ACN Barcelona/Girona/Calafell/Manlleu/Puigcerdà – La taxa de recollida i tractament de la brossa pujarà més d’un 20% el 2025 al centenar de principals municipis catalans en comparació amb el 2024, enfilant-se fins als 170 euros de mitjana. Són dades de totes les capitals de comarca del país i de les ciutats de més de 20.000 habitants obtingudes i analitzades per l’ACN, que ha fet servir els valors centrals de les forquilles més populars dels rebuts per a cada consistori. Una normativa europea va portar l’Estat a obligar tots els contribuents a cobrir el cost de la gestió de les d’escombraries a partir de l’abril del 2025, i els ajuntaments estan aprofitant els canvis fiscals per a caminar cap a una “taxa justa”, és a dir, un impost variable en funció del nivell de reciclatge de cadascú.
Les casuístiques de cada municipi són molt dispars, ja que alguns han introduït la taxa per al 2025 per primera vegada, com les ciutats metropolitanes de Sant Cugat del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans o Cornellà de Llobregat. D’altres el van incorporar l’any passat i enguany l’han congelat, com Badalona, o ja van fer la pujada significativa fa un any.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1520″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1520″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1520″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:806px” id=”datawrapper-vis-OyHuJ”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/OyHuJ/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-OyHuJ”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/OyHuJ/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
Alhora, alguns consistoris han fet pujades moderades, però partint de rebuts ja elevats. És el cas de Mollet del Vallès, una de les ciutats que lidera el rànquing amb 261 euros l’any (4,4% més que el 2024), o de Calafell, on el cost és de 230 euros (+4,8%), tots dos per sobre de la mitjana. En alguns ajuntaments, els creixements són més significatius, també per complir amb la nova regulació. A Sant Quirze del Vallès, els preus s’enfilen un 74% fins als 182 euros per rebut, mentre que a Puigcerdà el salt és del 72%, fins als 210 euros.
En molts casos, el pagament de la taxa no és el mateix per a tota la ciutadana, sinó que depèn de múltiples factors. Per exemple, a Girona, un pis paga de mitjana 237 euros, mentre que una casa arriba als 334, i els preus es decideixen, entre d’altres, en funció del valor cadastral. El més habitual, entre 33.001 i 44.000 euros, se situa en els 250 euros de taxa, cosa que converteix la capital del Gironès en un dels líders del rànquing. Altres ajuntaments, com ara Ripoll, fan servir altres criteris, com el del nombre d’empadronats, així que la forquilla es mou entre els 190 i els 250 euros depenent de la gent que visqui a l’habitatge.
<strong>Premi per als qui més reciclen</strong>
A Manlleu es premia els que més reciclen, que paguen uns 200 euros, mentre que qui no ho fa ha d’afrontar 363 euros l’any. El municipi d’Osona està entre els qui graven més el servei, aproximadament al mateix nivell que Mollet del Vallès, on la mitjana és de 261 euros però també amb variacions pel mateix motiu.
Totes dues poblacions se situen per sobre d’altres que també funcionen amb un sistema similar. Per exemple, a la Seu d’Urgell hi ha un tram fix de 139 euros, més un de variable d’entre 0 i 84 euros segons el volum de reciclatge. El nivell de compliment amb la classificació de les escombraries per tipus es pot fer amb nous sistemes de recollida, com els contenidors intel·ligents. Es tracta d’una modalitat encara en procés d’implementació a molts municipis, com ara a Sant Pere de Ribes, on només un 10% dels contribuents poden veure variar la taxa en funció de com reciclen. En qualsevol cas, són diversos els governs municipals que treballen per anar introduint una variabilitat a la taxa d’escombraries per fer-la més ‘justa’, on els qui fan més selectiva tinguin bonificacions.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1519″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1519″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1519″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:1255px” id=”datawrapper-vis-OVcVf”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/OVcVf/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-OVcVf”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/OVcVf/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
<strong>Els municipis de l’AMB paguen pel tractament de les escombraries per separat</strong>
La majoria de les ciutats consultades paguen la totalitat de la gestió dels residus –recollida i tractament– en un sol rebut, però d’altres, sobretot les que formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), paguen la recollida al consistori i el tractament posterior de manera separada en el rebut de l’aigua. La tarifa tampoc és lineal, sinó que té en compte diversos factors, com ara els ajuntaments que tenen un nivell més alt de recollida selectiva –que paguen menys–, el consum d’aigua de cada llar, o la quantitat de tones de residus generades a cada població.
Fons de l’ens metropolità expliquen que aquest “complex” càlcul porta a que un municipi que recicla molt però que genera molt per càpita –per tant genera molta fracció resta– pagui més que un municipi que recicla menys però genera menys –és a dir, que genera menys tones de resta per càpita–, com és el cas de Santa Coloma de Gramenet.
En conjunt, la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR) puja el 2025 un 10% de mitjana als 36 municipis adherits a l’AMB, amb uns rebuts als quals s’ha de sumar la recollida, que s’abona al consistori. La TMTR mitjana més alta es troba a Begues, amb una forquilla que es mou entre els 67 i els 148 euros en gairebé la meitat dels contribuents. A Pallejà i a Santa Coloma de Cervelló el ventall que inclou la meitat d’habitatges se situa entre els 60 i els 134 euros. A l’altre extrem del rànquing, a Torrelles de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol les franges més típiques estan aproximadament entre els 15 i els 30 euros l’any.
