ACN Barcelona – Una investigació de la UAB ha aconseguit caracteritzar detalladament com les bossetes de te comercials basades en polímers alliberen a la infusió milions de nanoplàstics i microplàstics. L’estudi mostra per primera vegada la capacitat d’aquestes partícules d’internalitzar cèl·lules intestinals humanes, de manera que poden arribar a la sang i expandir-se per tot l’organisme. Els envasos d’aliments són una de les fonts de contaminació principals per microplàstics i nanoplàstics (MNPL) i la seva inhalació i ingestió és la principal via d’exposició humana.
Un estudi del Grup de Mutagènesi del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB ha obtingut i caracteritzat amb èxit microplàstics i nanoplàstics derivats de diversos tipus de bossetes de te disponibles comercialment. Els investigadors de la UAB han observat que en utilitzar aquestes bossetes per preparar una infusió s’alliberen enormes quantitats de partícules de mida nanomètrica i estructures nanofilamentoses, fet que suposa una important font d’exposició a MNPL.<br />
<br />
Les bossetes de te utilitzades per a la investigació estaven fabricades amb els polímers niló-6, polipropilè i cel·lulosa. L’estudi mostra que, en l’elaboració d’una infusió, el polipropilè allibera aproximadament 1.200 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 136,7 nanòmetres; la cel·lulosa allibera uns 135 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 244 nanòmetres; mentre que el niló-6 allibera 8,18 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 138,4 nanòmetres.<br />
<br />
Per caracteritzar els diferents tipus de partícules presents a la infusió es van utilitzar un conjunt de tècniques analítiques avançades com la microscòpia electrònica d’escaneig (SEM), la microscòpia electrònica de transmissió (TEM), l’espectroscòpia d’infrarojos (ATR-FTIR), la dispersió de llum dinàmica (DLS), la velocimetria làser per efecte Doppler (LDV) i l’anàlisi de seguiment de nanopartícules (NTA). “Hem aconseguit caracteritzar de manera innovadora aquests contaminants amb un conjunt de tècniques d’avantguarda, cosa que constitueix una eina molt important per avançar en la investigació sobre els possibles impactes en la salut humana”, remarca la investigadora de la UAB Alba García.<br />
<strong>Observen per primera vegada la interacció amb les cèl·lules humanes</strong><br />
<br />
Les partícules es van tenyir i es van exposar per primera vegada a diferents tipus de cèl·lules intestinals humanes per avaluar-ne la interacció i la possible internalització cel·lular. Els experiments d’interacció biològica van mostrar que les cèl·lules intestinals productores de mucositat són les que presentaven més absorció de microplàstics i de nanoplàstics. En aquestes cèl·lules les partícules arriben fins i tot a introduir-se dins del nucli que allotja el material genètic. El resultat suggereix un paper clau del mucus intestinal en l’absorció d’aquestes partícules contaminants i subratlla la necessitat de més investigacions sobre els efectes que l’exposició crònica pot representar en la salut humana.<br />
<br />
“És fonamental desenvolupar mètodes de prova estandarditzats per avaluar la contaminació per MNPL alliberats pels materials plàstics en contacte amb aliments i formular polítiques regulatòries per mitigar i minimitzar aquesta contaminació de manera efectiva. A mesura que l’ús de plàstic als envasos d’aliments continua augmentant, és vital abordar la contaminació per MNPL per garantir la seguretat alimentària i protegir la salut pública”, afegeixen els investigadors.
L’estudi ha estat desenvolupat en el marc del projecte europeu PlasticHeal, coordinat pel Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB. Hi han participat investigadors del Grup de Mutagènesi de la UAB, i ha comptat amb la col·laboració d’investigadors del Helmholtz Centre for Environmental Research a Leipzig, Alemanya.
