Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024
Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024

Les protestes de la pagesia marquen el 2024 a Ponent

|

- Publicitat -

ACN Lleida – Les protestes de la pagesia que van arrencar amb el tall de l’A-2 a Fondarella el 6 de febrer per denunciar la greu crisi que pateix el sector en diferents àmbits com els preus, el relleu generacional, l’excés de burocràcia o els costos de producció, han marcat l’any 2024 a les comarques de Ponent però també al conjunt de la demarcació de Lleida i el país. L’obertura del nou Museu Morera a Lleida que finalment aconsegueix una seu definitiva després de 100 anys d’interinatge també ha estat una de les notícies remarcables de l’any. Un any on hi ha hagut dos crims a la plana, l’un a Vilanova de la Barca i l’altre a Alcarràs. D’altra banda, el regadiu de l’Urgell no ha patit falta d’aigua i ha estrenat els ‘hidros’.

<strong>5 de gener </strong>Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’un home a Vilanova de la Barca (Segrià). Es tracta d’un veí del mateix municipi de 84 anys que estava podant en una finca agrícola mentre va ser assaltat per un home que li volia robar el cotxe i llavors el va atacar brutalment a la cara amb les tisores de podar. L’agressor va aconseguir fugir cap a Andorra i posteriorment França. La policia va descobrir que ja estava fugint d’una altra agressió quan va atacar la víctima de Vilanova de la Barca.

Publicitat

<strong>6 de febrer</strong> Pagesos i ramaders tallen amb tractors i remolcs l’autovia A-2 a l’alçada de Fondarella (Pla d’Urgell) amb l’objectiu de quedar-s’hi el màxim d’hores possible. El bloqueig es repeteix en altres vies principals del país i es fa per reclamar millores i revertir la crisi del sector que passa per un excés de burocràcia, els costos de producció i la falta de relleu generacional, entre d’altres. La protesta arriba després de dies de mobilitzacions del sector agrícola a Europa i finalment arriben a l’estat espanyol. L’endemà els pagesos fan una marxa lenta de tractors fins a Barcelona on mantenen una reunió al palau de la Generalitat. Les mobilitzacions també volen ser un toc d’alerta als sindicats agraris tradicionals i per això en neix un nou col·lectiu, Revolta Pagesa, que al cap d’uns mesos s’acaba constituint com el Gremi de la Pagesia Catalana.

<strong>25 de març</strong> Arrenca la campanya del canal d’Urgell amb poca demanda dels regants gràcies a les pluges. La comunitat estrena aquest any l’hidro, un sistema de mesurament d’aigua atorgada al regant per poder subministrar als cultius. Tot i inicialment hi ha incertesa sobre si hi haurà o no suficient aigua per tota la campanya, al setembre es finalitza amb un 32% menys d’aportacions però havent salvat el reg. Molts pagesos decideixen no plantar cultius que requereixen més demanda d’aigua al principi però quan veuen que no hi haurà restriccions decideixen fer més segones collites de blat de moro. Al juliol comencen les obres per millorar l’eficiència hidràulica del canal en el marc del pla de modernització.

<strong>26 de març</strong> Detenen un mosso d’esquadra implicat en una xarxa de blanqueig de capitals a Lleida. Fonts policials revelen que va ser el testimoni protegit en la causa de l’1-O que va declarar contra els Mossos assegurant que tenien ordres de controlar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Feia temps que se l’estava investigant des d’Afers Interns i Vigilància Duanera perquè portava un ritme de vida molt elevat amb importants despeses econòmiques i se’l relaciona amb irregularitats en subhastes i afers immobiliaris. Després de ser detingut queda en llibertat provisional però se li retira el passaport i posteriorment se’l suspèn de sou i feina.

<strong>3 d’abril</strong> La plataforma Salvem Cal Macià critica la inacció de les administracions tres mesos després de l’anunci de casa Vallmanya. Continuen alertant que les pluges fan que l’immoble cada cop estigui més deteriorat i posen de manifest que cal comprar-lo per fer-hi inversions de consolidació de l’estructura. També posen el focus en les eleccions al Parlament del 12-M ja que consideren que podria deixar en “paper mullat” l’acord de finals del 2023. Un any després, al desembre de 2024, lamenten que no s’ha complert amb el compromís de l’Ajuntament d’Alcarràs, la Diputació de Lleida i el Govern d’adquirir i rehabilitar la que fou residència familiar de Francesc Macià. Per això, la plataforma es tornarà a mobilitzar el 25 de desembre per cinquè any consecutiu.

