ACN Barcelona – Les denúncies per incompliments de la llei de transparència es van més que doblar el 2023, passant de 46 el 2022 a 106 l’any passat. Així ho recull l’Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern dels anys 2022 i 2023, de la síndica de Greuges de Barcelona. De fet, el mateix va passar amb les queixes, consultes i actuacions d’ofici d’aquesta institució en aquest àmbit, que van passar de 84 el 2022 a 171 el 2023. Tot i això, gairebé la meitat de les denúncies no comporten que s’iniciï cap expedient i per això la síndica,Esther Giménez-Salinas, demana actualitzar el règim sancionador. La síndica ha valorat positivament els avenços aconseguits amb la llei però apunta a “molt marge de millora” en bon govern.
L’informe assegura que els àmbits on més s’ha avançat són els de publicitat efectiva (fer públics els continguts d’informació pública) i el dret d’accés a la informació pública. Per contra, veu mancances en l’àmbit de bon govern, sobretot pel que fa a la qualitat dels serveis, els principis ètics i les bones pràctiques. Per això, demana avançar en l’àmbit del govern obert, és a dir, en la relació entre l’administració i les persones per definir i aplicar les polítiques públiques, així com en els instruments de participació.
L’informe detecta que s’han creat poques unitats d’informació en relació amb la coordinació i l’assessorament a la ciutadania -un 17,4%-. A més, apunta que moltes administracions no han dotat aquest àmbit de prou recursos humans ni econòmics i el personal que sí que hi treballa no disposa de tota la informació.
A més, es constata una doble velocitat en el compliment de les obligacions de publicitat activa entre les administracions grans i amb més recursos i les que en tenen menys. En aquest sentit, la síndica insta a reforçar els instruments de cooperació interadministrativa per reduir les diferències.
D’altra banda, veu evidents les dificultats per publicar la informació en formats reutilitzables. De fet, les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han incrementat en un 34% i en el 42% dels casos s’ha hagut de requerir a les administracions que resolguessin les sol·licituds. La institució ha detectat també mancances en la informació sobre les vies de recurs que existeixen quan no es resol o quan no s’està d’acord amb la resolució.
<strong>Més de la meitat de les administracions no tenen codi de conducta d’alts càrrecs</strong>
Pel que fa al bon govern, més de la meitat de les administracions no disposen d’un codi de conducta per a alts càrrecs, especialment als ajuntaments de menys de 20.000 habitants. En positiu però, gairebé la meitat de les administracions van implementar durant el 2023 un sistema d’informació per formular alertes o denúncies davant d’accions que poden ser objecte d’infracció penal o administrativa.
L’informe també confirma que només un 9,7% d’administracions tenen un instrument de planificació normativa i que no s’incorpora l’avaluació d’aquestes normes a les dinàmiques de treball. De fet, només un 1% tenen una unitat amb funcions d’avaluació. D’altra banda, només un 12% de les administracions disposen de carta de servei, obligatòria segons la normativa i entre les existents, només el 21% inclou tot el contingut mínim exigit.
Pel que fa a l’escolta dels ciutadans, tot i que el 70% de les administracions tenen habilitats canals per presentar propostes i suggeriments, només el 42% tenen canals d’escolta activa que garanteixin una resposta o un diàleg.
Un altre aspecte que aborda l’informe són els grups d’interès. Comptabilitza 5.614 grups registrats, la majoria empreses, fundacions i associacions. D’aquests, només l’1,5% han actualitzat la informació financera i econòmica. Per això, la síndica ha demanat implementar mecanismes d’alerta i recordatoris d’aquesta obligació.
També es constaten diferències entre administracions pel que fa al registre de contactes amb els grups d’interès. Les administracions locals –especialment les de menys habitants– no sempre registren la informació correctament. A més, només el 12 % de les administracions comproven si l’ens està inscrit al Registre de grups d’interès abans de reunir-s’hi, i només l’11 % publica als portals de transparència els contactes i reunions duts a terme.
