ACN Barcelona – La mort en accident de muntanya del creador de Mango, Isak Andic, ha estat de les darreres de l’any. S’afegeix a altres morts il·lustres del 2024, com les de les esposes dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Quim Torra, Marta Ferrusola i Carola Miró, la del cineasta Ventura Pons, la de la dona més gran del món, Maria Branyas, la de l’escriptora Rosa Regàs o la dels polítics Josep Maria Terricabras i Montserrat Candini. També han traspassat l’expresident de Telefónica Césa Alierta, l’extresorer de CDC Daniel Osàcar, el dibuixant Akira Toriyama, les actrius Sílvia Tortosa i Teresa Gimpera, la periodista Anna Pérez Pagès, l’escriptor Paul Auster, l’expresident del Parlament Joan Rigol, l’actor Fermí Reixach o el cuiner Fermí Puig.
<strong>8 de gener</strong> Mor el director de cinema Ventura Pons als 78 anys. Director d’una trentena de pel·lícules, es va convertir en un dels cineastes més prolífics en llengua catalana. Va adaptar textos d’autors contemporanis com Quim Monzó, Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel, Lluís-Anton Baulenas, Jordi Puntí, Ferran Torrent o Lluïsa Cunillé. També va dirigir una desena d’obres teatrals. Entre d’altres, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cinema i el Gaudí d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català.
<strong>10 de gener</strong> Mor l’expresident de Telefónica César Alierta als 78 anys. Va ser el màxim responsable de la companyia durant 16 anys, fins al 2016, quan va abandonar la primera línia i el va substituir l’actual president, José María Álvarez-Pallete. Un any més tard, l’expresident de Telefònica va abandonar definitivament el consell d’administració de l’empresa.
<strong>18 de gener </strong>Mor el fotoperiodista Horacio Seguí als 93 anys. El seu llegat deixa testimoni dels grans esdeveniments musicals i esportius de la segona meitat del segle XX.
<strong>6 de febrer </strong>Mor l’expresident de Xile Sebastián Piñera en un accident d’helicòpter als 74 anys. L’aparell, que pilotava ell mateix, va caure en un llac al sud del país.
<strong>11 de febrer </strong>Mor als 91 anys Gabriel Ferraté, exrector de la UPC i de la UOC, que va ajudar a fundar. Va ser director general d’Universitats i Investigació de la Generalitat i president de Caixa Tarragona.
<strong>16 de febrer </strong>Mor l’opositor rus Alexei Navalni a la presó. El premi Sàkharov va patir un intent d’enverinament i estava empresonat a Sibèria.
<strong>22 de febrer </strong>Mor el traductor, professor i escriptor Joaquim Mallafrè als 82 anys. Fill il·lustre de Reus i Creu de Sant Jordi, destaca la seva traducció de l’obra de James Joyce ‘Ulisses’.
<strong>1 de març </strong>Mor als 68 anys el dibuixant japonès Akira Toriyama, creador de ‘Bola de drac’. Va ser també el responsable de la sèrie ‘Dr Slump’.
<strong>20 de març </strong>L’extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Daniel Osàcar moria als 88 anys. Havia estat condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó pel Tribunal Suprem pel cas de desviament de fons del Palau de la Música. El setembre del 2020 va sortir del centre penitenciari de Brians 2 i des de llavors havia estat en tercer grau. A més a més, estava pendent de judici per una peça del cas 3%, que el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz havia decidit reobrir l’octubre del 2023.
<strong>23 de març</strong> Mor l’actriu Silvia Tortosa als 77 anys. Nascuda a Barcelona el 1947, va debutar al teatre abans de la majoria d’edat amb el paper de Dorita a ‘El Màgic d’Oz’. Poc després es va estrenar al cinema amb la pel·lícula ‘El último sábado’ (1966), de Pere Balañà, i va iniciar una carrera prolífica a la televisió com a actriu i presentadora. Considerada una musa del cinema del ‘destape’ durant el postfranquisme, entre els films més celebrats de la seva trajectòria s’hi compten ‘Pánico en el Transiberiano’ (1972), d’Eugenio Martín; ‘La senyora’ (1987), de Jordi Cadena, o ‘Tobi’ (1978), d’Antonio Mercero.
