ACN Madrid – El gravamen a les entitats de crèdit i a les energètiques va permetre a l’Estat recaptar 2.859 milions d’euros a compte els resultats empresarials del 2023. Segons ha destacat aquest divendres el Ministeri d’Hisenda, es tracta d’una xifra que està en línia amb les previsions i s’assimila a l’import recollit en el seu primer any d’aplicació. Si es desglossa per categories, l’impost als bancs ha suposat 1.695 milions i el de les energètiques 1.164. El mecanisme creat el 2022 té un primer pagament anticipat al febrer i un segon de liquidació al setembre. En un comunicat, l’executiu ha defensat la mesura i ha recordat que els organismes internacionals aposten per una major contribució dels sectors amb grans beneficis.
“Aquestes figures s’emmarquen a una política fiscal del govern justa i progressista on es demana un major esforç als que més tenen, com són les grans multinacionals a mitjançant un tipus mínim del 15% o dels grans patrimonis mitjançant l’Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes”, remarca Hisenda.
Des del govern espanyol agreguen que tant les entitats de crèdit com les energètiques acumulen xifres rècord de beneficis, per la qual cosa és coherent exigir-los una “major contribució fiscal” que permet millorar els serveis públics i alleujar la càrrega impositiva a les pimes i a les rendes mitjanes i baixes.
<strong>Impost permanent</strong>
Els gravàmens de la banca i de les energètiques, que entitats com el Banc Sabadell o el BBVA han recorregut davant la justícia, es configuren com una “prestació patrimonial de naturalesa no tributària” seguint les pautes establertes per una doctrina del Tribunal Constitucional. Des d’Hisenda remarquen també que l’impost permet tenir un instrument efectiu per complir amb el principi del “repartiment de l’esforç”.
Aquesta primavera el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ja va anunciar que el govern espanyol no descartava allargar l’impost a la banca i vincular-lo amb objectius com el finançament a les petites i mitjanes empreses. “Estem fent una valoració de les necessitats i de l’ajust potencial, si és que es fa permanent aquest gravamen, per fer que puguem aprofitar al màxim el seu potencial, sempre amb un enfocament d’equilibri”, va dir.
<strong>La recomanació de l’FMI</strong>
Des d’entitats com el Fons Monetari Internacional (FMI) avisen, tanmateix, que aquests impostos especials a sectors de gran rendibilitat han de concretar la definició de “guanys extraordinaris”, que hauria de quedar ben definida legalment per minimitzar “efectes que podrien provocar distorsions” al mercat.
Per contra, entitats com l’Associació Espanyola de Banca (AEB) han rebutjat fer “permanent” el gravamen. Segons la seva presidenta, Alejandra Kindelán, aquesta possibilitat no és adequada en un moment marcat pels riscos geopolítics, un entorn macroeconòmic de creixement moderat i una expectativa de baixades dels tipus d’interès. “Seríem l’únic país de l’eurozona, d’Europa, amb un impost permanent a la banca, i això seria un clar desavantatge competitiu”, va alertar a l’abril.
<strong>Acord PSOE-Sumar per allargar-lo</strong>
L’impost a la banca, creat el 2022 per fer front als efectes de la guerra d’Ucraïna i prorrogat l’any passat, hauria de ser modificat per convertir-se en permanent. Així consta a l’acord d’investidura firmat pel PSOE i Sumar a l’octubre. En aquest àmbit, ambdues formacions van pactar revisar els gravàmens sobre la banca i les grans empreses energètiques “amb l’objectiu de readaptar-los i mantenir-los un cop que expiri el seu període d’aplicació actual”.
