ACN Brussel·les – La Unió Europea anima els Balcans Occidentals a aprofitar “l’embranzida” que ha generat el nou context geopolític -marcat sobretot per la invasió russa sobre Ucraïna- per aconseguir consolidar els “progressos significatius” dels últims anys i avançar en l’ampliació. Així ho han assenyalat el president del Consell Europeu, António Costa, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, després que aquest dimecres s’hagin reunit a Brussel·les amb els sis líders d’aquest grup de països. En la roda de premsa posterior a la cimera, Von der Leyen s’ha compromès a “redoblar esforços” des de l’executiu per avançar en l’ampliació, mentre que Costa ha remarcat que el futur dels Balcans es troba “dins la Unió”.
Durant la seva intervenció, Costa ha assenyalat que la seva primera cimera com a president del Consell Europeu “no podria arribar en un millor moment”, recordant un cop més que una de les prioritats polítiques del seu mandat passa per l’ampliació.
Si bé el dirigent portuguès ha assenyalat que en la trobada d’aquest dimecres també s’han escoltat <a href=”https://www.acn.cat/new/ebeb7c10-6c07-40e8-bb1a-fb2d6407a977/texts”>les “frustracions” de la regió</a> -sent la presidenta de Kosovo una de les veus més crítiques-, també ha assegurat que les dues parts poden “superar les diferències”. “Avui he notat un sentit de la responsabilitat comú i ganes de treballar de forma més dura i accelerada”, ha celebrat.
Precisament sobre la falta d’entesa entre alguns països -Espanya és un dels estats de la UE que no reconeix Kosovo, per exemple-, Costa ha sostingut que aquests problemes no es poden tractar de forma bilateral i ha reivindicat la seva figura com a mediador per assolir consensos. “L’ampliació és una inversió geopolítica molt important, no només per l’interès dels Balcans, sinó per l’interès dels 27”, ha resumit.
Per la seva banda, Von der Leyen ha recordat que l’adhesió és un procés “rigorós” i ha reconegut que la unanimitat pot dificultar o allargar l’entrada d’alguns països al bloc europeu. No obstant això, també ha volgut destacar que la història de la UE passa sovint per “trobar compromisos” i s’ha mostrat “convençuda” que les desavinences s’acabaran resolent.
<strong>Declaració conjunta</strong>
En la declaració conjunta publicada després de la cimera, els estats de la Unió Europea i els Balcans Occidentals han deixat clar que l’acció estratègica entre les dues parts pren ara “més importància que mai”, sobretot en un context de “canvi radical” de la situació geopolítica mundial i amb la invasió russa d’Ucraïna com a teló de fons.
“La Unió Europea continuarà donant suport als seus socis dels Balcans Occidentals per ajudar-los a mitigar l’impacte que la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna té en les seves economies, les seves societats i la seva seguretat”, manifesten.
En el document, subratllen que els objectius que persegueixen són “comuns” i que aquests “només es poden superar junts”. “Devem als ciutadans la construcció d’un futur de pau i prosperitat, basat en principis i valors compartits”, indiquen. En aquest sentit, remarquen que el futur dels Balcans Occidentals es troba “dins la Unió” i afegeixen que l’ampliació constitueix “una inversió geoestratègica en la pau, la seguretat, l’estabilitat i la prosperitat”. Tanmateix, també se subratlla que el procés requereix “reformes creïbles, una condicionalitat justa i rigorosa” ha d’estar basada en “el principi de mèrits propis”.
Tenint en compte les anàlisis dutes a terme per la Comissió Europea, els 27 acullen “amb satisfacció” la “determinació” dels Balcans Occidentals per seguir el camí europeu, però al mateix temps llancen un avís. “Les accions són més eloqüents que les paraules”, diuen, i insisteixen que cal “garantir els drets i la igualtat en el tractament de les persones que pertanyen a minories”.