<strong>25 de març </strong>Mor el dibuixant Enrique Ventura. Creador, amb Miguel Ángel Nieto, de ‘Grouñidos en el desierto’, el seu treball va estar molt lligat a ‘El jueves’.
<strong>28 de març </strong>Mor la periodista cultural Anna Pérez Pagès. Va ser directora del magazín cultural ‘Àrtic’ de Betevé durant nou anys i coordinadora de continguts culturals de la cadena. També havia col·laborat amb Catalunya Ràdio, TV3, RAC1, Ràdio 4 i ‘El Periódico’.
<strong>1 d’abril </strong>Mor als 79 anys Francesc Codina, expresident del CAC i exdiputat al Parlament. També va ser senador i director general de Serveis Socials de la Generalitat.
<strong>2 d’abril </strong>Mor als 88 anys Aureli Argemí, fundador del CIEMEN, exmonjo de Montserrat i secretari de l’abat Escarré. Va ser Creu de Sant Jordi i impulsor de l’ANC, del sobiranisme i de declaracions internacionals pels drets dels pobles.
<strong>8 d’abril </strong>Mor als 82 anys José Antonio Ardanza, lehendakari durant 14 anys. Va liderar el govern basc entre el 1985 i el 1999.
<strong>10 d’abril </strong>Mor Salvador Farrés, l’últim supervivent de la Lleva del Biberó a la Catalunya Central i un dels darrers del país. El manresà, de 103 anys, en tenia 17 quan el van mobilitzar per anar al front amb l’exèrcit republicà.
<strong>12 d’abril </strong>Mor als 88 anys el ginecòleg Santiago Dexeus. Va ser pioner en la pràctica de la fecundació ‘in vitro’.
<strong>16 d’abril </strong>Mor als 77 anys el catedràtic de Filosofia i exeurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras. Nascut a Calella el 12 de juliol del 1946, va formar part del Parlament Europeu en la vuitena legislatura de la institució, entre el 2014 i el 2019. Durant aquesta etapa va ser nomenat president del grup de l’Aliança Lliure Europea a l’eurocambra. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, la seva trajectòria política va estar sempre vinculada a ERC.
<strong>1 de maig</strong> L’escriptor nord-americà Paul Auster moria a Nova York als 77 anys. Se li havia diagnosticat de càncer de pulmó a finals del 2022. Nascut el 3 de febrer del 1947 a Nova Jersey, entre les seves obres més conegudes hi ha ‘Trilogia de Nova York’ amb ‘Ciutat de Vidre’ (1985), ‘Fantasmes’ (1986), ‘L’habitació tancada’ (1986), ‘Leviatan’ (1992) o ‘4 3 2 1’ (2017). L’última obra que va publicar és ‘Baumgartner’. El 2006 va rebre el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres. També havia escrit poesia, teatre i cine.
<strong>5 de maig</strong> Mor als 58 anys a Girona a causa d’un càncer la dona de l’expresident de la Generalitat Quim Torra, Carola Miró.
<strong>7 de maig</strong> Mor l’expresident del Parlament Joan Rigol als 81 anys. Nascut a Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat) el 1943, va ser president de la cambra catalana entre el 1999 i el 2003, i va ocupar també escó al Congrés de Diputats i al Senat. Va ser conseller dels dos primers governs de Jordi Pujol, primer a Treball i després a Cultura. El president del partit Unió Democràtica durant 13 anys també va presidir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. A les eleccions catalanes del 2017 va anar a les llistes de Junts. El 2019 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la trajectòria política.
<strong>16 de maig</strong> Mor als 90 anys Montserrat Casas, abadessa del monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona. Va ingressar al centre el 1955, quan hi havia 50 religioses, i el dirigia des del 2013.
<strong>13 de juny</strong> Mor l’actor Fermí Reixach als 77 anys. Nascut a Lloret de Mar el 1946, va desenvolupar papers al teatre, el cinema i la televisió, on va esdevenir especialment conegut per la participació a sèries de TV3. En mig segle de trajectòria Reixach va protagonitzar més d’una trentena de muntatges teatrals i va intervenir en una vintena de produccions per a la televisió. Va ser membre d’Honor de l’Acadèmia de Cinema Català.
