ACN El Vilosell.-El creixent nombre de projectes per a construir parcs eòlics i solars a les Garrigues ha portat a diverses entitats comarcals ha reactivar la Coordinadora per a una eòlica i solar sostenibles. L’objectiu principal és donar una resposta, des del territori, a “l’allau” de projectes energètics que s’han plantejat en els darrers anys, els quals la plataforma considera que es podrien ubicar en altres indrets industrialitzats on generarien un impacte paisatgístic menor. La coordinadora qualifica la situació d'”alarmant” i diu que si no s’hi posa fre en poc temps municipis com el Vilosell quedaran envoltats de molins de vent. Actualment a les Garrigues hi ha 87 aerogeneradors en servei i 64 més que es troben en procés de tramitació.
La Coordinadora per una eòlica i solar sostenibles defensa que cal fer un desplegament “racional i ordenat” d’aquestes energies, totalment allunyat de “l’allau indiscriminat de projectes que amenaça una massificació” que, de fet, avisen ja es produeix en alguns municipis. Un dels membres de la seva junta, Adrià Masip, ha explicat que la plataforma té un triple objectiu. Per un costat, evitar l’especulació de les grans companyies energètiques, mentre per l’altre vol ajudar i donar suport jurídic i popular als petits ajuntaments de la comarca que no tenen capacitat per fer front a l’allau de nous projectes. Finalment, es vol crear una estructura supracomarcal amb altres iniciatives similars capaç de “fer front comú” i coordinar diferents voluntats amb l’objectiu d’aconseguir una millor gestió del territori des del punt de vista energètic.A Ponent actualment hi ha 175 aerogeneradors en servei, 87 dels quals es troben a les Garrigues, i els projectes en tramitació per a construir nous parcs ja sumen 328 molins, gairebé el doble dels que es troben en funcionament. Així, si els 64 aerogeneradors previstos a la comarca tiren endavant d’aquí uns anys aquesta comptarà amb 151 molins. “Volen doblar i fins i tot superar el doble dels parcs eòlics actuals i això, a nivell de paisatge, és un impacte molt gran”, denuncia Masip que qualifica la situació actual d'”alarmant”. A la comarca també hi ha 801 hectàrees sol·licitades en tramitació per fer instal·lacions fotovoltaiques. De fet, aquest veí del Vilosell avisa que si tots els projectes segueixen endavant en poc temps el municipi, d’uns 170 habitants, es pot veure completament rodejat de molins. “Seria com tenir 60 torres Agbar al voltant”, ha indicat.Per la seva banda, un altre veí del Vilosell i també membre de la coordinadora, Arnau Nogué, es queixa que la instal·lació de nous parcs eòlics comportarà un canvi radical de l’entorn del municipi, tant a nivell paisatgístic com econòmic, ja que considera que la gent que viu del turisme no es podrà guanyar la vida de la mateixa manera. “Passem de ser de les zones més boniques d’aquest país a no ser res”, ha lamentat. A més, critica que aquest tipus de projectes no generen llocs de feina i tampoc ajuden a revertir el despoblament que viu la comarca. “Ho veig un entrebanc. S’hauria de crear empreses i llocs de treball i no especular amb el nostre entorn”, ha finalitzat.Masip però, ha volgut deixar clar que la coordinadora no està en contra de les energies renovables, que considera “són el futur”, sinó que està en desacord amb el tipus de gestió del territori que plantegen les grans companyies energètiques que impulsen els parcs. En aquest sentit, diu que s’està desaprofitant l’opció de tirar endavant aquests projectes a grans extensions industrials, on l’afectació paisatgística no seria tan pronunciada com ho és als petits municipis de la comarca. “Vent en tenim a tot el territori”, ha assenyalat Masip que també ha afegit que el que pretenen és “conservar les zones que ens interessa mantenir com a zones naturals”.Coordinadora amb recorregutL’any 2009 es va constituir la coordinadora amb l’objectiu de regular i controlar la instal·lació de parcs eòlics a la comarca. Llavors es va promoure “l’Acord Comarcal per l’Energia Eòlica Sostenible a les Garrigues” per fer front a les zones de desenvolupament eòlic prioritari (ZDP), que va rebre més de 1.700 signatures d’adhesió.El mateix any, la plataforma, juntament amb organitzacions de les comarques de Girona i Tarragona, van dur les decisions de la Generalitat al Tribunal contenciós-administratiu, acció que ara no descarten repetir. Ara, dotze anys després set entitats de la comarca han decidit reactivar la plataforma per fer front i donar una resposta, des del territori, a la “gran quantitat de nova especulació energètica que es vol portar a terme i per defensar la riquesa del territori”, segons ha assenyalat Masip.En concret, les entitats que han reactivat l’ens són: l’Ateneu Popular Garriguenc, l’Associació pel foment de turisme a les Garrigues, el Centre Excursionista les Borges-Garrigues, la Banqueta, Ipcena, Trenca i el Centre d’Estudis de les Garrigues.A banda d’accions jurídiques, la Coordinadora també preveu realitzar xerrades i taules rodones amb experts. El primer acte programat és una xerrada informativa virtual amb el títol ‘l’allau d’energies renovables a les Garrigues. Què podem fer?’. Es celebrarà el pròxim dimarts a les 19.30 hores i comptarà amb el geògraf i professor de la URV, Sergi Saladié; l’ambientòleg Ramon Queralt; i , que es farà el dimarts, 19 de gener, a les 19,30h., i comptarà amb: Sergi Saladié, geògraf i professor de la URV; Ramon Queralt, ambientòleg; i Pili Sanmartín del celler Bàrbara Forés.
