ACN Barcelona – La Unió Europea afronta aquest 2025 un “any vital” per al seu futur i seguretat, marcat per la debilitat del tradicional eix francoalemany i l’ascens d’una ultradreta que s’emmiralla en l’estil de lideratge “narcisista” del futur president dels Estats Units, Donald Trump. Així ho apunten experts com la investigadora del CIDOB Carme Colomina, que en una entrevista amb l’ACN avisa que Ursula von der Leyen “intentarà” com a presidenta de la Comissió Europea ocupar el buit de lideratges a Europa, però tindrà complicat garantir “la unitat que necessita la Unió Europea”. El rol que finalment Trump vulgui jugar a Ucraïna també marcarà el futur d’un conflicte en el que la UE ha fet un “gran esforç” en un context amb cada cop més “pressió interna”.
Trump prendrà possessió com a nou president dels Estats Units el dia 20 de gener, convertint-se en el líder més representatiu d’un nou estil de lideratge polític “molt més personalista, simbòlic i gestual”.
Per Colomina, caldrà veure si l’arribada de Trump a la Casa Blanca implicarà que en el 2025 hi hagi “canvis reals” en la política internacional o només “foc d’encenalls”, l’escenari que des del CIBO veuen més probable. Això també marcarà, i molt, el paper que pugui jugar la UE al món, que batallarà per seure a la taula de negociació d’uns conflictes que té a la porta de casa.
La Unió Europa “haurà de lluitar per no veure’s exclosa d’una negociació sobre el futur immediat d’un estat cridat a unir-se a la UE i en el qual es decideix la seguretat del continent” com és Ucraïna, admet Colomina. “El 2025 és vital per la Unió Europea per molts motius, si hi ha una negociació a Ucraïna necessita ser a la taula”, afegeix.
El conflicte per la invasió russa d’Ucraïna és un dels que ha permès a la UE, fins ara, mostrar més unitat d’acció -a diferència del que passa, per exemple, amb Israel i Gaza. Però podrien començar a sorgir esquerdes.
“La UE ha fet un gran esforç per ajudar a Ucraïna, però sempre ha semblat que es quedava massa curta per canviar la realitat sobre el terreny”, apunta la investigadora sènior del CIDOB. En aquest sentit, assenyala que aquest any pot tenir encara més influència la “pressió interna” en uns estats membres que hauran de començar a estrènyer-se el cinturó per rebaixar el deute i el dèficit.
“Els estats estan endeutats, han de fer uns esforços, també econòmics i pressupostaris, que portaran polítiques d’austeritat i, per tant, nova tensió social en el seus països”, explica. “Això fa que la Unió Europea, sabent que és vital el que passa a Ucraïna, es trobi exposada a les seves pròpies contradiccions, una vegada més, i a les seves pròpies diferències internes”, avisa.
Dos dels estats més dèbils aquest 2025 són, precisament, els que eren tradicionalment motors del projecte europeu: França i Alemanya. “Emmanuel Macron és un ànec coix, amb governs en minoria i malestar social”, avisa Colomina. I Alemanya està pendent de les eleccions del febrer, on Alternativa per Alemanya (AdF) puja amb força, empesa des de les xarxes per aliats de Trump com Elon Musk.
Tot plegat, amb un rerefons complex, amb altres països europeus on es veu l’ascens de forces prorusses, i amb el Pròxim Orient al bri de l’abisme.
A Síria, per exemple, fins ara la Unió Europea ha tingut una “reacció limitada i preocupant”, segons Colomina, centrada únicament “en temes migratoris”. “Ha estat una resposta curta de mires des del punt de vista geopolític, i de seguretat, molt més centrada en les tensions internes que tenen alguns estats membres” que en la política internacional, lamenta l’experta del CIDOB.
Per tot plegat, Colomina veu en el 2025 “un any amb més preguntes que respostes”, on la política que es fa “des del malestar, l’enuig i fins i tot la por”, començarà a aplicar-se en països com els Estats Units i pot créixer, encara més, a la Unió Europea. <br />
Segons els analistes del CIDOB, a la Unió Europea “els cants de sirena de l’austeritat tornen a recórrer algunes capitals comunitàries” mentre els 27 es preparen per afrontar el proteccionisme estatunidenc “des de la consciència de la seva pròpia debilitat, amb l’eix francoalemany avariat i el seu model econòmic qüestionat”.
