ACN Brussel·les / Barcelona – L’esborrany d’informe de la missió d’eurodiputats que va visitar Catalunya entre el 18 i el 20 de desembre per analitzar el model d’immersió lingüística a les escoles advoca per un tractament “equivalent” del català i el castellà a l’escola. El text, al qual ha tingut accés l’ACN i que es debatrà dimecres al comitè de Peticions, assegura que el dret a rebre educació en castellà “és a la Constitució” i que les autoritats “han de garantir que no es discrimina els nens”. “El sistema educatiu a Catalunya hauria de donar tractament equivalent al castellà i el català com a llengues vehiculars”, afirma el text, que també parla “d’intimidació” i “discurs d’odi” contra les famílies que han exigit el 25% de castellà als tribunals.
La missió d’eurodiputats estava formada principalment per membres de la dreta i l’extrema dreta de l’Eurocambra, ja que va ser boicotejada pel grup dels verds i els socialistes, que no podran afegir esmenes al text, tot i que sí afegir-hi annexos a la part final de recomanacions.
El document que es debatrà dimecres reclama al govern espanyol que “monitoritzi d’aprop” si, en l’organització del model educatiu a Catalunya es respecta una distribució “equilibrada” de llengües vehiculars amb un “tracte equivalent de les co-oficials”.
En aquest sentit, els eurodiputats proposen al govern espanyol que “revisi” com actua la Inspecció Educativa a Catalunya per garantir uns “estàndards mínims” de classes en cadascuna de les llengües, i apunten que caldria fer “un anàlisi independent” del model.
“L’estudi, fet per experts independents, hauria d’oferir recomanacions als legisladors i persones implicades sobre com establir un contingut equilibrat en les llengües vehiculars”, assenyalen.
L’esborrany d’informe també es dirigeix a la Generalitat, a qui li exigeix que “millori la comunicació i la confiança” amb les famílies que han portat el model d’immersió lingüística als tribunals. En concret, li demana que obri un “diàleg constructiu” amb les famílies afectades.
El text lamenta, així mateix, que no s’apliqui la sentència del 25% de castellà dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i afirma que “el respecte a l’estat de dret és un dels pilars de la Unió Europea”. Per això, expressa “preocupació pel fet que els ciutadans, per la manca d’acció per implementar la sentència, hagin de buscar remeis judicials individualment”.
D’altra banda, el document al qual ha tingut accés l’ACN expressa “preocupació” pel que considera “l’exclusió social o, en alguns casos, intimidació i bullying contra nens i pares” que han defensat l’ampliació d’hores de castellà. “Condemnem el fet que hagin estat víctimes de discursos d’odi, i demanem a les autoritats regionals que monitoritzin d’aprop aquests comportaments inacceptables”, asseguren els eurodiputats.
En l’informe, els eurodiputats de la missió també asseguren que durant el seu viatge van notar un “elevat nivell de polarització” a Catalunya sobre el model educatiu i “una manca de comunicació entre les autoritats i els peticionaris”. “Sembla haver-hi una manca genuïna de voluntat d’implicar-se en un diàleg”, afirmen els eurodiputats, que parlen de “desconfiança” entre les parts.
A més, asseguren que en alguns “casos concrets” el castellà “es considera una llengua estrangera” i critiquen que les autoritats “rebutgin implementar els requeriments proporcionals” de castellà, fent que el model educatiu “sigui de facto monolingüe”.
Així mateix, els participants a la missió lamenten que van ser rebuts per “protestes ofensives i manifestacions” i que va caldre la presència de la policia per garantir “la seva seguretat”.
<strong>Contingut de les reunions</strong>
L’esborrany de l’informe recull el contingut de les reunions que els eurodiputats van tenir durant la visita a Catalunya. En primer lloc, apunta que els pares amb qui es van trobar van denunciar que la immersió lingüística a les escoles és “un problema de nacionalisme que té la finalitat d’aconseguir la independència”. “No hi ha cap raó pedagògica darrere l’exclusió de la llengua castellana, és ideologia”, remarca el document, que precisa que els pares van assegurar que l’objectiu és “eliminar el castellà de la vida pública”. Alguns pares també van denunciar “actituds hostils” dels professors, “pressió política” i “crides a aïllar l’alumne” per demanar classes en castellà.
En canvi, la representant d’USTEC va defensar el sistema d’immersió lingüística a les escoles perquè és un “model integratiu” i “no segrega per llengua”. En la visita a l’Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat, el seu director va defensar que la immersió vol “normalitzar el català entre els estudiants” amb l’objectiu que “dominin” les dues llengües. A més, va argumentar que en les proves d’accés a la universitat el centre té millors notes que la mitjana de Catalunya, amb la qual cosa, “es demostra que el sistema funciona”.
En la mateixa línia, la consellera d’Educació, Anna Simó, va defensar que la immersió busca que els alumnes tinguin “ple domini” de les dues llengües i que els objectius del sistema són “pedagògics i mai polítics”. En el cas de la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, va subratllar que només el 0,5% de les queixes que reben són sobre cultura i llengua.
En la trobada amb el president del TSJC, Jesús María Barrientos, el document assenyala que va dir que hi ha “conflictes” amb la immersió des el 1994. Barrientos va denunciar “xenofòbia”, segons l’esborrany d’informe dels eurodiputats, contra els qui demanen ensenyament en castellà. “L’administració educativa regional no dona facilitats i les famílies que exerceixen els seus drets tenen problemes per l’assetjament”, diu el text sobre les declaracions del president del tribunal.
Els representants de ‘Docents Lliures’ van denunciar que amb “l’exclusió” del castellà de les aules es busca “reduir-lo a la categoria de llengua familiar”. A més, van argumentar que es crea un sistema “monolingüe” en el cas dels alumnes catalanoparlants i que la immersió no porta “cohesió social”.