<strong>7 de juliol </strong>Mor als 79 anys el periodista Enric Sopena. Va presidir ‘ElPlural.com’ després de passar per mitjans com la SER, ‘La Vanguardia’, ‘El Periódico’ i RTVE.
<strong>8 de juliol </strong>Mor als 89 anys l’empresària Marta Ferrusola, esposa de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Filla de Josep Ferrusola i de Carme Lladós, es va casar amb Pujol el 1956 i va tenir set fills. Va ser primera dama de Catalunya durant els 23 anys de mandat del seu espòs, durant els quals va ocupar càrrecs honorífics i representatius en entitats de caràcter benèfic. En la faceta d’empresària va crear l’empresa de jardineria Hidroplant amb l’esposa de l’empresari Carles Sumarroca, amic personal de Pujol. Des del 2017 estava investigada en el marc de l’anomenat cas Pujol de presumpta corrupció al costat del seu home i d’algun dels seus fills.
<strong>17 de juliol</strong> Mor als 90 anys l’escriptora Rosa Regàs. Nascuda a Barcelona el 1933 la trajectòria literària li va comportar guardons com el Premi Biblioteca Breve, el 2013; la Creu de Sant Jordi, el 2005; el Premi Planeta, el 2001, o el Premi Nadal de novel·la, l’any 1994. Regàs també va ocupar càrrecs institucionals, com ara la direcció de la Biblioteca Nacional d’Espanya entre el 2004 i el 2007. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, entre el 1964 i el 1970 va treballar a l’editorial Seix Barral. El 1970 va fundar l’editorial La Gaya Ciencia, amb la qual va publicar obres d’Álvaro Pombo, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías.
<strong>19 de juliol</strong> Mor l’exalcaldessa de Calella Montserrat Candini als 66 anys. El novembre del 2021 es va apartar de la primera línia política després de prop de tres dècades per tractar-se d’un càncer que se li havia diagnosticat. A l’Ajuntament hi va arribar el 2003 i des del 2011 en va ser l’alcaldessa. També va ser diputada al Parlament de Junts pel Sí (2015-2017) o portaveu de CiU al Senat (2008-2015). Anteriorment havia començat la carrera política com a cap de gabinet i directora general de diversos consellers dels governs de Jordi Pujol. També va ser consellera de Consell Comarcal del Maresme i vicepresidenta de la Federació de Municipis de Catalunya.
Mor el cuiner Fermí Puig als 65 anys. Des del 2013 regentava el restaurant del mateix nom al carrer Balmes de Barcelona i a banda de cuiner també havia estat divulgador gastronòmic. Era autor de diversos llibres de cuina i col·laborador habitual del programa matinal de Rac1 conduït per Jordi Basté. El maig passat va deixar el restaurant barceloní per jubilació.
<strong>23 de juliol</strong> Mor l’actriu i model Teresa Gimpera als 87 anys. Nascuda a Igualada el 21 de setembre del 1936 es va traslladar amb els seus pares a la capital catalana, on van exercir la professió de mestres. De ben jove va començar la carrera com a model publicitària i el 1965 va debutar com a actriu de cinema a la pel·lícula ‘Fata Morgana’, de Vicente Aranda. Va rodar films a Espanya, França i Itàlia. Gimpera va ser un dels noms destacats del moviment conegut com a ‘Gauche Divine’ a la darreria de la dècada dels 60 del segle passat, protagonitzat per intel·lectuals i artistes d’esquerres de Barcelona.
<strong>27 de juliol</strong> Mor el poeta, escriptor, professor i gestor cultural Àlex Susanna als 66 anys. Va ser fundador i director de l’editorial Columna (1985-1999), professor de literatura catalana durant una dècada a la Universitat Rovira i Virgili (URV), director de l’Institut Ramon Llull entre 2013 i 2016, i també director de la Fundació Caixa Catalunya-La Pedrera (2004-2010) i de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (2016-2017). Va publicar més d’una vintena de llibres -bàsicament volums de poesia i dietaris- i va ser distingit amb premis com el Miquel de Palol per ‘Memòria del cos’, el Josep Pla per ‘Quadern venecià’, el Carles Riba per ‘Les anelles dels anys’ o el Rosalía de Castro pel conjunt de la seva obra.
<strong>15 d’agost</strong> Mor el banquer Jaime Botín als 88 anys, exvicepresident de Banc Santander i fundador de Bankinter.
