Edició 2196

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 30 de juliol del 2024
Edició 2196

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 30 de juliol del 2024

L’acord PSC-ERC preveu fer els canvis en finançament al 2025 i “un increment de recursos” mentre no hi ha el nou sistema

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El preacord entre el PSC i ERC preveu que els canvis es comencin a impulsar el 2025, després que durant el primer semestre de l’any es formalitzi el pacte en una comissió bilateral Generalitat-Estat. Un cop segellat l’acord, s’engegarà les modificacions legislatives que calgui i es traslladarà els acords a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals. El pacte, que no parla de “concert econòmic” en cap punt, també estipula que mentre no hi hagi aquest sistema de finançament hi haurà un “increment substancial de recursos” per compensar “desequilibris” del model actual.

D’altra banda, ERC i el PSC també han acordat crear l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya i modificar la llei per crear un nou Consell Rector Aeroportuari de Catalunya. A més, s’han compromès a impulsar una llei per pujar impostos als casinos.

Publicitat

<strong>Nou sistema de finançament</strong>

Segons el preacord entre els dos partits, fet públic aquest migdia, l’Agència Tributària de Catalunya actuarà com una hisenda catalana i gestionarà, recaptarà, liquidarà i inspeccionarà tots els impostos a Catalunya. Les modificacions per a aconseguir-ho començaran el 2025. La Comissió Bilateral Estat-Generalitat acordarà totes les qüestions pendents sobre el nou model de finançament i s’encarregarà d’engegar els pactes el mateix any. També concretarà quins passos legislatius cal fer. El preacord actual ja contempla que caldrà la reforma de, com a mínim, tres lleis: la LOFCA, la llei de finançament de les comunitats autònomes i la llei de cessió de tributs.

El pacte també apunta que l’execució de tots els acords sobre finançament hauria d’estar acabada durant el 2026 i detalla que l’assumpció de les competències també implicarà el traspàs de mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics.

Encara que el preacord no entra en uns terminis gaire detallats, sí que concreta que el primer tribut en què s’avançarà serà l’IRPF. Així, un cop l’ATC recapti aquest impost, ja no hi haurà tram estatal. També en matèria fiscal, fonts republicanes assenyalen que, quan el model de finançament estigui plenament en marxa, en l’impost de societats se seguirà el mateix model que al país Basc i a Navarra i les empreses que tinguin el domicili fiscal fora de Catalunya podrien haver de tributar a Catalunya si tenen un volum d’operacions superior a una quantitat a determinar.

La principal diferència d’aquests nou sistema amb el concert econòmics de territoris com el País Basc o Navarra és que, en el cas català, s’aplicarà el principi de solidaritat. Això implicarà que Catalunya haurà de fer una aportació concreta en concepte de solidaritat a l’Estat. Aquesta aportació haurà de ser “explícita i transparent” i, de moment, no està concretada. Fonts d’ERC asseguren que aquesta qüestió serà objecte de negociació política.

A banda de l’aportació de solidaritat, també es preveu que Catalunya faci una aportació a les finances de l’Estat “pel cost dels serveis que l’Estat presta a Catalunya”. El percentatge, a dia d’avui, encara és indeterminat.

Segons el Govern de la Generalitat, amb el nou sistema es podrà recaptar al voltant de 60.000 MEUR. A dia d’avui es recapten uns 30.000 MEUR. A aquests ingressos caldrà restar-hi les dues aportacions que es farà a l’Estat. Durant el període de transitorietat fins a l’aplicació global del sistema mentre es recapti només l’IRPF no caldrà fer l’aportació pels serveis de l’Estat, però no s’ha acordat, encara, si sí que es farà l’aportació per solidaritat.

Mentre el nou sistema no estigui en marxa, s’ha acordat un increment “substancial” de recursos per “compensar desequilibris”. També han pactat que es creï un consorci paritari Estat-Generalitat per abordar el dèficit d’inversions i la baixa execució de les inversions previstes a Catalunya.

<strong>Autoritat Aeroportuària de Catalunya</strong>

Pel que fa a infraestructures, els dos partits han acordat crear l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya i el Consell Rector Aeroportuari de Catalunya, en substitució de l’actual comitè de coordinació aeroportuària. La intenció que tenen és que la Generalitat pugui tenir “un paper determinant en la definició, articulació i gestió del nou sistema aeroportuari català”.

