ACN Barcelona – Les set universitats públiques catalanes incorporaran properament 1.168 places de professorat ajudant doctor. Gràcies a un conveni entre la Generalitat i el govern espanyol, el programa María Goyri del Ministeri de Ciència i Universitats finançarà 705 d’aquestes places durant sis anys, i la Conselleria de Recerca i Universitats en finançarà 463 més. Servirà per estabilitzar i fer sortir de la precarietat més d’un miler de docents i investigadors, i és el primer cop que l’Estat finançarà amb fons propis els sous de professors, matèria que és competència autonòmica. El conveni l’han signat la ministra Diana Morant, la consellera Núria Montserrat i els representants universitaris, en presència del president de la Generalitat, Salvador Illa.
El president de la Generalitat ha refermat el seu compromís d’arribar a l’1% del PIB en despesa universitària el 2030, i ha reiterat: “Fem allò que diem, ho diem perquè ho creiem, i no fem volar coloms”. Per això, ha posat aquest conveni com a exemple de l’inici de la renovació del professorat universitari, la seva estabilització i la seva desprecarització. Ha recordat que aquest curs s’ha batut el rècord d’universitaris matriculats, 283.000, que “mereixen els millors professors, i els professors mereixen les millors condicions possibles”.
En aquest sentit, ha dit que el model universitari s’ha d’assemblar al model de país que es vol. Per això, ha apostat per un model universitari de qualitat i equilibri territorial, amb oferta àmplia i qualitat educativa; amb màxims nivells d’exigència docent i de recerca; i que no visquin desconnectades del seu entorn social i econòmic.
Així, ha garantit que les universitats públiques tindran un model rigorós de finançament adequat, tot i admetre que això es farà progressivament; que es milloraran les condicions de feina del professorat, amb una remuneració a l’alçada de la seva responsabilitat; i que el sistema universitari millorarà la transferència de coneixement a les polítiques públiques, les empreses i la societat.
Per tot això, conclou que cal fer més inversió en educació i formació per tal de situar Catalunya com una de les 50 regions punteres en economia del coneixement d’Europa l’any 2030.
<div>
La ministra Morant ha posat de relleu la col·laboració de l’Estat amb la Generalitat i les universitats per tal d’acabar amb la “precarietat inadmissible” del professorat universitari. La ministra ha recordat que el 70% de la recerca a Espanya la fan les universitats, i d’aquesta el 95% és pública. També ha recordat que quasi el 25% de les empreses innovadores d’Espanya són a Catalunya. No obstant, ha dit que les retallades pressupostàries han estat més fortes aquí que en altres territoris, ja que la taxa de temporalitat del professorat arriba al 66%, només per darrere de Balears, mentre que la mitjana estatal és del 16%. Això comporta una mitjana d’edat del professorat també massa alta.
Morant ha explicat que el programa María Goyri preveu invertir 900 milions d’euros en sis anys per contractar 3.400 professors ajudants doctors, als quals se sumaran 2.236 places més pagades per les autonomies. Això permetrà augmentar un 74% les places d’ajudant doctor.
Joaquim Salvi, rector de la UdG i president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, ha remarcat el paper de les universitats públiques en la societat i l’economia del país, i ha dit que les catalanes són líders en recerca a l’Estat. Ha recordat que cada euro invertit a les universitats públiques implica un retorn de 4,5 euros a la societat. Tot i així ha lamentat que les crisis econòmiques dels últims 15 anys han tingut un fort impacte a les universitats, cosa que ha implicat una davallada de la despesa corrent, un envelliment de les plantilles, la seva precarització i la falta d’infraestructures, entre altres.
No obstant, ha celebrat que recentment això ha començat a canviar i que aquest conveni “marca un abans i un després” en aquest sentit. Per això, ha demanat “seny” en la renovació del professorat per no perdre el coneixement i experiència del professorat contractat els anys 70 i 80 que ara es jubila. “No ens podem permetre el risc de perdre aquest preuat coneixement”, ha reblat.
</div>
