ACN Barcelona – L’edat d’emancipació dels joves catalans es troba situada en els 29,8 anys, una xifra lleugerament inferior als 30,3 anys del l’Estat, i quatre anys per sobre la mitjana europea (UE-27), que és de 26 anys. Així ho conclou el tercer monogràfic de la càtedra d’empresa ‘Habitatge i Futur’ de la UPF i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE). L’estudi assenyala que la mitjana d’emancipació dels joves de 18 a 34 anys europeus se situa 10 punts per sobre. Entre els factors que demoren l’emancipació juvenil, hi ha l’evolució dels salaris i la taxa de temporalitat, el preu d’habitatge, la manca d’oferta d’habitatge protegit, l’estat civil i l’augment de persones amb estudis superiors.
Un dels principals problemes per als joves a l’hora d’accedir a un habitatge és l’evolució dels salaris. Segons l’estudi, van tenir una tendència decreixent entre el 2010 i el 2013 i entre el 2014 i el 2017 per després entomar un lleuger increment, de manera que entre els 25 i els 34 anys ho van fer en 360,24 euros i 414,46 euros, uns increments que van ser molt menors entre els joves menors de 25 anys. Pel que fa l’augment dels preus, van ser d’un 40,9% entre 2004 i 2021 a Espanya i d’un 45,7% a Catalunya.
“No és només que els salaris no augmentin sinó que la vida augmenta de preu. Els joves estan perdent poder adquisitiu”, ha conclòs Raya, que també incideix en temporalitat de l’ocupació.
Mentrestant, els preus del lloguer des del 2015 s’han disparat un 53% acumulat mentre que en el mateix període la renda per càpita a Catalunya ha retrocedit deu punts.
Per la seva banda, el president de l’APCE, Xavier Vilajoana, ha indicat que “els salaris van a continuació d’una activitat econòmica” i ha destacat la importància de la productivitat. “El que s’ha de fomentar és l’activitat econòmica. No conec cap empresa que si li va bé no vulgui contractar”, ha comentat Vilajoana, que ha afegit que els salaris “depenen massa del sector privat”. “Estem en un nivell de funcionariat massa elevat. Respecte als països del nostre entorn, el percentatge de serveis de treballadors públics és enorme i això no afavoreix a un augment de l’activitat”, ha dit.
El monogràfic també explica com els joves, davant de la dificultat d’obtenir un habitatge de compra, apunten cap al lloguer, un mercat que es troba tensionat per la manca d’oferta. En aquest sentit, l’autor de l’estudi, Josep Maria Raya, aposta perquè s’ofereixin incentius als joves solvents que poden fer front a una quota d’hipoteca però no tenen estalvis per fer l’entrada. Es tractaria, doncs, que poguessin signar un préstec per més del 80% de l’habitatge o que l’Estat assumís part de la propietat del pis (per exemple un 20%) o els avalés. Segons Raya, aquesta modalitat “sembla que comença” però es troba amb què els bancs consideren que “se’ls trasllada massa responsabilitat”.
El catedràtic d’Economia Aplicada al TecnoCampus-UPF i autor del monogràfic, Josep Maria Raya, juntament amb l’estudiant del Doble Grau d’Administració d’Empreses i Màrqueting i Comunitats Digitals, identifica l’estat civil -els joves es casen més tard- i l’augment de joves amb estudis superiors com altres causes que influeixen en l’accés a l’habitatge, que endarrereix la seva entrada al mercat laboral i, per tant, del cobrament d’un salari. Amb tot, Raya ha suggerit apostar més per la formació dual que permeti els joves accedir al mercat laboral.
Altres propostes que fan els autors de l’estudi, juntament amb l’APCE, són una fiscalitat més atractiva, com la reducció de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i l’IVA en habitatges de nova construcció, sempre que es destini a la residència principal i no s’hagi transmès en un període de cinc anys.
Pel que fa les polítiques encaminades a regular el preu del lloguer, Raya ha afirmat que “hi ha consens” que comporten una reducció de l’oferta. “Quan a algú li regulen sempre busca una sortida”, ha comentat, en referència a propietaris que primer van posar el seu pis al mercat de lloguer turístic, després van oferir al lloguer de temporada i al final acaben optant per vendre’l, però no per incorporar-lo al mercat de lloguer ordinari. “I la conseqüència última és que com no hi ha haurà inversors que vulguin entrar, col·lapsarem l’oferta”, ha conclòs.
En qualsevol cas, Raya ha advertit que si res canvia els joves tindran l’accés a l’habitatge encara més difícil d’aquí deu anys. Segons les xifres que ha donat, cada any es creen 285.000 llars mentre que es construeixen 110.000 habitatges nous, de manera que el dèficit anual se situa en 170.000 pisos. “Cada any es tensiona el mercat de l’habitatge i es tensionen els preus”, ha manifestat, en referència tant al mercat de compra com de lloguer.