<strong>Barcelona, una de les mitjanes més baixes, menys de 100 euros</strong>
La mitjana de franges més comunes del TMTR a l’AMB van ser el 2024 d’entre 31,95 i 59,39 euros, i aquest any l’augment és d’un 10%, amb un increment d’entre 2,72 i 6,02 euros per la majoria de famílies. Fonts de la institució justifiquen els augments també per la llei que estableix que el servei ha de sortir completament de les butxaques del contribuent, pel fet que en els últims dos anys no s’ha pujat significativament el preu de la taxa, i perquè fins ara no es comptaven “alguns dels costos indirectes que cal considerar en la gestió del tractament dels residus”.
La ciutat més poblada de l’AMB i del país, Barcelona, pagarà una TMTR similar a la mitjana del conjunt de poblacions que formen part de l’ens: la majoria de veïns hauran d’abonar entre 33 i 62 euros. Això, sumat a la recollida, deixa la capital força per sota de la mitjana del país, amb uns 95 euros de mitjana sumant els dos rebuts. Les altres ciutats més poblades, L’Hospitalet de Llobregat (169 euros), Terrassa (125 euros) o Badalona (154 euros) se situen per sota de la mitjana del centenar de consistoris consultats. Altres capitals no metropolitanes com Lleida (105 euros), Tarragona (168 euros) o Tortosa (150 euros) també marquen valors mitjans de les forquilles també per sota.
<strong>Una nova taxa a Girona</strong>
Un dels qui tenen un gravamen més alt, l’Ajuntament de Girona, ha decidit reformular la taxa de recollida d’escombraries per fer-la “més justa”, segons la regidora d’Hisenda, Sílvia Aliu. Es tracta d’una taxa que té en compte dues variables: els metres quadrats que té cada habitatge i l’aigua que gasten. Aliu assegura que en base a aquests dos criteris el consistori s’acosta a la taxa per generació, és a dir que pagarà més qui més residus generi.
La combinació dels dos criteris fa que la nova taxa tingui un total de 35 imports diferents, anant dels 200 als 390 euros. Aliu defensa que en alguns casos, els gironins “pagaran menys que l’any passat” i prop d’un 40% de la població abonarà “pràcticament el mateix” que el 2024. Tot i així, la taxa s’ha incrementat un 10% de mitjana. La regidora ho atribueix al còmput del 100% del cost del servei de la recollida d’escombraries que apliquen aquest any, a diferència d’altres anualitats.
La regidora assegura que els rebuts superen els 200 euros perquè el contracte d’escombraries és elevat però que correspon amb el cost que té el servei, que inclou zones de recollida porta a porta i zones amb contenidors intel·ligents. De tota manera, recorda que com més es recicla a la ciutat, més diners ingressa el consistori per la gestió de les fraccions de l’orgànica, el vidre, els envasos o el cartró. Per això, Sílvia Aliu confia que a la llarga aquest import es pugui reduir si s’aplica correctament el nou model de recollida selectiva. També recorda que l’incivisme en l’abocament de deixalles suposa “més d’un milió d’euros” extraordinari en matèria de neteja per a la ciutat. Per això demana a la ciutadania responsabilitat per reduir la taxa de recollida de residus.
Sílvia Aliu ha assegurat que estan oberts a modificar la manera de calcular la taxa en un futur. A partir de l’any vinent, per exemple, el consistori tindrà dades més concretes de quants residus genera cada habitatge, perquè podran comprovar les vegades que han obert els contenidors amb la targeta intel·ligent. Aliu no descarta incloure-ho com un factor més per calcular la taxa. “L’objectiu és que pagui més qui més deixalles generi”, conclou la regidora gironina.
<strong>”Taxa justa” a Manlleu</strong>
L’Ajuntament de Manlleu ha augmentat un 23,3% la taxa de recollida i tractament de residus que han d’abonar els ciutadans per poder-se adequar a la normativa que fixa que els consistoris s’han de de fer càrrec del cost sencer del servei. Tot i això, no tots els ciutadans pagaran el mateix. L’any passat, per primera vegada, amb la implantació del sistema de recollida porta a porta, la taxa ja contemplava un tram fix i una variable.
El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manlleu, Andreu Garcia, ha explicat a l’ACN que coincidint amb la posada en marxa del porta a porta, l’objectiu era precisament establir una “taxa justa”, perquè qui produís menys residus i separés millor, fent aportacions a la deixalleria municipal o a les mòbils, hagués d’abonar menys diners pel servei.
Així, qui més va reciclar, va pagar 167 euros, mentre que qui no ho va fer tant va pagar-ne 285. Per aquest 2025, la taxa dels qui més reciclin serà de 206 euros i els qui menys ho facin serà de 363. “La taxa variable està pensada perquè el reciclatge es vegi recompensat”, ha explicat Andreu. “A pitjor forma de separar, això es penalitza”, ha afegit.
