ACN Brussel·les – La Unió Europea podria córrer el risc de no seguir el ritme del canvi climàtic si no proposa unes polítiques d’adaptació més efectives. Així ho confirma un informe dels auditors del Tribunal de Comptes Europeu publicat aquest dimecres, que assenyala que la UE, tot i comptar amb un “marc consistent per fer front al canvi climàtic”, continua tenint unes polítiques d’adaptació “difícils” de posar en pràctica “en clau local”. L’informe també destaca que l’impacte dels projectes examinats ha sigut escàs o nul en un 40% dels casos malgrat s’augmentés la seva “capacitat d’adaptació”.
“Trobem una sèrie de problemes en el mètode per aplicar les polítiques sobre el terreny. Si no s’executa millor l’acció de la UE, ens exposem a què les ambicions d’adaptació no segueixin el ritme del canvi climàtic”, ha assenyalat el responsable de l’auditoria, Klaus-Heiner Lehne.
L’auditoria explica que el fet que els fons de la UE provinguin de diverses fonts complica la traçabilitat i viabilitat dels projectes i, per tant, també dificulta determinar quins són els avenços en dades “quantificables”.
D’altra banda, el Tribunal de Comptes Europeu destaca en l’auditoria la importància de “transmetre i adequar” a les comunitats locals els projectes i eines que la UE ofereix en matèria d’adaptació al canvi climàtic, i que conseqüentment “contribuirien” a un millor desenvolupament dels recursos que s’hi destinen.
Tot i que l’auditoria apunta que més de la meitat dels projectes estudiats abordaven eficaçment els riscos climàtics, l’estudi ressalta la importància de “prioritzar correctament” les accions. Segons els auditors, en diverses ocasions s’opta per augmentar el rec en una zona quan la solució podria ser canviar el cultiu, o considerar un replantejament dels projectes que ofereixen una solució a curt termini, com per exemple, reomplir les platges que han patit un retrocés de la sorra.
Segons l’estudi, es calcula que les pèrdues econòmiques causades per fenòmens climàtics extrems com les sequeres, inundacions o les onades de calor durant els últims deu anys superen, de mitjana, els 26.000 milions d’euros anuals.