<strong>20 d’agost </strong>Mor als 117 anys Maria Branyas, la persona més gran del món i la vuitena més longeva de la història. Branyas vivia des de fa més de dues dècades a la residència Santa Maria del Tura d’Olot. La catalana va esdevenir el mes de juliol la vuitena persona més longeva que ha viscut mai, segons les comprovacions fetes per l’associació Gerontology Research Group (GRG). Amb la seva mort, des d’ara la persona viva de més edat és la japonesa Taiko Itooka, de 116 anys, seguida de la monja brasilera Inah Canabarro Lucas, també amb 116.
<strong>6 de setembre </strong>Mor Armand de Fluvià, fundador del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, als 92 anys. El seu entorn el definia com a “referent de lluites i conquestes pels drets i llibertats LGTBI”. Reconegut heraldista i especialista en genealogia, De Fluvià va ser un dels impulsors del moviment gai a Barcelona i a tot l’Estat i també va crear el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MEHL). A banda, va ser el fundador del Casal Lambda, una entitat barcelonina que treballa pel reconeixement dels drets i les llibertats del col·lectiu.
<strong>12 de setembre </strong>Mor l’expresident del Perú Alberto Fujimori als 86 anys. El polític d’origen nipó va ser condemnat per crims contra la humanitat i corrupció.
<strong>12 d’octubre </strong>Mor el carismàtic rumber ‘El Petitet’ als 62 anys. Va aconseguir portar la rumba catalana al Liceu el 2017 acompanyat de l’Orquestra Simfònica de Rumba del Raval
Mor de forma sobtada als 69 anys l’ex primer ministre escocès Alex Salmond. L’exlíder del Partit Nacional Escocès va perdre la vida a Macedònia del Nord, just després de participar en un acte i acabar de pronunciar un discurs. El líder del país entre 2007 i 2014, responsable del Partit Nacional Escocès (SNP) entre el 1990 i el 2000 i entre el 2004 i el 2014, va ser l’impulsor del referèndum independentista d’Escòcia juntament amb David Cameron, una consulta en què el ‘no’ es va imposar per més de la meitat dels vots i que va propiciar la seva dimissió.
<strong>16 d’octubre </strong>Mor el periodista Agustí Forné, referent del món casteller a TV3. Va ser durant dues dècades delegat de la cadena pública a la demarcació de Tarragona.
<strong>6 de novembre </strong>Mor Josep Ferrer, copresident d’honor de Freixenet i impulsor de l’expansió internacional de la marca. L’empresari va aconseguir que el cava de la companyia de Sant Sadurní d’Anoia fos el més venut del món.
<strong>14 de desembre </strong>Mor als 71 anys Isak Andic, fundador de Mango, després de patir un accident de muntanya a Collbató. Nascut a Istanbul (Turquia) el 1953, Andic va emigrar amb la família a Barcelona durant la seva joventut. Va fundar Mango l’any 1984, empresa que avui en dia és d’àmbit mundial, amb presència en més de 100 països. L’any 2023 la revista ‘Forbes’ el va considerar l’home més ric de Catalunya amb una fortuna de 2.700 milions d’euros. Pel seu compromís amb la projecció internacional i econòmica de Catalunya va rebre nombrosos guardons com la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball, el Premi Nacional de la Moda i la Medalla de la Cambra de Comerç de Barcelona. Actualment ocupava el càrrec de president no executiu de Mango.
<strong>18 de desembre</strong> Mor als 95 anys Joan Uriach i Marsal, president d’honor de la farmacèutica Uriach. L’empresari, considerat el pare de la Biodramina, pertanyia a la quarta generació de la firma familiar.
<strong>19 de desembre </strong>Mor als 90 anys Federico Mayor Zaragoza, exministre d’Educació i exdirector general de la Unesco. Nascut a Barcelona el 1934, era doctor en Farmàcia i catedràtic de Bioquímica de la Universitat de Granada, on va desenvolupar activitat com a docent i de la qual va esdevenir rector. Des de molt aviat va assumir responsabilitats polítiques, entre les quals destaca la de ministre d’Educació i Ciència (1981-1982) i diputat al Parlament Europeu (1987). El mateix any es va convertir en director general adjunt de la Unesco i va assumir la plena direcció de l’organització.
