ACN Hasakah – Les kurdes de Síria plantaran cara al nou govern islamista per evitar que el país acabi “com l’Afganistan”, on les dones estan sistemàticament excloses de la vida pública. “No tornarem enrere”, diuen dues alts càrrecs de la regió autònoma al nord-est de Síria controlada pels kurds. En una entrevista a l’ACN i dos altres mitjans, la comandanta general de les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ), Rohlat Afrin, adverteix Damasc que no acceptaran una mentalitat “conservadora” i que continuaran lluitant per “avançar en les llibertats de les dones”. A les YPJ desconfien del grup islamista que ha arribat al poder enderrocant el règim de Bashar al-Assad. Especialment, després dels polèmics comentaris masclistes del portaveu a l’executiu interí.
“La dona és un element important i honorat de la societat, però les seves tasques haurien d’estar en consonància amb els rols que pot exercir. Per exemple, si diem que una dona esdevé responsable del ministeri de defensa, això s’ajusta a la seva naturalesa biològica i psicològica? No hi ha cap dubte que no”, va defensar Obeida Arnaout a la televisió libanesa Al-Jadeed, segons recull el mitjà ‘The New Arab’.
Arnaout, portaveu del govern de l’Organització per a l’Alliberament del Llevant (HTS, per les seves sigles en àrab), va assegurar que no obligaran les “dones cristianes o de cap altra secta” a portar el hijab, però ha avisat que serà un “comitè constitucional” qui “especifiqui” quins “rols poden exercir” les dones en la societat siriana.
Arran d’aquests comentaris masclistes, centenars de persones es van manifestar a Damasc dijous passat per exigir que es preservin els drets de les dones, segons recullen cadenes de televisió com Al-Arabiya o la CNN.
<strong>Inquietud entre les kurdes</strong>
Al nord del país, els comentaris també han generat inquietud entre les kurdes, que també han sortit aquest dilluns als carrers de Qamishli. Milers de dones amb banderes de les YPJ han reclamat respecte pels drets de les dones en la Síria post-Assad i han denunciat els atacs turcs o de grups proturcs als territoris controlats pels kurds.
“HTS té la mateixa mentalitat d’ISIS, però amb un nou nom”, assegura a l’ACN la Zilan, una miliciana de 31 anys. Es va unir a les YPJ fa deu anys i rebutja parlar a càmera per por a represàlies de Turquia. La comandanta general de les YPJ reconeix obertament el temor que l’HTS tracti les dones com a ciutadanes de segona, que siguin marginades”.
<strong>Rojava reivindica el seu model </strong>
Aquesta unitat de milicianes kurdes es va crear el 2013 per lluitar en la guerra civil siriana que va esclatar per la revolució contra el règim de Bashar al-Assad. Afiliades amb les Unitats de Protecció del Poble Kurd (YPG), les YPJ van tenir un paper clau a l’hora d’alliberar ciutats en mans del grup islamista radical ISIS, que va imposar el seu califat al nord-est del país entre el 2014 i el 2019.
Ara els kurds controlen aquest territori i han impulsat un projecte de govern descentralitzat i compartit entre les diferents comunitats que defensa la protecció de les minories i els drets de les dones. Després de la caiguda d’Al-Assad, l’Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria (Aanes), també coneguda com a Rojava, demana al govern interí a Damasc que obri negociacions per integrar-los, sempre que reconeguin la seva autonomia i singularitat.
<strong>Els drets de les dones, una línia vermella</strong>
Des de l’Aanes també apressen l’HTS a garantir els drets de les dones i esperen que l’organització islamista, anteriorment vinculada a Al-Qaeda i a l’ISIS, s’allunyi dels postulats radicals. Tanmateix, tenen dubtes i avisen que ells tenen línies vermelles si a Damasc busquen una Síria unida.
“Com a dona kurda, tinc les meves ambicions per al futur de Síria. Tinc somnis i esperances per a la nova Síria. Això no se soluciona amb ensenyar dues hores de kurd a l’escola”, adverteix la copresidenta del consell executiu de l’Aanes, Evin Siwed.
Segons Siwed, el problema no és la llengua kurda, sinó “el reconeixement de la diversitat siriana. I això també implica la llibertat de les dones per triar l’ús del vel.
A Raqqa encara hi ha moltes dones que porten burca perquè encara tenen por d’ISIS, recorda. En canvi, en ciutats de majoria kurda com Qamishli hi ha dones que es tapen únicament els cabells i d’altres que no porten vel.
<strong>Disposades a lluitar</strong>
“Si no accepten les nostres peticions, acabarem vivint com a l’Afganistan”, opina la Zilan. Ella va marxar de Turquia per la repressió que patia: “Ni tan sols podia dir que era kurda”. Va deixar una nota a la seva família i ja fa deu anys que no els veu.
A Rojava, la Zilan ha lluitat “per la seva llengua” i el reconeixement de la seva “identitat”. A l’espera dels pròxims moviments a Damasc, ella es mostra determinada a lluitar també per viure en llibertat com a dona.
“Hem avançat amb aquest sistema que reconeix els drets de les dones i continuarem lluitant per protegir-los”, assegura la comandant general de les YPJ. No pensen “tornar enrere”.
