obtenir suficients vots per ser eurodiputat. Així, és la segona vegada que el dirigent independentista no pot començar la legislatura malgrat ser electe en uns comicis a l’Eurocambra, ja que el 2019 tampoc va poder entrar el primer dia amb l’ara exeurodiputat i expresident, Carles Puigdemont. “És la segona legislatura consecutiva en què la cambra ens viola drets fonamentals”, ha dit Puigdemont en un missatge a les xarxes socials aquest dimarts. Comín ha demanat al Tribunal de Justícia de la UE que obligui l’Eurocambra a acceptar-lo de forma cautelaríssima a l’espera de la resolució d’una disputa pel seu reconeixement.
El candidat electe de Junts creu que el TJUE no es posicionarà fins després del ple de constitució d’aquesta setmana, així que ha decidit marxar d’Estrasburg després de fer una roda de premsa el dilluns per denunciar la seva situació. “S’arrisca a ser corregida pel TJUE d’aquí a poques setmanes”, va dir Comín criticant la decisió de l’actual presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.
<strong>L’Eurocambra veta Comín</strong>
A principis de juliol el Parlament Europeu va deixar vacant l’escó del candidat de Junts, Toni Comín, després que la Junta Electoral Central (JEC) publiqués la seva llista final d’eurodiputats espanyols sense el dirigent independentista per no haver acatat la Constitució. Segons fonts parlamentàries, l’Eurocambra es vol esperar a la sentència final del TJUE per la controvèrsia respecte a les condicions que posa Espanya per declarar com a candidats electes els representants elegits a les urnes.
Malgrat que el TJUE va establir en el cas d’Oriol Junqueras el 2019 que la condició d’eurodiputat s’adquireix en “la mateixa elecció”, el Tribunal Suprem va avalar que la JEC exigeixi el jurament de la Constitució com a condició indispensable per entrar a la llista d’eurodiputats que Espanya envia a l’Eurocambra, tal com consta en la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).
Com que hi ha una disputa legal pendent de ser resolta a Luxemburg, l’Eurocambra presidida per Roberta Metsola ha optat per seguir el criteri d’Espanya i ha vetat Comín com a eurodiputat a l’espera del dictamen final del TJUE el pròxim 26 de setembre. Ara bé, el TJUE es pot pronunciar abans sobre la petició de mesures cautelaríssimes de Comín, que exigeix accedir al càrrec abans de la resolució judicial final de forma preventiva.
El TJUE va recriminar el 2019 al Tribunal General (primera instància a Luxemburg) que denegués les primeres cautelars que van fer Puigdemont i Comín a l’inici de l’anterior legislatura. Una mesura que finalment no va ser necessària perquè el president de la cambra d’aquell moment, David Sassoli, els va reconèixer com a eurodiputats basant-se en la sentència del TJUE sobre Junqueras.
<strong>La saga pels escons independentistes</strong>
El cas que es resoldrà el 26 de setembre és sobre una controvèrsia de la legislatura passada, però que s’ha repetit en aquest mandat. La qüestió clau sobre la taula és si el Parlament Europeu ha de tenir en compte la llista definitiva de la JEC que envia Espanya amb els eurodiputats que han jurat la Constitució o la primera llista de candidats electes que es publica al BOE.
Puigdemont i Comín formaven part de la llista de Junts que va guanyar les eleccions europees del maig del 2019 a Catalunya i li pertocaven dos escons. La JEC va incloure Puigdemont i Comín en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec. Cap dels dos ho va fer, de manera que en la llista definitiva no apareixien ni Puigdemont ni Comín. Tampoc hi havia Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la Constitució.
D’aquesta manera, el llavors president del Parlament Europeu Antonio Tajani no els va reconèixer com a eurodiputats a l’espera que els tribunals resolguessin la controvèrsia. Puigdemont i Comín van prendre l’escó finalment el desembre del 2019, quan l’aleshores president de l’Eurocambra, David Sassoli els va admetre arran de la sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras, que establia que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes.
Amb tot, Puigdemont i Comín van demandar l’Eurocambra per la negativa de Tajani a reconèixer-los des del principi. En una sentència en primera instància, el Tribunal General va desestimar la demanda avalant a Tajani. A més, els serveis jurídics de l’Eurocambra van afirmar davant d’aquesta instància que Sassoli els va reconèixer “probablement de forma il·legal” perquè el Parlament “mai ha rebut la notificació que van ser escollits a Espanya”.
<strong>Decisió final al setembre</strong>
Tanmateix, els eurodiputats de Junts van recórrer en última instància al TJUE, que dictarà sentència el 26 de setembre. A l’espera de la seva decisió, l’advocat general del TJUE, Maciej Szpunar, encarregat de donar la seva opinió consultiva ja va esmenar el TGUE i els serveis jurídics actuals de l’Eurocambra. A l’abril va avisar que la llei electoral espanyola que obliga els eurodiputats a jurar la Constitució “contravé” la legislació europea i el principi de sufragi universal.
L’opinió de l’advocat general no és vinculant i, per tant, el TJUE encara pot variar la seva interpretació i el sentit de la decisió final sobre la negativa del Parlament Europeu a reconèixer inicialment Puigdemont i Comín com a eurodiputats.
