ACN Madrid – La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha declarat invàlides totes les diligències que el jutge instructor del ‘cas Tsunami’, Manuel García-Castellón, va ordenar després del 29 de juliol del 2021, data en què finalitzava el termini de què disposava per investigar els fets. El 6 de novembre del 2023, en plena negociació de l’amnistia, el jutge va decretar com a investigats l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, el diputat d’ERC Rubén Wagensberg i el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, amb una desena de persones més.
Malgrat que podria decretar una pròrroga de les investigacions abans que expirés el termini de què disposava, el 29 de juliol del 2021, el jutge va signar l’endemà, el 30 de juliol del 2021. Un fet que els magistrats de la Sala Penal consideren irregular i contrari al dret penal.
Per aquest motiu, en una resolució que s’ha conegut aquest dilluns, decreten que García-Castellón va dictar la pròrroga de les actuacions de manera “extemporània” i donen la raó a Marta Molina, que havia recorregut la decisió.
Ara García-Castellón haurà de dir si manté la causa oberta sense aquestes diligències ni cap de nova, o bé si decreta l’arxiu de les investigacions.
Sigui quina sigui la decisió, només es podrà basar en els resultats de les diligències que va ordenar abans del 29 de juliol del 2021.
Entre les diligències que passen a ser invàlides hi ha les peticions d’informes del jutge a la seguretat aèria europea, els informes mèdics sobre la mort del turista francès a l’Aeroport del Prat i diversos informes de la Guàrdia Civil.
Durant el període en el qual la Sala considera invàlides les diligències, García-Castellón va imputar l’expresident de la Generalitat i altres líders polítics per terrorisme, un dels supòsits que quedaven fora de la llei d’amnistia que s’estava negociant en aquell moment.
Després d’aquella imputació, la causa contra Puigdemont i Wagensberg per terrorisme va passar a mans del Tribunal Suprem, que manté les actuacions base als escrits de García-Castelón.
En total, en aquest termini, García-Castellón ha imputat Puigdemont, Rovira, Wagensberg, Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Capmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra i Nicola Flavio.
Amb tot, la Sala Penal recull la jurisprudència sobre els efectes que pot tenir la declaració d’invalidesa de totes les diligències que es van practicar després del 29 de juliol del 2021.
Així, la Sala recorda que la Llei d’Enjudiciament Criminal estipula que en cas d’invalidesa de les diligències “el jutge instructor no podrà fonamentar la seva decisió de continuar el procediment contra l’investigat basant-se en aquestes diligències”.
Però aclareix que “si aquesta decisió s’adopta en base a la resta de diligències acordades dins del termini, la informació derivada de les que van ser acordades fora d’ell podrà aportar-se al judici”, perquè “aquestes últimes no suposen, segons la postura jurisprudencial majoritària… una vulneració de drets fonamentals”.
I en aquest sentit, la Sala rebutja un altre recurs presentat per Josep Lluís Alay, que demanava l’arxiu de la causa contra ell basant-se en el fet que Garcia-Castellón no el va citar a declarar fins després del 29 de juliol del 2021. Els jutges consideren que no es va produir una situació d’indefensió material, i per tant “l’arxiu sol·licitat ha de ser desestimat”.
