ACN Barcelona – La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha enriquit el seu patrimoni gràcies a la col·lecció papirològica Palau-Ribes. Es tracta d’un fons d’uns 3.000 fragments papiracis procedents d’Egipte, representatius d’un extens període cronològic de prop de 25 segles i escrits en un ampli registre de llengües i sistemes d’escriptura de naturalesa variada. Entre els papirs més destacables hi ha un evangeliari en copte sahídic – el més antic que es conserva-; un rotlle escrit en hieràtic amb un text funerari i restes carbonitzades d’un arxiu administratiu de l’Egipte grecoromà. La col·lecció, d’un gran valor històric i cultural, té una extensió mitjana i es va formar per la compra de documents que van fer els seus creadors o per intermediaris.
Es va construir cap als anys 60 del segle XX i és molt similar a la que es va crear a l’Abadia de Montserrat cap als anys 50. A més, inclou l’evangeliari copte més antic que es conserva. Aquest està escrit en copte sahídic, data del segle V i manté la seva enquadernació original. “Es tracta d’un document molt important, perquè és un còdex conservat amb enquadernació i pel seu significat en la història de la bíblia copta”, apunta Alberto Nodar, investigador principal del projecte de papirologia de la UPF i conservador de la col·lecció. “És molt curiós perquè té els evangelis de Lluc, Marc i Joan, però li falta el de Sant Mateu, que s’ha identificat en una altra col·lecció”, detalla.
D’altra banda, un dels documents més antics que es troben a la col·lecció és un rotlle en hieràtic amb un text funerari datat entre els segles X i VIII aC. Destaquen també uns fragments carbonitzats d’un arxiu administratiu del segle III dC de l’època romana, que va acabar en diverses col·leccions d’Europa i els Estats Units, segons Nodar “amb la peculiaritat i el repte que suposa treballar amb fragments molt més petits i fràgils del que ja són normalment”.
L’investigador també destaca els documents que han vingut de comunitats monàstiques que en aquell moment funcionaven com “les cèl·lules de l’administració de la vida d’Egipte, que proporcionaven una visió molt directa i personal de com es vivia en molts àmbits, no només en el vessant espiritual, sinó també econòmic”. Pel que fa a la naturalesa dels textos, s’hi ofereixen un ampli espectre des de textos literaris, profans i bíblics, fins a documents de caràcter administratiu, passant per textos màgics i escolars.
El papiròleg, professor i biblista Josep O’Callaghan, membre de la Companyia de Jesús, va adquirir la col·lecció a Egipte entre els anys 1964 i 1970. Recentment, ha estat cedida per la Companyia a la UPF a través d’un contracte de comodat, signat l’abril del 2024, d’una durada de vint anys prorrogables, i que es formalitzarà en un acte institucional que tindrà lloc el pròxim 20 de novembre, presidit per la rectora de la UPF, Laia de Nadal, i amb la presència, entre altres personalitats, de la consellera de Cultura, Sònia Hernández.
Per a Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la UPF, la col·lecció papirològica Palau Ribes constitueix un dels llegats més importants d’escriptura de la humanitat i afegeix que és “un privilegi conservar aquest fons, donar-lo a conèixer a través de la digitalització i posar-lo al servei dels experts per a la recerca i la generació del coneixement”.
El fons de la col·lecció papirològica Palau-Ribes, que es conserva en una sala lateral de l’edifici del Dipòsit de les Aigües de la UPF, està inventariat i és accessible en versió digital, gairebé completament, en el portal web de la plataforma DVCTVS, juntament amb la col·lecció papiràcia de l’Abadia de Montserrat i la de la Fundación Pastor a Madrid. Les tres col·leccions han constituït el nucli documental sobre el qual ha desenvolupat la seva tasca un grup d’investigadors, a través dels respectius projectes, sota el lideratge de Nodar.
