ACN Barcelona – Les obres de reforma de la Rambla de Barcelona han deixat al descobert diverses troballes arqueològiques que aporten informació sobre la història de la ciutat. Entre les més destacades, hi ha els murs de l’antic Estudi General, trams de muralles medievals i també recol·lectors d’aigua del segle XVIII. Els treballs es fan per segments per garantir el pas de vianants i serveis, al mateix temps que permeten documentar les restes. Tal com explica el director arqueològic del primer tram de les obres, Òscar Matas, en declaracions a l’ACN, es tracta d’un procés de gran rellevància perquè mai s’havia fet una intervenció d’aquesta magnitud a la Rambla. “Ens permet tenir una visió global i això és molt positiu”, afirma.
En la mateixa línia, s’expressa el tècnic responsable del Servei d’Arqueologia de Barcelona, Xavier Maese, que recorda que les possibles troballes estaven contemplades en la redacció del projecte. “Nosaltres ja vam fer un informe previ on s’explicava clarament que l’obra de la Rambla podia afectar uns quants elements arqueològics i, per tant, tothom ho tenia clar”, recorda. La dinàmica d’aquesta obra però, s’escapa una mica de l’habitual, ja que al tractar-se d’un carrer molt emblemàtic i concorregut, s’ha de fer de forma parcial i per segments.
“S’ha d’habilitar el pas de Bombers, ambulàncies, vianants, cotxes… a més, pel que fa a la part purament arqueològica s’excava primer per un costat i després per l’altre, no es pot fer amb tota l’extensió sinó a trossets petits”, relata. Una manera de treballa que si bé és menys invasiva, també és més lenta i feixuga. “Ens trobem una arqueologia molt escapçada que dificulta l’excavació per les preses d’espai i per la casuística de l’obra en general”, conclou.
<strong>Troballes a diferents altures de la Rambla</strong>
Pel que fa a les troballes, aquestes s’han fet a diferents altures de la Rambla. Al tram superior – prop de la plaça de Catalunya – s’han localitzat restes de l’Estudi General de Barcelona. Concretament, s’han identificat murs que pertanyien a l’edifici, construït a partir de 1536 i precursor de la Universitat de Barcelona, adossat a la part interior de la muralla medieval de la ciutat i que ocupava l’espai superior de la Rambla. A principis del segle XVIII, després del Decret de Nova Planta, es va convertir en casernes militars i va ser enderrocat el 1843 per construir la porta d’Isabel II.
D’altra banda, a la cantonada amb la plaça de Catalunya, s’ha descobert un tram de la muralla de la Rambla, iniciada a finals del segle XIV i que s’estenia fins a les Drassanes, tot envoltant l’actual barri del Raval (carrer de Pelai, Ronda de Sant Antoni, Ronda de Sant Pau, i avinguda del Paral·lel).
En un segon tram, comprès entre els carrers Portaferrissa i Boqueria, han aparegut sis pilars de la Real Fundición de Artilleria de Bronce de Barcelona, una antiga foneria de canons impulsada pel Consell de Cent a finals del segle XVI per defensar la ciutat. Aquest edifici es va desmuntar a finals del segle XVIII durant la reforma de la Rambla per convertir-la en un bulevard i es va traslladar a la seva ubicació actual, a la part final del passeig.
També s’ha localitzat part de la torre nord del portal medieval de la Boqueria, que formava part de les defenses medievals de la capital catalana, a partir de mitjans del segle XIV. Aquesta torre, així com la resta de torres i el llenç defensiu de la muralla de La Rambla, va deixar de funcionar com a tal a partir de la construcció de la muralla del Raval a finals del segle XIV. Per tant la muralla de La Rambla va funcionar com a element defensiu només durant la segona meitat del segle XIV.
Al tram a partir del carrer del Cardenal Casañas han aparegut tres col·lectors lectors de pedra destinats a canalitzar l’aigua, amb tubs de ceràmica a l’interior, indicant que transportaven aigua neta. Es creu que daten del segle XVIII, durant el procés d’urbanització de la Rambla. Final al moment, ja s’han documentat més de 300 metres, de manera intermitent, d’aquests col·lectors.
Finalment, a la plaça del Teatre ha aparegut un tram de la muralla medieval de mitjans del segle XIV, que seguia el curs de la riera, actuant també com a mur de contenció durant les riuades. En aquest mateix punt, s’han documentat elements vinculats a antics episodis de riuades, com l’acumulació de materials arrossegats per l’aigua, incloent terra, pedres i ceràmica medieval.
