ACN Barcelona – L’escriptora Paloma Sánchez-Garnica (Madrid, 1962) s’ha erigit com a guanyadora del Premi Planeta 2024 amb la novel·la ‘Victoria’. D’aquesta manera, l’autora -que va quedar finalista al guardó el 2021 amb ‘Últimos días en Berlín’-, s’ha imposat al més d’un miler d’obres que s’han presentat a la 73a edició del premi, en què han destacat la important presència de novel·les negres i de thrillers, així com d’altres propostes lligades a la realització personal i la tecnologia. Beatriz Serrano ha quedat finalista amb l’obra ‘Fuego en la garganta’. El Premi Planeta de Novel·la està dotat amb un milió d’euros per a l’obra guanyadora i amb 200.000 per a la finalista.
Amb el llibre premiat, Paloma Sánchez-Garnica torna a un escenari que li interessa especialment, el Berlín després de la Segona Guerra Mundial. ‘Victoria’ és una novel·la que aborda els llaços familiars, la supervivència i la recerca de la veritat i la justícia encara que comporti “conseqüències terribles”.
La història es planteja a partir de tres dones, dues germanes i la filla d’una d’aquestes. Intenten sobreviure en un Berlín completament “destrossat” amb un ambient carregat de pressió dels vencedors de la Segona Guerra Mundial. La novel·la fa un salt i s’interessa per la persecució i les lleis de segregació racial als Estats Units d’Amèrica (EUA), situació que relaciona amb l’Holocaust.
Amb uns personatges amb “molt coratge”, el treball mostra l’amor filial entre dues germanes i un camí de cura i redempció. “Volia entendre com es movien els ciutadans al Berlín ocupat però encara sense mur. Com es vivien aquells primers anys”, ha detallat. De fet, la novel·la es desenvolupa entre el 16 d’octubre de 1946 i el 13 d’agost de 1961.
“La novel·la és sobre el que estem disposats a fer pels que estimem encara que la traïció amenaci en destruir-ho tot”, ha exposat. En recollir el premi, Sánchez-Garnica ha celebrat que “persistir” val la pena i ha confessat que el Planeta era un premi “somiat” i “molt treballat”.
<strong>‘Fuego en la garganta’</strong>
Pel que fa a la periodista Beatriz Serrano, que ha quedat finalista amb l’obra ‘Fuego en la garganta’, és una novel·la iniciàtica que s’endinsa en la infància i l’adolescència “dura” d’una noia. Serrano va plantejar el treball partint de la reflexió que des de la creació de les xarxes socials ja no es produeixen “miracles”. “Se’m va ocórrer la idea d’una noia que tingui la capacitat de realitzar miracles. Pensar com seria rebuda en l’actual societat”, ha plantejat durant la roda de premsa posterior a la cerimònia del Grup Planeta.
Així, la finalista ha volgut plantejar qüestions com sentir-se fora de la norma, de no encaixar en la societat i de trobar persones que ajuden a fer comunitat. “Ara he explorat molt més en qüestions de salut mental i soledat”, ha concretat.
La novel·la, polièdrica i sobre un creixement personal, s’ambienta els anys 90 a València i presenta a la Blanca, una nena a qui la mare abandona. A partir d’aquí, la protagonista descobreix que pot fer miracles però s’acabarà convertint en una adolescent conflictiva. A través de les primers comunitats de l’internet dels 90 trobarà un grup d’amistats amb qui configurarà una nova família.
L’autora ha volgut tractar la situació de les persones que se senten maltractades per la societat i com després “tenen fills que són monstres”. Un dels aspectes destacats del treball és la relació entre dones que se senten desconnectades de la seva realitat amb l’internet dels 90. Aquesta finestra a internet l’autora la planteja des d’un punt de vista més aviat innocent dels “exploradors que buscaven comunitats similars a ells”. Tot i això, ha reconegut que certa foscor de l’actual internet ja hi era llavors.
<strong>73a edició del Premi Planeta</strong>
La 73a edició del Premi Planeta ha rebut un total de 1.070 obres amb una important presència de novel·les negres i de thrillers, així com d’altres propostes lligades amb la realització personal i la tecnologia.
La procedència de les novel·les rebudes és diversa. A més d’Espanya, amb 494 obres, destaca l’Amèrica del Sud amb 246. La resta dels originals prové de l’Amèrica del Nord (59), Amèrica Central (24), la resta d’Europa (20) i Àsia (1). També hi concorren un total de 226 novel·les els autors de les quals no s’han especificat la procedència.
El jurat del premi ha comptat amb el filòleg i Acadèmic de la Reial Acadèmia d’Espanya, José Manuel Blecua; l’escriptor Juan Eslava Galán; l’escriptora Luz Gabás; l’escriptor Pere Gimferrer, la rectora de la Universitat Internacional de València, Eva Giner; l’escriptora Carmen Posadas, i la llicenciada en Història Moderna i Contemporània, Belén López. Enguany s’ha substituït Fernando Delgado i Rosa Regàs, a qui s’ha dedicat unes paraules a l’inici del sopar.
<strong>Discurs de Felip VI</strong>
El rei Felip VI ha donat el tret de sortida a la cerimònia al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) amb un discurs on ha reivindicat la lectura per “formar ciutadans lliures”. “Llegir donar forma a la imaginació, a la nostra comprensió del món, al nostre esperit crític”, ha afirmat.
El monarca també ha assenyalat que cal fomentar aquest hàbit i a ensenyar a gaudir d’aquest plaer a les generacions del futur. “Mai estarem sols si tenim al costat un bon llibre”, ha conclòs.
<strong>El retorn del president de la Generalitat</strong>
En el tret de sortida del sopar literari que ha celebrat els 75 de la creació del Grup Planeta, el president del grup, José Creuheras, s’ha reservat unes paraules per agrair el retorn del president de la Generalitat a l’acte. Així, Creuheras ha aplaudit que després de diversitat d’anys d’absència, finalment Salvador Illa hagi retornat la figura del Cap del Govern a la cerimònia.
A banda d’Illa, l’acte ha estat presidit pel rei Felip VI i la reina Letizia i ha comptat amb la presència de representants de bona part de les institucions del país, l’Estat i personalitats del teixit cultural, empresarial i social.
La vetllada ha suposat una nova trobada en poques setmanes entre el monarca i el president de la Generalitat.
<strong>La guanyadora del Planeta</strong>
Llicenciada en Dret i Geografia i Història, Sánchez-Garnica és autora de llibres com ’El gran arcano’ (2006) i ‘La brisa de Oriente’ (2009) o ‘El alma de las piedras’ (2010), que va tenir un gran èxit entre els lectors. ‘Las tres heridas’ (2012) i, sobretot, ‘La sonata del silencio’ (2014), de la qual es va fer una adaptació per a una sèrie a TVE, la va consagrar entre la crítica i la va catapultar fins a l’èxit literari.
Amb ‘Mi recuerdo es más fuerte que tu olvido’, de la qual s’han publicat cinc edicions i que s’ha traduït per a tots els països de parla anglesa, va obtenir el Premio de Novela Fernando Lara 2016. La seva última novel·la, ‘La sospecha de Sofía’ (2019), que ja porta dinou edicions, ha confirmat un cop més l’exitosa carrera literària de Paloma Sánchez-Garnica. Amb ‘Últimos días en Berlín’ va quedar finalista al Premi Planeta 2021.