El regidor es mostra convençut que “quan tanquem els números, la taxa variable que reculli l’Ajuntament aquest any serà molt inferior que la que es va recollir l’any passat”. Després d’un any de rodatge, s’espera que els ciutadans “ho tinguin més per mà” i la participació per trams s’hagi integrat.
Manlleu és un dels municipis de 20.000 habitants amb les dades de reciclatge més altes del país. “Per nosaltres és un orgull”, ha posat en valor el regidor de Medi Ambient. Abans de la instauració del porta a porta, el percentatge de reciclatge se situava al voltant del 70%. Amb el porta a porta, els nivells de reciclatge superen el 83%. “Ens hem adonat que com més facilitats oferim, com més contenidors posem, recollim més quantitat”. Andreu Garcia ha explicat que per això la seva idea és seguir treballant en aquesta línia, per millorar altres recollides com les de l’oli o els tèxtils.
<strong>Puigcerdà, a la recerca del model de recollida més eficient</strong>
A Puigcerdà, la taxa de recollida d’escombraries i tractament dels residus augmentarà un 72%, arribant als 210 euros anuals. L’alcalde de la capital cerdana, Jordi Gassió, explica que s’han vist obligats a fer aquesta pujada per poder complir amb la normativa europea i espanyola, que diu que el cost del servei s’ha de repartir entre els generadors d’escombraries. Fins ara, el consistori n’assumia una part important i l’any passat, sabedors de l’entrada en vigor del nou text, van aplicar un increment “molt prudent” a la taxa. El motiu, segons Gassió, és que eren conscients que el servei d’escombraries i reciclatge actual “no és el més adient”.
Des de l’Ajuntament de Puigcerdà han encarregat un informe sobre la generació de brossa al municipi, per tal d’analitzar quins models de recollida poden ser més eficients. Així, l’alcalde explica que estan estudiant les propostes per acabar de decidir quina implanten. En principi, tenen bastant clar que el porta a porta pot funcionar entre els grans generadors, però no en la recollida domèstica. Així, es plantegen instal·lar “contenidors intel·ligents” i, en el cas dels carrers del nucli antic, també valoren la possibilitat de col·locar “illetes mòbils”.
La voluntat és que el nou model es pugui posar en marxa al 2025, tot tenint en compte que es tracta d’un nou contracte de llarga durada. Gassió ha detallat que el canvi de sistema de recollida d’escombraries permetrà controlar la generació de residus i, per tant, farà possible implantar una taxa justa en què els que més reciclin paguin menys. Tot i això, deixa clar que aquest servei és car i que el fet que estigui prohibit que el consistori n’assumeixi una part del cost impedeix continuar aplicant una taxa reduïda com es venia fent fins ara.
<strong>Pujada significativa en dos anys a Calafell: “O comencem a reciclar més o seguirem pagant més”</strong>
En el cas de Calafell (Baix Penedès), la pujada enguany ha estat del 4,81%, el que significa que els ciutadans passaran de pagar una quota anual de 220 euros a 230,5 euros el 2025. Tot i això, el regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos, ha recordat que en aquest municipi del Baix Penedès “la pujada grossa va ser la de l’any passat”, quan la taxa d’escombraries va augmentar un 42%, després de quasi set anys amb els impostos congelats.
Per a Marcos, aquest increment d’impostos continuarà pujant si la ciutadania no comença a reciclar. “O comencem a reciclar més o seguirem pagant més”, ha dit. Per això, ha defensat que tot el desplegament que el consistori té previst per al pròxim any, amb la incorporació de nous models de recollida, entre altres; té per objectiu augmentar els índexs de reciclatge per així “aplacar aquestes pujades i intentar optimitzar els costos del servei”. En aquest sentit, ha subratllat que “el fet de no tractar bé els residus i no reciclar suficient suposa a l’Ajuntament un cost de més de dos milions d’euros a l’any”.
Per a Marcos, el problema rau en la manca de conscienciació ciutadana. “L’important no és quant puja la taxa, sinó ser conscients que hi ha un problema ambiental d’una magnitud molt gran que no estem solucionant”. “Tenim un planeta ple de residus i això no ho estem tractant”, ha criticat el regidor, qui lamenta que “només ens centrem en la fiscalitat, quan la part important és millorar la nostra relació amb el planeta”.
Per contra, una de les veïnes del barri marítim del municipi, Maribel Vaquero, ha criticat que l’augment de la taxa d’escombraries no vagi acompanyada d’una millora del servei. “Veiem com ens apugen les taxes, però no veiem que s’inverteixi en la millora de la gestió dels residus”, ha denunciat. A més, ha assegurat que fa poc més d’un any els van treure l’illa de contenidors que tenien al passeig i que ara han de recórrer més de 300 metres per tirar la brossa en una zona que ha augmentat els usuaris, però no la capacitat.
“Això està generant que molts veïns llencin les escombraries a terra”, ha afirmat Vaquero, qui lamenta que “si l’objectiu de la pujada de la taxa era augmentar al reciclatge, en aquesta zona no està funcionant”. “De fet, ha anat a pitjor”, ha conclòs.
