ACN Barcelona – Les illes del Pacífic han aconseguit portar al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) el primer cas sobre la responsabilitat legal dels estats d’aturar l’escalfament global del planeta de compensar els afectats. Dilluns comencen dues setmanes de vistes al tribunal amb seu a la Haia que ha d’emetre un dictamen consultiu sobre les conseqüències legals del dany al medi ambient. En una entrevista a l’ACN, un dels estudiants de les illes del Pacífic que va promoure aquesta via legal explica que la decisió del TIJ pot tapar les escletxes legals per on els estats defugen responsabilitats i els forci a actuar: “Una opinió robusta i progressista pot fer avançar la justícia climàtica”.
Fa anys que les illes del Pacífic i els moviments ecologistes intenten arribar a la Haia, però el cas arrenca dilluns, poc després de l’última cimera del clima. La COP29 de Bakú va ser especialment decebedora per als països en vies de desenvolupament perquè van marxar de l’Azerbaidjan amb molts menys diners a les mans dels que demanaven. Els països rics van oferir 300.000 milions de dòlars anuals en ajudes climàtiques, lluny del bilió que havien exigit.
“La diplomàcia climàtica és massa lenta”, sosté en Vishal Prasad, membre del grup d’estudiants de dret de les illes del Pacífic que va impulsar una campanya per abordar la qüestió des del dret internacional. Aquests territoris veuen en risc la seva supervivència com a estats per l’augment del nivell del mar.
El TIJ és un tribunal internacional que des del 1945 dirimeix disputes entre estats, però també proporciona assessorament jurídic sobre dubtes legals a petició de l’ONU. A diferència de les disputes entre estats, les opinions del TIJ no són vinculants, però aquests avisos legals tenen pes en la interpretació del dret internacional.
<strong>Com ha arribat el cas a la Haia?</strong>
Vanuatu va entomar el repte de liderar aquesta causa demanant a l’ONU que fes una petició al TIJ i comptava amb el suport d’Angola, Antigua i Barbuda, Bangladesh, Costa Rica, Estats Federats de Micronèsia, Alemanya, Liechtenstein, Marroc, Moçambic, Nova Zelanda, Portugal, Romania, Samoa, Sierra Leone, Singapur, Uganda i Vietnam Nam.
La iniciativa va anar agafant cos i, finalment, el 29 de març del 2023 l’Assemblea General de l’ONU va demanar una opinió consultiva al TIJ sobre les obligacions dels estats pel que fa al canvi climàtic. En concret, són dues preguntes.
<strong>Què es pregunta al TIJ?</strong>
En primer lloc, es demana al Tribunal que detalli quines són les obligacions dels estats sota el dret internacional per “garantir la protecció del sistema climàtic i altres parts del medi ambient” de les emissions contaminants per a la població i “futures generacions”.
Ara mateix el gran referent sobre les obligacions dels estats pel que fa al canvi climàtic és l’Acord de París del 2015, explica Prasad. Tant ell com les illes del Pacífic consideren, però, que el dret internacional humanitari també és “rellevant”: “Quan el canvi climàtic afecta els drets de la gent, això vol dir que apliquen els drets humans”.
A partir d’aquí, pregunten si causar un “dany significatiu” al medi ambient – tant per les accions, com per les omissions dels estats- té conseqüències legals. En particular, respecte a territoris que “per les seves circumstàncies geogràfiques i nivell de desenvolupament” estan “especialment afectats o són especialment vulnerables als efectes adversos del canvi climàtic”. Per exemple, les illes del Pacífic. Igualment, volen saber què implica a nivell legal per a la població i les generacions futures afectades per la contaminació de determinats estats.
<strong>Vistes per un cas històric</strong>
El dilluns comencen les vistes a la Haia per aquest cas, considerat històric per ser la primera vegada que es consulta al TIJ sobre les obligacions dels estats respecte a l’escalfament global del planeta. La causa ha despertat un gran interès internacional. Segons el Centre pel Dret Mediambiental Internacional (CIEL, per les seves sigles en anglès), el TIJ ha rebut una xifra rècord de sol·licituds per participar en el procediment judicial: 98 estats i 12 organitzacions internacionals.
Durant dues setmanes quinze magistrats escoltaran a la Haia els lletrats d’aquest centenar d’estats i entitats civils interessats en l’afer. Les audiències arrencaran amb les presentacions orals de Vanuatu i del grup dels estats de Melanèsia, del qual formen part també Fiji, Papua Nova Guinea i les Illes Salomó. Dimecres serà el torn d’Espanya i dels Estats Units. Com a primera potència mundial, la posició dels EUA, encara governat pel demòcrata Joe Biden, és una de les que generen més interès.
<strong>Quin impacte pot tenir?</strong>
El CIEL assegura que el dictamen del TIJ “influirà en la interpretació dels tribunals nacionals i regionals sobre dels deures dels estats” i pot impulsar les negociacions per destinar més fons a la lluita contra l’escalfament global i per a l’adaptació al nou clima.
“Serà molt útil per avançar en la justícia climàtica”, coincideix Prasad. L’activista espera que el TIJ aclareixi les obligacions dels estats respecte al canvi climàtic i “ompli els forats” legals per on ara mateix els estats esquiven la seva responsabilitat.
<strong>Dictamen amb Trump a la Casa Blanca</strong>
El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ja estarà ocupant la Casa Blanca quan el TIJ emeti el dictamen consultiu, previst pel 2025. Durant la seva primera presidència, els EUA es van retirar breument de l’Acord de París, i ara ha promès augmentar la producció d’energia amb combustibles fòssils titllant d'”estafa” l’escalfament global.
Prasad admet que hi haurà dificultats per implementar-lo, però defensa que l’opinió serà igualment rellevant. “L’opinió del tribunal més alt del món, una veu autoritzada, pot impulsar una acció més gran. L’administració de Trump no és un escenari ideal, però tindrem més oportunitats perquè s’haurà aclarit el dret internacional”, afirma, i afegeix: “La victòria de Trump subratlla perquè necessitem una solució climàtica basada en el dret internacional, no podem dependre únicament de la voluntat negociadora dels governs”.
