ACN Brussel·les – El 2023 la Unió Europea va emetre un total de 484.000 ordres de retorn per a immigrants. Això suposa un augment del 4% respecte del 2022. Entre els 27 estats membres, França va ser el país que més decisions de retorn va emetre, amb 138.000 (28% del total), seguida d’Espanya, amb 64.000 (13%) i Alemanya, amb 45.000 (9%). Els ciutadans del Marroc van ser el grup que més peticions d’abandonar el territori de la UE va rebre, seguit dels algerians i els afganesos. Pel que fa a les deportacions, unes 91.000 persones van ser retornades a països fora de la UE durant el 2023, cosa que suposa un increment del 26% de les devolucions respecte del 2022. El nombre més gran de deportacions es va produir a França, seguida d’Alemanya, Xipre i Suècia.
Les dades publicades per Eurostat aquest dimecres mostren que França va retornar unes 10.600 persones fora de la UE el 2023, el que equival al 12% dels retorns duts a terme a tots la UE l’any passat. Alemanya va deportar 10.300 persones, un 11% del total, mentre que Xipre unes 7.800 (9%) i Suècia unes 7.700 (85). Espanya, al seu torn, va retornar 5.995 individus a països fora la UE.
Els grups amb un nombre més elevat de persones retornades fora de la UE van ser els georgians (10.300), els albanesos (7.800) i els turcs (5.600).
Dels 27 estats membres, només nou van dur a terme menys de 1.000 devolucions el 2023. Es tracta d’Eslovènia, Luxemburg, Eslovàquia, Irlanda, Portugal, Bulgària, República Txeca, Malta i Estònia. Pel que fa a les peticions de retorn emeses, a la cua del llistat també se situen Malta (915), Estònia (1.035) i Irlanda (1.065).
<strong>Asil</strong>
Les dades publicades per Eurostat mostren que el 2032 prop d’1 milió de persones van demanar protecció internacional per primera vegada a estats de la UE, la qual cosa suposa un increment del 20% respecte del 2022.
Després d’una caiguda significant en les peticions d’asil el 2020, el nombre de sol·licitants ha incrementat a la UE durant tres anys consecutius i, segons Eurostat, ja frega els màxims assolits entre 2015 i 2026, durant la crisi migratòria provocada per la guerra a Síria.
Les xifres indiquen que el nombre més gran de peticions de protecció internacional es van registrar a Alemanya, amb 329.000 sol·licituds, un 31% del total. La segueix Espanya, amb 160.000 aplicacions (15%), França, amb 145.000 (14%), i Itàlia, amb 131.000 (12%). Els quatre estats junts van rebre el 73% de les peticions d’asil fetes el 2023 a tota la UE.
Concretament, el 2023, el 43% de les peticions d’asil fetes per primera vegada eren de ciutadans asiàtics, el 23% d’africans, el 17% de nord-americans o sud-americans i el 16% d’europeus (de fora de la UE).
Síria va ser el país amb més sol·licitants d’asil a la UE, amb 183.000 persones, un 17% del total de peticions fetes per primera vegada. La van seguir l’Afganistan, amb 101.000 (10%) i Turquia, amb 90.000 (9%).
Quant a les decisions sobre les sol·licituds de protecció internacional, el 2023, els països de la UE van adoptar unes 869.000 resolucions de sol·licituds d’asil. D’aquestes, 678.000 es van adoptar en primera instància i 191.000 van ser decisions definitives adoptades després d’un recurs o revisió de les decisions en primera instància.
Pel que fa a les decisions en primera instància adoptades pels països de la UE, el 22% (152.000) va concedir l’estatut de refugiat, el 19% (130.000) la protecció subsidiària i l’11% (76.000) la protecció humanitària .
Entre els sol·licitants d’asil que van rebre l’estatut de protecció en primera instància a la UE, el 34% eren sirians, seguits d’afganesos (19%) i veneçolans (12%).
Pel que fa a les decisions finals, es va concedir l’estatut de refugiat al 12% (24.000), la protecció subsidiària al 7% (13.000) i la protecció humanitària al 8% (15.000). Els principals beneficiaris de l’estatut de protecció per decisions definitives van ser els sirians (16% de tots els sol·licitants d’asil als quals es va concedir l’estatut de protecció per decisions definitives a la UE), seguits dels afganesos (12%) i els nigerians (7%).