De la mateixa manera, asseguren que la nova Autoritat Aeroportuària “vehicularà els interessos de Catalunya, responsabilitzant-se i donant suport al nou paper de la Generalitat de Catalunya en el nou model de governança, i centralitzarà les competències pròpies de la Generalitat que tinguin relació amb la política aeroportuària”.

En qualsevol cas, l’acord estipula que s’establirà un màxim d’emissions anuals de l’aeroport que no podrà ser superior a l’actual. També es remarca que l’aeroport ha de respectar la biodiversitat, la convivència amb els veïns i les directives ambientals europees.

<strong>Impostos als casinos</strong>

L’acord entre el PSC i ERC no parla explícitament del Hard Rock, un dels grans projectes proposats pels socialistes. Sí que parla de la llei sobre els centres recreatius turístics (CRT) del 2014, que és la que estipulava una rebaixa impositiva als grans casinos de joc al 10% en cas que el complex BCN World acabés obrint portes. Ara els dos partits han acordat modificar aquella llei per pujar el tipus impositiu del joc i tornar al règim de fiscalitat anterior a aquesta llei, que era del 55% als grans casinos.

També sobre fiscalitat, republicans i socialistes han pactat que el proper Govern mantingui l’impost de successions i patrimoni i no deflacti l’IRPF. A més, s’ha acordat mantenir l’oficina per a la Renda Bàsica Universal i autoritzar el pla pilot.

<strong>Regulació de lloguers de temporada, habitacions i HUTs, i gratuïtat I-1</strong>

A banda, ERC i el PSC s’han compromès a regular els lloguers de temporada, els lloguers d’habitacions i els habitatges d’ús turístic. Aquesta ha estat, de fet, una demanda dels Comuns durant les negociacions. A més, han pactat que entre el 2024 i el 2030 es construeixi 50.000 pisos nous en el marc d’un programa de foment de l’habitatge protegit, i desplegar la llei estatal d’habitatge, especialment l’índex de referència de preus dels lloguers.

Pel que fa a l’educació, s’han compromès a impulsar la gratuïtat de l’I-1 durant el curs 2025-2026 i a no renovar el concert als centres que segreguin per sexe. A més, si el PSC governa mantindrà l’avançament del calendari escolar.

<strong>200 MEUR al Pacte Nacional per la Llengua i ampliació de les delegacions exteriors</strong>

En matèria d’impuls del català, recullen que hi haurà un Departament específic sobre aquesta qüestió al nou Govern i que els primers 100 dies de Govern s’aprovarà el Pacte Nacional per la Llengua, dotat amb 200 milions d’euros el primer any.

Pel que fa a l’acció exterior, es mantindrà el Departament d’Acció Exterior, es culminarà la creació del cos d’acció exterior i es consolidarà i ampliarà la xarxa de delegacions a l’exterior.

En energia, els dos partits també han acordat seguir amb l’aposta de l’empresa energètica pública. A més, s’ha signat el compromís perquè el futur Govern s’oposi a projectes privats com les línies elèctriques d’evacuació de molt alta tensió (MAT) de la línia del Baix Cinca-Pierola-Rubí, la línia Valmuel-Begues i la línia Laluenga-Isona.

<strong>Convenció Nacional per a la resolució del conflicte al primer ple del Parlament</strong>

El text també recull el compromís d’impulsar una Convenció Nacional per a la resolució del conflicte polític, formada per representants dels grups parlamentaris i presidida per ERC. Segons l’acord, s’haurà d’impulsar al primer ple del Parlament després de la constitució del nou Govern. L’objectiu serà “promoure un debat a nivell polític, social i ciutadà sobre com abordar la resolució del conflicte polític existent” i haurà de presentar les seves conclusions al Parlament. A més, la Convenció també farà seguiment i monitoratge de l’aplicació de la llei d’amnistia.

Segons fonts d’ERC aquesta Convenció Nacional no té res a veure amb la taula de partits catalans que sempre ha demanat el PSC. Les mateixes fonts argumenten que en aquella taula s’hi abordava el conflicte com si fos “entre catalans”, mentre que aquesta Convenció Nacional el reconeix com a conflicte polític. A més, subratllen que en aquesta Convenció Nacional no s’hi abordarà res que no tingui a veure amb aquest conflicte i no s’hi parlarà de necessitats econòmiques.

Per garantir el compliment dels acords, ERC i PSC han pactat crear una comissió de seguiment del pacte formada per tres representats de cada partit. Aquest òrgan es reunirà un cop al semestre o quan una de les parts ho demani, i cada sis mesos farà un informe de compliment de l’acord.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió