ACN Canet de Mar – El Canet Rock ha trencat la paret del temps en la seva desena edició, amb una explosió d’himnes que han convertit l’escenari del Pla d’en Sala en un aparador del bo i millor de la música feta a Catalunya. Duets formats per Lluís Llach i The Tyets, Miki Núñez amb Suu, Ginestà i Buhos, o Lluís Gavaldà amb Figa Flawas, o Gossos han desfilat en duets per aplegar-se en una actuació final amb tots els artistes sobre l’escenari al ritme de ‘Que tinguem sort’, que ha estat àmpliament corejat pels 25.000 assistents al festival. Un moment que passarà a la història del festival, i que ha comptat amb el retorn, encara que sigui per aquesta ocasió, de l’excantant de Lax’n’Busto Pemi Fortuny, que ha actuat de la mà de Gossos, o la formació Doctor Prats.
La màgia del Canet Rock ha unit a l’escenari artistes de diferents èpoques com Lluís Llach i The Tyets, que han interpretat ‘Tonteo’, de la banda mataronina. El líder d’Els Pets, Lluís Gavaldà, s’ha sumat als Figa Flawas per fer sonar el mític ‘Bon dia’ i també l’actual ‘Xalalà’ de la banda de Valls.
Una altra banda història, com la Dharma, també ha sumat amb uns altres referents de la música urbana, els 31 FAM, per portar al Pla d’en Sala l’icònica ‘La presó del rei de França’ o ‘La flama’, d’Obrint Pas. El cantant de Buhos, Guillem Solé’ ha interpretat ‘L’Empordà’ en solitari i també ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’, en companyia de Ginestà i Suu.
L’actuació també ha rescatat el ‘Corren’, de Gossos, a duo amb Pemi Fortuny, l’ex de Lax’n’Busto. ‘Tobogan’, de Zoo, s’ha sentit en la veu de Lildami i La Fúmiga. El Canet Rock també ha estat testimoni de la reaparició de Doctor Prats, que ha interpretat ‘Les nits no moren mai’ amb la Fúmiga.
Durant el show, la Banda Canet Rock també ha fet un homenatge a Pau Donés, fent sonar ‘La Flaca’, amb la veu del propi Pau Donés, acompanyada per Suu i el músic Pau Lobo.
Després d’un dels moments més àlgids de la nit ha entrat en escena Els Catarres, una de les bandes habituals del festival. Els osonencs han desplegat una bateria de temes icònics del grup, inclosa ‘Jenifer’, la cançó que els va catapultar a la fama el 2011.
Més enllà d’això, la banda d’Èric Vergés, Jan Riera i Roser Cruells no ha fallat el públic amb temes com ‘En peu de guerra’, ‘Invencibles’ o ‘Un sostre fet d’estrelles’, a més d’una versió íntima de ‘Tokyo’ acompanyada de les llanternes dels telèfons mòbils del públic.
<strong>Ginestà i Julieta fan moure els primers malucs</strong>
Abans dels grups que han aplegat més públic al Pla d’en Sala, els encarregats d’escalfar els malucs del públic han estat Ginestà i Julieta. La zona de l’esplanada més pròxima a l’escenari ja era plena de gom a gom desde primera hora, quan Ginestà a fet saltar i ballar de valent els seus fans amb temes que, com recitava una pancarta a les primeres files, ja formen part de la banda sonora d’algunes vides.
El grup ha combinat peces del seu darrer treball ‘Vida meva’, com ‘Em bategues’, ‘Cançó de veritat’ o ‘La meva sort’, amb altres èxits imprescindibles de la seva discografia com ‘Estimar-te com la terra’. Després dels barcelonins, el grup de Manacor O-erra ha acompanyat els darrers raigs de sol per donar pas a una altra de les estrelles de la jornada, Julieta.
L’artista barcelonina ha omplert l’escenari del Canet Rock amb la seva inconfusible veu abraçada pels ritmes electrònics i acompanyada per l’equip de ballarins. Julieta ha portat temes cabdals de la seva discografia, com ‘Si ha de ser serà’, del seu àlbum debut, o ‘T’enxules’ i ‘Com aquell agost’, del seu darrer treball.
Julieta també ha interpretat un dels seus últims senzills, ‘Thelma & Louise’, i ha fet notar en l’ambient del Pla d’en Sala la presència anticipada de The Tyets i Oques Grasses, amb ‘Clar que t’he trobat a faltar’ i ‘Com el dia i la nit’. La cantant barcelonina també ha adreçat unes paraules a la seva amiga Mushkaa durant la interpretació de ‘No m’estima’, que han fet plegades.
<strong>Un públic molt jove amb ganes de festa</strong>
Com ja és habitual, la mitjana d’edat del Canet Rock és especialment baixa. Molts grups d’adolescents tenien la cita marcada al calendari des de fa mesos, com un grup d’amigues de Granollers i Canovelles guarnides amb samarretes del The Tyets, que les van comprar ja al novembre de 2023
“És el primer cop que venim i en teniem moltes ganes”, han explicat. També és la primera vegada per la Laia i Anna, dues amigues de Santa Perpètua de Mogoda que esperen arribar a la sortida del sol per veure grups com The Tyets o Oques Grasses, dos dels més desitjats entre el públic.
“Esperem passar-ho bé i plorar amb Oques”, ha afirmat eufòric un altre grup d’amics vinguts de Tarragona. I també fins al concert d’Oques Grasses, programat per a la una de la matinada, esperen “aguantar” en Ramon i la seva família. Ha vingut amb els fills petits, que trepitgen per primera vegada un festival.
També debuten al Canet Rock una parella de més edat, la Laura i en Lluis. Aquest, però, no és un factor que no els hagi fet arribar al Pla d’en Sala amb tota la “il·lusió” de poder veure sortir el sol després de dotze hores de concerts amb una selecció de grups de primer nivell del panorama musical català.
“És un cartell molt bé. No m’esperava menys, tractant-se del desè aniversari”, comenta en Pere, un veí de Mataró que ja des de primera hora se situa a les primeres files. També en el seu Oques Grasses i The Tyets són els grups que més espera.
<strong>Música urbana fins a veure sortir el sol</strong>
Serà durant la segona meitat del festival quan arribi el reguitzell de grups amb més tirada entre el públic, amb una gran presència dels representants més destacats de la música urbana en català. Els sabadellencs 31 FAM arriben al pas de la mitjanit i una tripleta de luxe amb Figa Flawas, La Fúmiga i The Tyets acompanyaran la sortida del sol al Pla d’en Sala al ritme dels himnes de tota una generació.
També de matinada, entrarà en escena l’egarenc Miki Núñez, un altre dels artistes més aclamats del moment entre el públic jove. I Oques Grasses farà saltar als seus fans amb els temes del seu darrer treball, ‘Fruit del deliri’, on la veu melòdica de Josep Montero s’enfonsa entre sons saturats i els baixos d’un dels millors productes de la discografia dels osonencs.
