ACN Barcelona – El 2024 ha estat ple de contrastos a la regió metropolitana. L’illa del carrer Canigó de Badalona ha estat l’epicentre d’una gran crisi habitacional, amb centenars de pisos apuntalats i veïns desallotjats després que un dels blocs col·lapsés, deixant tres persones mortes i evidències de les mancances estructurals de la promoció. La nota positiva, l’inici de les obres de soterrament de l’R2 a Montcada i Reixac, després d’una llarga reivindicació veïnal i política. També aquest any s’ha obert un nou tram de la B-40, després de disset anys d’obres. En política, diuen adeu dues alcaldesses històriques. Núria Marín i Núria Parlon deixen l’alcaldia de l’Hospitalet i Santa Coloma per assumir noves responsabilitats al Govern.
<strong>12 de gener</strong> Danone anuncia el tancament de la planta de Parets del Vallès, on treballen 157 treballadors. Plantilla i direcció acaben arriben a un acord al maig per cessar l’activitat, que inclou prejubilacions, indemnitzacions i el trasllat de 37 persones a la planta d’Aldaia, al País Valencià. Al novembre BonPreu anuncia la compra de la planta i la inversió de 30 milions d’euros per a convertir-la en un hub de distribució. També en clau empresarial, a l’octubre Lékué acorda el tancament de la planta de la Llagosta amb ajudes per als 15 empleats acomiadats.
<strong>29 de gener</strong> Comencen els treballs per soterrar les vies de la línia R2 de Rodalies a Montcada i Reixac (Vallès Occidental). L’actuació arriba després d’una llarga reivindicació veïnal i política, i després de 183 persones mortes atropellades per trens, la darrera el 5 de novembre. Fins a sis alcaldes han protagonitzat la lluita per l’eliminació de les vies davant de governs de l’Estat, tant del PP com del PSOE, fins que tot plegat es va poder començar a encarrilar l’any 2017. Després de reiterats salts de calendari, ara, un cop iniciades, la previsió és que les obres s’allarguin set anys i costin 540 milions d’euros.
<strong>6 de febrer</strong> L’edifici del número 9 del carrer Canigó de Badalona s’esfondra per dins i deixa tres víctimes mortals. L’incident treu a la llum les mancances estructurals de tota una promoció de 420 pisos construïts a finals dels anys 50 als carrers Canigó, Llefià i Ausiàs March. Durant les següents setmanes s’acaben desallotjant cinc edificis més de l’illa i n’hi ha que encara no han pogut tornar a casa. A més, un 75% dels habitatges (315 en total) s’han d’apuntalar per risc d’esfondrament i bona part d’aquests requereixen d’una rehabilitació integral. Al desembre l’Ajuntament lliura l’expedient a les comunitats dels catorze blocs (280 pisos) que hauran de fer front a aquestes obres i els obre una línia de subvencions. Entre febrer i març també es desallotgen per problemes estructurals i aparició d’esquerdes l’edifici del Barco d’Esplugues de Llobregat, amb 38 famílies, i dos blocs del carrer Pirineus de Santa Coloma de Gramenet, amb 31 habitatges més.
<strong>16 de febrer</strong> Entra en funcionament el tram de la carretera B-40 que connecta Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) amb Viladecavalls (Vallès Occidental) després de 17 anys d’obres, i amb un traçat de sis quilòmetres i tres carrils per sentit. A més, a l’octubre s’aprova també el conveni per ampliar la via des de Terrassa fins a Sabadell a través del tram rebatejat com a Ronda Nord, una iniciativa ben rebuda pels ajuntaments i el teixit empresarial, però que rebutgen les entitats ecologistes per l’impacte en l’entorn i davant una eventual ampliació fins a Granollers
<strong>4 de març</strong> L’Ajuntament de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) enderroca uns assentaments de barraques que s’havien aixecat de manera il·legal a la zona de la Pollancreda, d’especial risc per la proximitat amb la massa forestal de la serralada de Marina. D’altra banda, al maig es notifica a un altre grup de persones que viuen en un assentament al torrent de la Vallençana que han d’abandonar l’espai per risc d’inundabilitat. El desallotjament i enderroc de les barraques s’acaba executant a finals d’octubre.
<strong>7 de març</strong> Uns homes que collien espàrrecs a l’entorn de l’hospital de Can Ruti troben un crani humà. Amb el temps es descobreix que acaba sent el cap d’un veí de Vic que havia desaparegut al gener. El presumpte autor dels fets hauria mort en un incendi a casa seva, a Badalona. És un dels casos més rocambolescos de l’any, però no l’únic. Al novembre un home i el seu fill apareixen morts amb signes de violència en una casa a Arenys de Mar. També al Maresme, un veí de Montgat és assassinat a sang freda mentre seia a la terrassa d’una cafeteria. Els Mossos investiguen el cas com una venjança vinculada al narcotràfic.
