ACN Girona – L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a 9 anys de presó per agredir sexualment una noia a Empuriabrava (Alt Empordà) el 20 de setembre del 2018. La víctima va explicar al judici que estava asseguda al seient del copilot al cotxe d’uns amics quan el processat va entrar, va engegar el cotxe i va conduir fins un lloc apartat, on la va obligar a fer-li una fel·lació. L’acusat va al·legar que les relacions sexuals van ser consentides. La sentència de la secció quarta conclou que no hi ha proves que corroborin els fets, també perquè una “gestió processal deficient” del jutjat d’instrucció va invalidar dos testimonis de referència, perquè els van prendre declaració sense la presència de l’advocat de la defensa.
La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent la magistrada Maria Vila, remarca que el tribunal “no ha comptat, més enllà de la declaració de la denunciant, amb cap prova directa que apunti a la realitat dels fets denunciats”.
Al judici, la víctima va relatar que va sortir de festa amb uns amics a Empuriabrava (Alt Empordà) i que, cap a les sis del matí del 20 de setembre del 2018, ja tornaven cap a casa amb cotxe quan van veure que un vehicle havia tingut un accident per una sortida de via. Els seus amics van baixar del cotxe i ella es va quedar a dins, asseguda al seient del copilot. La fiscalia indicava que va ser aleshores quan l’acusat va pujar a bord del vehicle, va conduir fins a un lloc més apartat i va obligar la noia a fer-li una fel·lació.
L’acusat va negar l’agressió sexual. Va admetre que va tenir relacions sexuals amb la víctima però va al·legar que van ser consentides. La sentència remarca que “de la prova practicada no s’ha provat a les actuacions, amb la seguretat i certesa que requereix qualsevol pronunciament penal condemnatori, que l’acusat obligués la víctima a fer-li una fel·lació”.
El tribunal subratllat que la declaració de la víctima “resulta creïble” però afegeix que això resulta “insuficient” perquè “no existeix cap tipus de corroboració objectiva dels fets”. La sentència argüeix que no consta documental mèdica ni pericial perquè la mateixa víctima va explicar que no va voler anar mai al metge ni al psicòleg. A més, els testimonis dels amics amb qui anava al cotxe, a qui ella va dir que havia explicat el que havia passat, tampoc es poden tenir en compte.
L’Audiència exposa que aquests testificals no es poden valorar perquè es van fer al jutjat d’instrucció sense la presència de l’advocat de la defensa i, per tant, vulnerant el principi de contradicció i el dret al a presumpció d’innocència de l’acusat: “Aquesta impossibilitat d’interrogar els testimonis per part de la defensa va ser fruit d’una deficient gestió processal atribuïble a l’òrgan judicial, ja que en el moment de practicar-se les declaracions, l’investigat no estava personal al procediment”. Un cop ja constava com a investigat, no es van tornar a repetir.
Per això, el tribunal absol l’acusat, que s’enfrontava a 9 anys de presó. El processat va consignar, abans del judici, 3.500 euros per front a la possible indemnització. La secció quarta exposa que no va entregar els diners ‘ad cautelam’, sinó amb independència de la resolució judicial. L’Audiència resol entregar els diners aportats pel processat per afrontar la responsabilitat civil per dany moral a la víctima.
