ACN Brussel·les – Els governs dels estats membre de la Unió Europea estan obstaculitzant la paritat que buscava la presidenta electa de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per al seu nou executiu. Com va fer en el primer mandat, l’alemanya va demanar a les capitals que li proposessin dos noms, un home i una dona, per ocupar la cadira de comissari que li correspon a cada estat. Volia garantir que podria formar la CE més paritària possible, però amb els noms que han posat sobre la taula serà un executiu dominat per homes: 19 homes i només 8 candidates. Ara que tots els països han fet les seves propostes, s’espera que Von der Leyen anunciï pròximament el repartiment de carteres i que el Parlament Europeu iniciï les audiències per avaluar els candidats.
L’Eurocambra ha de donar el vistiplau en bloc a tots els membres de la nova Comissió Europea, així que algunes candidatures podrien caure si no compten amb el suport d’una majoria de la cambra. Von der Leyen ja va obtenir l’aval gràcies als vots de la coalició tradicional (populars, socialdemòcrates i liberals) i de gran part del grup ecologista.
Bulgària ha estat l’únic estat que ha complert la demanda de Von der Leyen i ha proposat dos candidats, l’exministra d’exteriors, Ekaterina Zahariev, i l’exministre de medi ambient, Julian Popov. Ho ha fet en el temps de descompte i en un context preelectoral amb un govern interí que, d’aquesta manera, s’estalvia triar entre els candidats que havien proposat els principals partits polítics del país.
Tot i que el límit per presentar candidatures era divendres passat, finalment Bèlgica ha confirmat aquest dilluns que aposta per la ministra d’afers exteriors Hadja Lahbib i descarta l’actual comissari belga Didier Reynders, segons informen mitjans locals com ‘Le Soir’ o RTL.
<strong>La majoria d’estats ignoren la paritat</strong>
Cada estat membre de la UE pot proposar un membre per a la Comissió Europea. En el cas d’Alemanya, la seva quota ja la compleix la presidenta electa, Ursula Von der Leyen, que va demanar dos noms a les capitals, un home i una dona, per poder formar un executiu paritari.
El govern conservador d’Irlanda va ser el primer que va ignorar l’alemanya i va proposar el seu ministre de finances Michael McGrath per al càrrec tot recordant a Von der Leyen que els estats tenen el poder de nomenar a qui vulguin. Gran part de les capitals han seguit el seu exemple proposant només homes.
És el cas de França, Itàlia, els Països Baixos, Luxemburg, Dinamarca, Àustria, República Txeca, Eslovènia, Eslovàquia, Polònia, Hongria, Romania, Letònia, Lituània, Grècia, Xipre i Malta. Alguns governs justifiquen la seva negativa a proposar dos noms argumentant que trien la persona “millor qualificada”. Com ja es preveia, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, enviarà el seu ministre d’afers europeus, Raffaele Fitto.
Només Espanya, Portugal, Suècia, Finlàndia, Estònia, Croàcia i Bèlgica tenen dones com a candidates, mentre que Bulgària ha proposat un home i una dona, com demanava Von der Leyen. El govern de Pedro Sánchez ha proposat la seva vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, per ocupar la cadira espanyola a Brussel·les.
Amb els noms que hi ha ara sobre la taula, l’executiu de Von der Leyen no pot ser paritari: menys del 30% d’aspirants són dones. En l’últim tram d’aquesta legislatura, la Comissió Europea ha estat formada per 12 dones i 15 homes. És a dir, les dones representaven gairebé el 45% de l’executiu.
<strong>Pròxims passos</strong>
Un cop la dirigent popular hagi fet la nova selecció, els candidats hauran de comparèixer davant les comissions parlamentàries dels seus àmbits de responsabilitat. En paral·lel, la llista també haurà de rebre el vistiplau dels caps d’estat al Consell Europeu.
Es preveu que les audiències es facin a l’Eurocambra entre finals de setembre i principis d’octubre. En aquest cas, els eurodiputats poden arribar a rebutjar els aspirants, cosa que obligaria a la recerca d’un nou candidat. En la darrera legislatura, per exemple, les comissions parlamentàries van rebutjar els candidats inicials presentats per França, Hongria i Romania.
Després de superar aquests esculls, la nova Comissió Europea haurà de ser votada en bloc en el ple del Parlament Europeu per tal que el Consell Europeu faci el nomenament oficial, actuant amb majoria qualificada. Vençuts tots aquests tràmits, la intenció és que l’executiu pugui començar a treballar a partir de l’1 de novembre.
<strong>Noms coneguts</strong>
A part dels alts càrrecs negociats abans de l’estiu -Von der Leyen com a presidenta i Kallas com alta representant –, hi ha altres figures destacades entre els aspirants. Hi ha alguns repetidors, com Valdis Dombrovskis, Thierry Breton, Olivér Várhelyi, Maroš Šefčovič, Dubravka Šuica i Wopke Hoekstra.
Suècia ha nomenat la seva actual ministra d’Exteriors, Jessika Roswall, una de les veus més escèptiques en relació amb els costos vinculats a l’oficialitat del català a la Unió Europea. A la llista també hi ha l’actual ministre d’Indústria i Comerç de la República Txeca, Jozef Síkela; l’expresident del Tribunal de Comptes Europeu per a Eslovènia, Tomaz Vesel, o l’exeurodiputada finlandesa, Henna Virkkunen..