<strong>4 d’abril</strong> La Comissió de Territori aprova definitivament el Pla director urbanístic (PDU) Biopol-Granvia, a l’Hospitalet de Llobregat, que transformarà 96 hectàrees de sòl per desenvolupar un clúster de recerca biomèdica. El pla preveu el soterrament d’un segon tram de la Granvia, la consolidació del parc de Cal Trabal i la millora dels accessos al parc fluvial del Llobregat. El pla rep el llum verd definitiu després de dues sentències en contra del TSJC i una forta oposició veïnal.
<strong>27 de maig</strong> Arriba a judici el cas del col·lectiu 8Mil Motius. Set activistes s’asseuen al banc dels acusats per tallar les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Sant Cugat del Vallès durant la vaga feminista del 8-M de 2018. A l’octubre es fa pública la sentència, que els acaba condemnant a un any i mig de presó. El col·lectiu qualifica la sentència de “vergonyosa” i “desproporcionada”, i ho atribueixen a un “atac al moviment feminista”.
<strong>15 juny</strong> 2024 Núria Marín renuncia a l’alcaldia de L’Hospitalet de Llobregat després de 16 anys en el càrrec i David Quirós n’agafa el relleu. El pas al costat el fa després de guanyar les darreres eleccions municipals amb 13 dels 27 regidors de la ciutat i d’una darrera legislatura al centre de la polèmica per un presumpte cas de corrupció al Consell Esportiu de la ciutat. Senadora des de l’estiu de 2023, Núria Marín és nomenada al setembre nova delegada de la Generalitat a Madrid en substitució de Joan Capdevila.
<strong>27 d’agost</strong> Núria Parlon deixa l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet després de quinze anys i havent guanyat les últimes tres eleccions amb majoria absoluta. El president de la Generalitat, Salvador Illa, l’havia nomenat uns dies abans consellera d’Interior del nou Govern. El relleu a l’Ajuntament l’agafava Mireia González. Darrerament altres alcaldes metropolitans també han deixat les seves responsabilitats per fer el salt al Govern. Pilar Díaz (Esplugues de Llobregat) ostenta ara la delegació del Govern a Barcelona, Xavier Amor (Pineda de Mar) és el nou secretari de governs locals i relacions amb l’Aran, Eduard Rivas (Esparraguera) va ser nomenat cap de gabinet de Salvador Illa i Carles Ruiz (Viladecans) és ara president de FGC.
<strong>17 de setembre</strong> Un home amputa la mà a la seva parella a Santa Coloma de Gramenet durant una baralla al seu domicili. L’agressor, que havia fugit, va ser detingut pels Mossos a Barcelona, mentre els metges van aconseguir reimplantar la mà a la víctima. És un dels cassos més escabrosos de violència domèstica de l’any, però també aquest 2024 un home va matar els dos pares (la mare a Barcelona i la mare a Molins de rei) abans de suïcidar-se. Al Prat de Llobregat, un home mata la seva dona i els dos fills bessons, de 8 anys, i després també se suïcida. Era el mes d’abril. També a l’agost, un agent jubilat de la Policia Nacional assassina la seva parella i l’exparella a Rubí i Castellbisbal (Vallès Occidental).
<strong>17 de novembre </strong>L’Ajuntament de Canovelles (Vallès Oriental) trasllada el mercat setmanal dels diumenges del centre de la localitat a l’entorn del passeig de la Ribera, una mesura per evitar el tancament anunciat dies abans davant la inseguretat generada per la presència de centenars manters. El 21 de novembre la Policia Local i els Mossos donaven un cop a la venda il·legal, amb la intervenció de 2,5 tones de material falsificat emmagatzemat en una nau del municipi.
<strong>9 de desembre</strong> Arrenca el judici contra l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, pel conegut com a ‘cas de les antenes’. Albiol està acusat de prevaricació urbanística i ambiental per permetre la instal·lació d’unes antenes de telefonia mòbil de manera il·legal durant el seu primer mandat, l’any 2012. Fiscalia li demana prop de tres anys de presó i deu d’inhabilitació. Durant el judici, l’alcalde ha defensat que entre les seves tasques no hi ah el control del dia a dia de les empreses municipals i que no va saber que s’havien instal·lat les antenes fins sis anys després. El cas ha quedat vist per sentència i també hi ha tres exalts càrrecs més acusats. Els exregidors Miguel Jurado (PP) i Oriol Lladó (ERC) han estat exonerats durant el judici.