ACN Barcelona – El CCCB viurà el 4 de març una estrena teatral molt especial coincidint amb el primer aniversari de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. L’actor Alekséi Iúdnikov interpretarà el monòleg ‘Ma mare i la invasió total’, de la també ucraïnesa Saixa Deníssova, una peça treballada des de l’exili en el marc de la primera residència Barcelona Artistes en Risc, de l’ICUB i el mateix CCCB amb la plataforma internacional Artists at Risk. Ambdós artistes van desenvolupar la seva carrera a Moscou sempre de forma crítica, però amb l’inici de la guerra van haver de buscar refugi fora de Rússia. Iúdnikov ha parlat aquest dilluns sobre la duresa de crear mentre part de la família segueix a Kiev, però ha celebrat poder seguir treballant en llibertat.
El projecte Barcelona Artistes en Risc és una iniciativa conjunta de diverses institucions i entitats per acollir artistes en situacions de risc sota el paraigües d’una residència artística a Barcelona, en aquest cas a la Fabra i Coats.
Des de fa sis mesos la residència facilita allotjament a l’actor Alekséi Iúdnikov, concretament des del juliol del 2022, quan va arribar procedent d’Helsinki, on també va ser acollit per Artists at Risk després de la seva sortida de Moscóu al mes de març amb l’esclat de la invasió a Ucraïna. La residència ho ha estat també per la dramaturga i directora teatral Saixa Deníssova, en el seu cas durant els mesos de setembre, octubre i novembre de l’any passat.
Ambdós són d’origen ucraïnès però han estudiat i desenvolupat la seva carrera artística a Moscou en diversos espais, sovint vinculats al Teatre Doc de l’escena teatral independent. Ara, a l’exili han treballat plegats un text també de base documental, concretament sobre l’experiència de vida de la mare de l’autora, que als 81 anys viu sola a Kíiv.
<strong>Llibertat per seguir creant</strong>
Tanmateix Alekséi Iúdnikov ha explicat aquest dilluns que l’obra li resulta molt íntima, perquè també la seva mare i un germà són ara mateix a la capital ucraïnesa. La situació actual, com a creador a l’exili vivint en una ciutat com Barcelona mentre els seus són enmig d’un conflicte, li ha està produint una “dissonància cognitiva” gens fàcil de portar. “L’obra em pot ajudar a entendre com viuen allà, i és la meva funció aquí i la manera com puc contribuir a la pau; ve a ser una mena de teràpia per passar aquest mal tràngol”, reflexionava aquest matí l’intèrpret.
Iúdnikov va marxar de Moscou en el moment que va començar la intervenció militar russa al seu país. No ho va dubtar, i encara que no vol jutjar si es fa una millor tasca d’oposició al règim des de fora o des de dins, té clar que des de Barcelona “és més fàcil dir la veritat”. Mentrestant, col·legues de professió que segueixen a Rússia conviuen des de fa uns anys i particularment ara amb la persecució governamental, en alguns casos amb detencions i acusacions de traïció. El mateix Teatre Doc ha estat forçat a canviar de local i s’hi treballa amb moltes dificultats, ha relatat.
<strong>La sortida de Rússia</strong>
L’actor va marxar de Moscou amb una maleta petita i una bici plegable i deixant quatre fills allà, també amics i pertinences. El van acollir amb una primera residència a Helsinki, i des d’allà es va desplaçar fins a Venècia, on va protagonitzar una intervenció de protesta a la Biennal d’Art al pavelló rus (buit, a resultes de la guerra) inspirada en l’obra ‘El nas’, de l’escriptor Nikolai Gógol. Mesos després va ser escollit per Barcelona Aristes en Risc per ser el primer artista d’aquesta mena de residència.
Avui l’actor diu que està agraït de poder continuar fent des d’aquí la feina que vol, de dir les coses com vol i amb la intenció que arribi “als cors de tothom que té una sensibilitat”. El tinent d’alcaldia de Cultura, Jordi Martí, ha dit que la coordinació entre tots els actors que han fet posible el projecte és una tasca “complexa” però que pretén que artistes de tot el món puguin contiuar el seu projecte artístic a Barcelona, en unes condicions “que el seu país no pot oferir-los en aquests moments”. Martí ha dit que n’hi haurà més, però no ha conretat quina será la propera. També ha agraït al CCCB que sigui l’eco de propostes dissidents i d’artistes perseguits.
<strong>La guerra multiplica els aliats d’Artists at Risk</strong>
Ivor Stodolsky i Marita Muukkonen, co-fundadors i co-directors d’Artists at Risk, han apuntat que la seva tasca va començar fa deu anys, I no pas amb la intervenció russa a Ucraïna. De fet, han recordat que a Barcelona ja van dur a terme accions de suport a la campanya ‘No Callarem’, ara també implicada, en relació amb temes de llibertat d’expressió i artistes com Pablo Hassel i Valtonyc. A més, el 2019 van coordinar una residencia al Konvent 0 amb d’una artista kenyana.
No obstant això, els activistes han reconegut l’expansió de “partners” que ha comporatat l’esclat de la guerra. Abans del conflicto, Artists at Risk treballava en 26 ciutats europees. Avui en són ja unes 500.
