ACN Barcelona – L’Arxiu Nacional acaba de rebre la Col·lecció Verdaguer Panadès, un conjunt extraordinari format per més de 700 documents, especialment cartes, heretades del poeta Jacint Verdaguer i Santaló, una figura clau de la història de la literatura catalana contemporània. Dels 720 documents que conté la col·lecció, 676 són cartes que va rebre el poeta durant el període 1879-1892, el del seu servei com a capellà dels marquesos de Comillas a Barcelona, quan residien al Palau Moja. Precisament, aquests anys van ser els de major producció literària. El conjunt conservat relaciona Verdaguer amb 150 persones, entre els que destaquen els marquesos, Claudi López i Maria Gayón, el canonge de Vic, Jaume Collell, o diferents traductors de la seva obra.
Del fons també en destaca la relació epistolar que va establir Jacint Verdaguer amb els membres de la Maintenance du Languedoc, com Frédéreix Donnadieu, Alfons Roque-Ferrier i Paul Maréton, entre d’altres.
En un comunicat, l’Arxiu Nacional assenyala que la Col·lecció Verdaguer Panadès permet aprofundir en el coneixement de la vida i l’obra del poeta en aspectes com la seva activitat quotidiana, els seus cercles més íntims, la relació amb escriptors, intel·lectuals i artistes catalans, i les seves relacions literàries fora del país, “potser la part més rica interessant d’aquest epistolari extraordinari”.
L’anomenada Col·lecció Verdaguer Panadès, coneguda així pels cognoms d’un dels seus darrers propietaris, va passar de mà en mà entre els descendents d’una branca familiar col·lateral del poeta quan aquell va desplaçar-se de Barcelona a la Gleva el maig de 1893. La va lliurar, amb la resta dels objectes procedents dels espais que havia hagut de buidar, a mans del seu cosí, el polític catalanista Narcís Verdaguer i Callís. L’última titular del fons, Maria Rosa Serra i Rovira, ha estat la persona que ha materialitzat la donació.
Josep Verdaguer i Panadès va donar a conèixer públicament l’existència de la col·lecció conservada per la família el 1989, fet que va ser acollit amb enorme interès pels estudiosos verdaguerians, sobretot pel fet que el fons personal de l’escriptor va quedar dispers a la seva mort i ha anat essent objecte de recuperacions parcials posteriors.
Feta una primera ordenació i descripció, a fi de facilitar-ne el coneixement i l’accés, l’any 2002 la família va acordar amb l’Arxiu Nacional la reproducció digital del conjunt document, còpia que va passar a formar part de l’Arxiu de Complement de centre com a Col·lecció Verdaguer Panadès. Ara, amb el lliurament de la documentació original, s’assegura la conservació permanent d’aquest ric testimoni i s’integra en la sèrie de fons de l’Arxiu Nacional.
