ACN Brussel·les – La Unió Europea ha tancat aquest divendres l’acord comercial amb els països del Mercosur -Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai-, un pacte que arriba després de 25 anys de negociacions i que serà el més gran que ha signat el club comunitari. La notícia l’ha oficialitzat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, qui aquesta setmana s’ha desplaçat a Montevideo amb l’actual comissari de Comerç i Seguretat Econòmica, Maros Sefcovic, per ratificar el text. “Hem conclòs les negociacions per a un acord que marca l’inici d’una nova història”, ha escrit a X, tot subratllat que l’entesa suposa “una victòria per a Europa” que contribuirà a l’ocupació i la “prosperitat compartida”.
“Avui és una fita històrica”, ha subratllat Von der Leyen des de la capital uruguaiana, en una roda de premsa acompanyada dels líders dels quatre països del Mercosur. “Reforcem com mai una relació única i enviem un clar i poderós missatge al món; en un escenari de confrontació, demostrem que les democràcies poden confiar les unes amb les altres”, ha afegit.
Per la dirigent alemanya, l’acord no només suposa una oportunitat comercial per a ambdues parts, sinó que també respon a una “necessitat política”. “Som socis amb pensaments semblants, arrels comunes i una cultura i una història que estan vinculades; l’obertura i la cooperació són motors de progrés”, ha manifestat.
En aquest sentit, Von der Leyen ha qualificat el pacte de “win-win”, ja que assegura que beneficiarà a consumidors i empreses a les dues bandes de l’Atlàntic. Segons dades mencionades per la mateixa presidenta de la Comissió Europea, les més de 60.000 companyies de la Unió Europea que exporten al Mercosur s’estalviaran aranzels per un total de 4.000 milions d’euros anuals.
En el mateix discurs, la cap de l’executiu comunitari també ha volgut tenir unes paraules per al sector agrícola, dels més crítics amb l’acord. “Us he escoltat i estem actuant en conseqüència; l’acord inclou salvaguardes per protegir les vostres vides, el Mercosur és una de les grans proteccions que podeu tenir”, ha dit, al mateix temps que ha reivindicat el text com un garant dels estàndards més alts en salut, alimentació i preservació del medi ambient.
<strong>Un acord de gran magnitud</strong>
L’acord entre la Unió Europea i el Mercosur suposa la major associació comercial i d’inversió del món, tal com va subratllar la Von der Leyen a les xarxes. El pacte afectaria dos mercats que junts sumen més de 700 milions de persones i que, segons dades de l’executiu comunitari, generen més de 65.000 milions d’euros en exportacions anuals.
Si bé l’acord es va rubricar l’any 2019 després de vint anys de negociacions, aquest no es va acabar de ratificar pels dubtes expressats per països com França, Irlanda o els Països Baixos, els quals van traslladar la seva preocupació sobre els compromisos mediambientals i de sostenibilitat a la regió. De fet, capitals com París encara observen amb escepticisme aquest punt -el president francès, Emmanuel Macron, va traslladar a Von der Leyen que l’acord és “inacceptable” tal com està plantejat-, tot i que des de Brussel·les es va impulsar un instrument addicional per mostrar el compromís del Mercosur amb la sostenibilitat mediambiental.
En cas que s’acabi ratificant, l’entrada en vigor suposaria l’eliminació gradual dels aranzels sobre el 91% de les exportacions de la Unió Europea al Mercosur i al 92% de les exportacions del Mercosur a la Unió Europea. Segons la Comissió Europea, aquestes beneficiarien sectors com l’automoció, la maquinària, la indústria farmacèutica o el tèxtil, alguns amb aranzels de fins al 35%.
Pel que fa a les importacions agrícoles -un dels punts que genera més polèmica dins l’acord- les institucions europees apunten que aquestes serien controlades a través de quotes, períodes d’introducció “graduals” dels nous aranzels i per salvaguardes davant possibles alteracions del mercat. El pacte també inclouria nous estàndards sanitaris per garantir el manteniment de la seguretat alimentària i la preservació del medi ambient, així com la protecció de les prop de 350 indicacions geogràfiques de la Unió Europea en el mercat del Mercosur.
<strong>Acceptació del Parlament Europeu</strong>
En un comunicat publicat aquesta setmana, l’eurodiputat responsable de la Comissió de Comerç i el ponent permanent per al Mercosur van beneir l’acord. “Amb l’economia global havent de fer front a temps turbulents en un futur pròxim, l’acord seria una llum d’esperança per a la UE; no només proveirà d’oportunitats addicionals per a l’exportació, sinó que també reforçarà les nostres relacions polítiques i econòmiques amb els països del Mercosur”, assenyalava l’eurodiputat socialista i president del comitè de Comerç Internacional al Parlament Europeu, Bernd Lange.
En la mateixa línia, el ponent permanent a l’Eurocambra per al Mercosur, el popular Gabriel Mato, sostenia que l’eliminació d’aranzels “generaria oportunitats sense precedents per a sectors clau […] i confirmaria el compromís d’Europa amb la sostenibilitat”. “Seria una fita històrica i enviaria un missatge clar que la UE prioritza les relacions amb aliats democràtics i valors compartits, aplanant el camí per a una Europa més forta i resilient al món”, afegia.
No obstant això, l’acord haurà de rebre el vistiplau de la totalitat de ple per majoria simple. Tenint en compte les reticències que genera el document entre les formacions d’extrema dreta i algunes delegacions centristes, caldrà veure si l’opinió dels portaveus de l’Eurocambra és compartida per la resta de l’hemicicle.
<strong>Dubtes entre els estats</strong>
Amb el tancament de l’acord, aquest també haurà de passar el filtre dels estats membres. Per tirar endavant caldria una majoria qualificada, ja que els pactes comercials no requereixen unanimitat. França s’ha erigit en el gran opositor de l’acord, tot i que d’altres com Polònia també s’han mostrat disconformes amb el text, posant en dubte el compliment dels estàndards mediambientals i la protecció de l’agricultura domèstica.
En anteriors ocasions també han presentat objeccions a l’acord estats com Àustria o els Països Baixos, i des d’Itàlia també es mostren escèptics a donar-li suport. En aquest sentit, podria formar-se una minoria de bloqueig al Consell que impediria que l’acord prosperés.
Espanya, per la seva part, veu la consecució del pacte com “una magnífica notícia”. “És la fita més important en matèria comercial dels últims anys que suposa un abans i un després en aquesta aliança estratègica; i el nostre país té una rellevància especial, ja que som el pont entre l’Amèrica Llatina i la Unió Europea”, ha apuntat el ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo.
<strong>Rebuig de la pagesia catalana</strong>
Si bé el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació del govern espanyol, Luis Planas, va valorar positivament l’acord aquest dijous -va qualificar-lo de “gran èxit” i de pas endavant “necessari” perquè la UE referim els seus interessos-, sectors com el de la pagesia catalana discrepen.
En unes declaracions a finals de novembre, el president del Gremi de la Pagesia Catalana, Joan Regolf, va advertir que si l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosur avança, les protestes amb tractors als carrers de Catalunya podrien tornar a repetir-se.
Segons Regolf, el pacte posa “en perill” els agricultors i ramaders catalans i que aquest també suposa una amenaça per al consumidor, ja que “no es compleixen les normatives europees”.
