Edició 2363

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 13 de gener del 2025
Edició 2363

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 13 de gener del 2025

La recerca ‘La prostitució al Pallars en temps de les hidroelèctriques’ documenta 17 prostíbuls a Tremp

|

- Publicitat -

ACN Tremp – La recerca de la historiadora Joana Franch sobre ‘La prostitució al Pallars en temps de les hidroelèctriques’ ha documentat 17 prostíbuls a Tremp i 4 a la Pobla de Segur entre el 1913 i el 1936. Amb l’arribada de l’empresa La Canadenca, el 1911, la capital del Pallars Jussà, d’unes 2.500 persones, va rebre uns 4.000 treballadors. Aquest fet va contribuir a la creació de prostíbuls i encara noms com La casita Blanca, La Flor de dia, La Bombilla o el carrer de l’Alba són a la memòria d’alguns veïns. Franch ha explicat que la majoria dels prostíbuls eren regulats per llei, les anomenades cases tolerades, però altres eren clandestins i hi havia els cafès cantants que eren bars amb cambreres i habitacions a la primera planta.

En aquella època la prostitució estava regulada i els edificis passaven les seves inspeccions, les noies tenien les cartilles sanitàries i els negocis un registre de les noies que hi treballaven.

Publicitat

L’edat legal per treballar era els 23 anys i “és molt curiós” per la historiadora Joana Franch que l’edat de la majoria de les noies era 23 i algunes arribava fins als 30. Aquest fet fa pensar que moltes per poder treballar mentien amb l’edat. El 95% de les noies eren solteres, segons la informació que apareixia als registres dels prostíbuls. Pel que fa al sou, cobraven 5 pessetes per jornades que començaven a les 12 del migdia i s’allargaven fins a la nit.

Aquestes noies van arribar al Pallars paral·lelament amb l’arribada dels treballadors de les obres de les hidroelèctriques. Però van finalitzar les obres, molts dels treballadors de la Canadenca van marxar i els  prostíbuls van seguir. A tall d’exemple, Franch ha explicat que l’any 1936 en un sol prostíbul hi havia 67 noies treballant.

A les cartilles sanitàries que eren obligatòries per treballar hi apareixia tota la seva informació: nom, cognom, edat, procedència i informe sanitari. Pel que fa a la procedència la majoria eren de Catalunya, Aragó i València, i unes poques de França i Brasil.

Un cop la noia deixava de treballar a aquests edificis, la seva cartilla sanitària es trencava i es feia desaparèixer, ‘per dignificar a la noia’, ha dit Franch.

<strong>Tremp ‘dominada por los amigos de la jarana’</strong>

La premsa de l’època registra que a Tremp hi havia tants prostíbuls que era una ciutat ‘dominada por los amigos de la jarana. Franch ha trobat documentació que dicta ordres de clausura per altercats que es produïen a l’interior dels edificis. Les sancions econòmiques per manca de condicions dels edificis o altercats oscil·laven entre les 15 pessetes i les 450 pessetes l’any 1913.

Coincidint amb l’arribada de la Canadenca, el Doctor Roure va recomanar el matrimoni per “conservar la moralitat” i privar de “tots els mals”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió