ACN Ordino (Andorra) – La institució francesa Ensemble Intercontemporain, formada per una trentena de músics, s’ha endut aquest dimarts a Ordino (Andorra) el XII Premi Ramon Llull a la Promoció Internacional de la Creació Catalana. El jurat ha reconegut el seu paper de referència mundial en l’àmbit de la música contemporània, tot incloent obres de diversos compositors catalans. Mentre, Michal Brabec ha rebut el dotzè guardó de Traducció Literària per haver traduït al txec la novel·la ‘Canto jo i la muntanya balla’ d’Irene Solà. Finalment, aquest mateix reconeixement, però enfocat a la seva trajectòria, ha estat per Frans Oosterholt per la tasca de difusió de la literatura catalana als Països Baixos, amb la traducció al neerlandès de més d’una vintena d’obres.
La formació està ubicada a la Ciutat de la Música de la Filarmònica de París i la seva trajectòria inclou l’estrena de d’obres de Joan Guinjoan, Joan Magrané o Héctor Parra. En aquest darrer cas, la col·laboració es va fer amb l’òpera ‘Orgía’ el juny de 2023 a Bilbao i que arribarà a França durant la pròxima temporada. Un dels seus integrants, Diego Tosi, ha explicat que també mantenen un vincle bastant continu amb l’Orquerstra Simfònica de Barcelona i que els agrada treballar amb creadors catalans perquè sempre “van més enllà de les fronteres”.
Amb el guardó a la Promoció Internacional de la Creació Catalana, que convoca la Fundació Ramon Llull i està dotat amb 4.000 euros, es busca distingir una persona o institució de l’exterior que s’hagi significat durant la seva trajectòria per una especial sensibilitat respecte a la cultura catalana i que n’hagi afavorit la visibilitat en l’àmbit internacional.
<strong>Premi de Traducció Literària</strong>
Pel que fa a la traducció de la novel·la de Solà al txec, el jurat ha destacat la seva precisió, a més de la capacitat de traslladar les referències intertextuals i els elements culturals de l’obra original, així com també el treball entorn del vocabulari menys habitual i el respecte per la poesia del text. Brabec ha destacat que aquest premi és un reconeixement a tot el treball de la catalanística txeca, que té una tradició de gairebé 150 anys.
En el cas del XII Premi Ramon Llull de Traducció Literària, dotat amb 4.000 euros, es reconeix la millor traducció literària del català publicada l’any anterior al de la convocatòria. L’objectiu és estimular aquells traductors més novells, amb menys de cinc obres publicades.
<strong>Premi de Traducció Literària a la trajectòria</strong>
El jurat ha destacat l’especial atenció d’Oosterholt a autors clàssics del segle XX com ara Llorenç Villaronga, Mercè Rodoreda, Josep Maria de Sagarra, Nacís Oller, Miquel de Palou o Quim Monzó, entre d’altres. En aquest sentit, ha explicat que moltes de les traduccions s’han fet a proposta seva i que, per tant, s’ha encarregat de buscar “joies catalanes” i posar-se en contacte amb petites editorials per poder-les traduir al neerlandès.
Pel que fa al premi de Traducció Literària a la trajectòria, es tracta d’una modalitat de guardó, estrenada fa dues edicions, que vol reconèixer la trajectòria dels traductors de literatura catalana i la tasca duta a terme pels professionals més consolidats. Així, cal que hagin publicat més de cinc obres de literatura catalana i el premi té una dotació de 6.000 euros.
<strong>XXXIII Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística</strong>
Aquest dimarts també s’ha lliurat el XXXIII Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística, que ha estat per l’Associació Francesa de Catalanistes (AFC), tal com es va donar a conèixer el mes de setembre passat. El guardó, dotat amb 6.000 euros, té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, el reconeixement, la promoció o la defensa d’una o més cultures i nacions sense estat. El guardó l’atorguen conjuntament la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
El jurat ha valorat el compromís d’aquesta entitat, presidida per Maria Immaculada Fàbregas Alegret, amb la internacionalització de la catalanística, a més de la seva contribució a promocionar la llengua, la literatura i la cultura catalanes des d’àmbits diferents i en col·laboració amb les universitats franceses (i també amb la Xarxa Vives), altres associacions científiques franceses i internacionals, així com també organismes com l’Institut Ramon Llull o l’Institut d’Estudis Catalans.
Creada l’any 1991, l’AFC té un extens currículum catalanista en un país en què el català és llengua pròpia, però on el seu ús és molt limitat malgrat les iniciatives d’entitats públiques i privades. L’entitat publica una revista d’estudis catalans, a través de la qual dona suport a l’activitat editorial en llengua catalana en territori francès i a diverses iniciatives que contribueixen a la difusió de la catalanística. Així mateix, concedeix anualment una beca de recerca a joves investigadors d’universitats franceses que treballen sobre temes catalans, organitza periòdicament jornades d’estudi, taules rodones i congressos que se celebren a les universitats franceses i que atrauen investigadors de França i d’arreu del món.La tasca de l’associació és essencial per mantenir i prestigiar la llengua catalana a França, ja que promou i defensa els estudis catalans al món universitari de l’estat francès que compten amb 2.000 estudiants repartits entre divuit universitats, la xifra més elevada fora de l’estat espanyol. França també és l’únic país on s’ofereixen no només classes de llengua i cultura catalanes, sinó també graus i màsters d’estudis catalans. L’AFC vetlla perquè els estudis catalans a les universitats franceses siguin de qualitat i continuïn atraient cada cop més estudiants.
