ACN Barcelona – Un 47,46% dels fons de recuperació estatals per a fer front a la crisi de la Covid-19 es van destinar al sector privat. Així ho revela un informe de la European Network of Corporate Observatories (ENCO), que ha analitzat un total de 456 bilions d’euros emprats entre 2020 i 2022 a Espanya, Bèlgica i França. L’informe denuncia que l’Estat només va assignar un 10,75% dels fons anticrisi a sectors com la sanitat, l’educació o el transport i que els tres països van prendre “decisions preferencials” envers les empreses privades a l’hora de repartir els ajuts. Així, l’ENCO també assegura que les entitats bancàries han tret un “rèdit econòmic important” d’aquests fons a través de la gestió dels préstecs concedits amb aquest finançament públic.
L’informe detalla que el govern espanyol va destinar un 41,47% dels fons de recuperació a mesures de protecció social, un 10,75% a ajuts al sector públic i un 47,46% a l’estímul corporatiu, que és qui més es va beneficiar dels fons. De fet, l’ENCO remarca que si se sumen les ajudes indirectes, com els ERTO o els subsidis energètics, el sector privat va gaudir de més d’un 68% dels fons espanyols per a fer front a la crisi.
En concret, els fons destinats a l’estímul corporatiu van incloure ajuts, subvencions i préstecs a empreses, suport específic a pimes, subvencions a combustibles fòssils destinades al sector privat formal o mesures fiscals com exempcions, amnisties, modificacions dels tipus impositius, ajornaments fiscals o trasllat de pèrdues, entre altres ajuts al sector privat formal.
D’altra banda, l’estudi denuncia que sectors socialment necessaris com la sanitat, l’educació o el transport públic van rebre només un 7% del finançament públic a Espanya. Una xifra inferior que la que hi va destinar tant França (17%) com Bèlgica (9%). Ara bé, l’ENCO subratlla que en els tres països el finançament que van rebre aquests sectors se situava molt per sota del destinat a les empreses privades i que “van impulsar poques i limitades mesures per donar suport a les persones en major situació de vulnerabilitat”.
Com a resultat, l’informe destaca que el major beneficiat de les mesures públiques davant la crisi ha estat el sector empresarial, que entre el 2020 i el 2022 ha rebut bilions de diners públics. Segons l’ENCO, les entitats bancàries també han tret un important rèdit econòmic dels fons anticrisis a través de la gestió dels préstecs, ja que a més han comptat amb la cobertura dels estats com a garantia en cas d’impagaments per part de les empreses creditores.
L’informe també lamenta que cap de les partides o ajudes econòmiques dels estats van exigir que les empreses complissin amb criteris climàtics o de gènere, una qüestió que denota que els governs “no van posar el benestar planetari ni humà” al centre del finançament extraordinari.
L’estudi ‘Negocis per davant de les persones’ ha estat elaborat per l’ENCO amb la col·laboració de l’Observatoire des multinationales, el Groupe de Recherche pour une Stratégie économique alternative (GRESEA), l’Observatori de Multinacionals d’América Llatina (OMAL), i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG).