<strong>13 d’abril</strong> Després de més de 100 anys d’itinerància, el Museu Morera de Lleida obre al públic la seva seu definitiva a l’edifici de l’antiga Audiència a la Rambla Ferran. L’estrenen els primers visitants visiblement emocionats a l’espera de poder fer una inauguració oficial més endavant perquè la data s’escau en període pre electoral. El Morera enceta la nova etapa amb l’exposició inaugural ‘Arrels i horitzons. Més d’un segle d’art’, una selecció de 470 obres que repassen els canvis artístics del segle XX fins a l’actualitat. Les obres s’han allargat durant cinc anys i han sotmès l’edifici a una intervenció arquitectònica per adaptar-lo a les necessitats d’un equipament museístic del segle XXI. Compta amb 3.500 metres quadrats distribuïts en 6 plantes connectades per un pati interior diàfan. El cost total ha pujat a 5,8 MEUR.

<strong>21 de juny</strong> Els Mossos d’Esquadra detenen una dona suposadament relacionada amb la mort violenta d’un home de 41 anys a Alcarràs (Segrià). L’arrestada té 62 anys i els fets van passar a quarts de set de la tarda. L’avís es va donar a través del 112 en un domicili de l’avinguda Vallmanya. Quan els agents hi van arribar van confirmar la troballa del cadàver i hores més tard es va detenir la dona en relació amb el cas. Aquesta ha estat la segona mort violenta de l’any a les comarques de Ponent.

<strong>31 de juliol</strong> Més de 70 dotacions dels Bombers treballen en l’extinció d’un incendi a Ciutadilla. El foc originat per una màquina recol·lectora obliga a confinar els municipis de Ciutadilla i Nalec i també a tallar la C-14. Va quedar estabilitzat a les vuit del vespre i extingit l’endemà a la nit. Al final es van cremar 273 hectàrees. El 9 d’agost hi va haver un altre incendi important a Ponent, en concret a Artesa de Segre, pel qual es van mobilitzar 171 dotacions i on es van cremar unes 71 hectàrees.

<strong>29 de setembre</strong> Espectacular accident d’un camió amb un mort i nou ferits després de xocar contra set vehicles i un edifici a l’entrada de Lleida. Els fets tenen lloc en plenes Festes de la Tardor, dissabte a la nit i la víctima és el conductor del camió, que va entrar fent ziga-zagues pel pont de la Universitat provinent de l’autopista AP-2. El sinistre va despertar una gran expectació entre vianants i veïns de la zona.

<strong>18 de novembre</strong> El jurat popular declara culpable d’assassinat J.G.G., que va confessar haver matat un home el 9 d’octubre de 2022 en una zona d’aparcament de les Borges Blanques. D’aquesta manera finalitza l’únic judici amb jurat popular que s’ha celebrat enguany a l’Audiència de Lleida. El jurat va considerar que l’autor confés del crim va agredir la víctima amb un ganivet de forma “sorprenent, sobtada i ràpida”. D’aquesta manera, es van avalar les tesis de les acusacions que sostenien que l’agressor va propinar l’atac amb traïdoria, i van desestimar processar-lo per homicidi, com havia demanat la defensa. L’acusació particular va rebaixar la petició de pena de 25 a 20 anys, la mateixa que demanava la fiscalia.

<strong>21 de novembre</strong> La DOP les Garrigues presenta l’oli nou de la campanya que arrossega els efectes de la sequera amb rendiments baixos. La producció en els cultius de secà es preveu que sigui la d’un 20% d’un any normal i el sector confia en normalitzar la situació de cara a la campanya de l’any vinent gràcies a les pluges del setembre. La DOP presenta l’oli pocs dies després de la polèmica que va protagonitzar el president de la Generalitat, Salvador Illa, donant suport a l’oli que es produeix a Jaén, que és un dels principals competidors de l’oli que es fa a Catalunya.

<strong>11 de desembre</strong> Quatre alcaldes en un any i mig a Ribera d’Ondara. Aquest petit municipi de la Segarra viu un dels serials polítics més intensos del país amb les picabaralles entre el PSC i la formació Acord per Ribera d’Ondara, que a les eleccions de 2023 es va presentar per ERC. Els comicis els va guanyar el PSC amb Francesc Sabanés però al cap de poc, Elisabet Jové (AM) va presentar una moció amb l’únic regidor d’Aliança Catalana a la demarcació de Lleida, Albert Puig. Això va provocar la ruptura de les relacions amb ERC i mentre Jové estava de baixa per maternitat el regidor d’Aliança Catalana va fer d’alcalde en funcions. Puig però, va fer unes declaracions homòfobes que el van portar a sortir del partit això va provocar l’entrada del número dos de la llista, que també es va desvincular de la formació de Sílvia Orriols. El PSC va trobar suport en el nou regidor, Antonio Fernández i per això va presentar una moció de censura contra Jové que al seu torn es va querellar contra l’exalcalde Sabanés per malversació de fons públics. El segon ple de la legislatura on es debatrà una moció de censura serà el 27 de desembre.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió