ACN Girona – L’Audiència de Girona ha amnistiat l’activista a qui van jutjar per despenjar la ‘rojigualda’ de la seu de la Generalitat durant el primer aniversari de l’1-O. El tribunal el va absoldre del delicte d’ultratge a la bandera, però sí que el va condemnar per un delicte de desordres públics, per formar part del grup de 300 persones que aquell dia va irrompre a la Delegació del Govern. Ara, la Secció Quarta de l’Audiència ha emès una executòria, on revisa la causa, i conclou que els fets s’emmarquen dins els supòsits que recull la llei d’amnistia perquè s’apliqui la mesura de gràcia. “En vista que els fets es van fer en el context de les protestes per commemorar l’1 d’Octubre […] procedeix decretar l’amnistia”, recull l’escrit.
La causa contra aquest activista es va convertir en la primera que va arribar a judici per les mobilitzacions que hi va haver a Girona durant el primer aniversari de l’1-O. Durant les protestes, els manifestants van tallar les vies de l’AVE i, després, van entrar a l’edifici de la Generalitat i van despenjar-ne la bandera espanyola de la façana.
El jove encausat, Jordi Alemany, s’enfrontava inicialment a 5 anys de presó i a multes per valor de 7.200 euros per atemptat contra agent de l’autoritat, lesions, danys, desordres públics i ultratge a la bandera. Al final del judici, però, la fiscalia tan sols va mantenir aquests dos últims delictes i va reduir la petició a 1 any de presó i 1.260 euros de multa. La defensa, encapçalada per l’advocat Benet Salellas, en demanava l’absolució.
La sentència va absoldre Alemany del delicte d’ultratge a la bandera d’Espanya, perquè va concloure que, tot i que l’activista formava part del grup de 300 persones que van irrompre a la Delegació, no es va poder determinar que fos ell qui despengés la ‘rojigualda’. A més, aleshores, l’Audiència també va concloure que el simple fet de despenjar la bandera espanyola i tirar-la a terra no es podia considerar, per si sol, un ultratge.
Tot i això, però, l’Audiència de Girona sí que va condemnar Jordi Alemany per un delicte de desordres públics atenuat, pel qual li va imposar una multa de 1.080 euros. Segona la sentència, l’encausat formava part del grup que va arribar a la seu de la Generalitat cap a dos quarts de deu del matí d’aquell 1 d’octubre del 2018, després dl tall a les vies de l’AVE, i van irrompre’n a l’interior després de colpejar les portes giratòries i trencar el cordó de seguretat format pels vigilants i els Mossos d’Esquadra.
<strong>”És preceptiu declarar l’amnistia”</strong>
Ara, la de l’activista s’ha convertit en una de les causes que ha revisat l’Audiència de Girona després de l’aprovació i entrada en vigor de la llei d’amnistia. Després de donar trasllat a les parts perquè es posicionessin, el tribunal de la Secció Quarta ha emès una executòria que parafraseja part de la llei i de la sentència que va condemnar l’activista.
L’escrit subratlla que l’article 1 de la llei d’amnistia empara “els actes de desobediència, desordres públics, atemptat contra l’autoritat o resistència” que van tenir lloc entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023 “en el context del denominat procés independentista català”.
I entrant ja en el cas en concret, la Secció Quarta recull que “en vista que els fets van ser realitzats en el context de les protestes per la commemoració de l’1 d’Octubre”, i que el delicte de desordres públics és un dels que és “susceptible” de gaudir de la mesura de gràcia, “és preceptiu declarar l’amnistia” per a Alemany. Per això, la sala acorda extingir la responsabilitat penal i cancel·lar “tots els registres, anotacions i antecedents, inclosos els policials” que facin referència al cas.
