ACN Raqqa – La reactivació dels atacs proturcs al nord de Síria ha provocat una nova onada de desplaçats kurds. Segons l’oficina de l’ONU per a la coordinació d’afers humanitaris (OCHA), més d’un milió de persones han hagut de fugir per la represa dels enfrontaments al país des de finals de novembre, quan l’Organització per a l’Alliberament del Llevant va engegar una ofensiva que va acabar enderrocant el règim de Bashar al-Assad. Per a molts d’aquests desplaçats és la segona vegada que han de marxar des que va començar la guerra civil. És el cas d’en Darwan, un kurd d’uns quaranta anys refugiat en una escola de Raqqa. En una entrevista amb l’ACN, en Darwan demana suport occidental per poder tornar a la seva ciutat: “Afrin és més bonica que Alemanya”.
Per a l’ACNUR, l’agència de l’ONU per als refugiats, Síria representa “la crisi de refugiats més gran del món”. Des del 2011, més de 14 milions de sirians s’han vist obligats a fugir de casa seva. La gran majoria són desplaçats interns al seu propi país: 7,2 milions de persones. Uns 5,5 milions de refugiats sirians viuen als cinc països veïns de Síria: Turquia, Líban, Jordània, Iraq i Egipte. Amb més de 850.000 refugiats sirians, Alemanya és el país d’acollida més destacat fora de la regió.
Malgrat la caiguda d’Al-Assad, l’ACNUR avisa que la situació a Síria està “lluny de ser estable”. Alguns refugiats ja estan tornant des de Turquia, el Líban i Jordània, però recorden que la majoria continuen fora a l’espera dels esdeveniments. L’Organització per a l’Alliberament del Llevant (HTS, per les seves sigles en àrab), ha pres el poder a Damasc i pretén governar de forma interina fins al març. Ara bé, els seus vincles amb Al-Qaeda i ISIS durant la guerra civil desperten dubtes sobre aquest grup islamista.
A part del retorn de milions de sirians, l’ACNUR veu amb preocupació el milió de persones que s’han vist desplaçades de nou dins de Síria per la reactivació dels combats entre grups rebels.
<strong>Grup proturcs provoquen més desplaçaments</strong>
En plena guerra civil a Síria, Turquia va aprofitar per fer operacions militars al nord del país per debilitar la presència kurda, principalment a Afrin, Serekaniye i al nord d’Alep, tal com explica un informe de Human Rights Watch. Amb l’ajuda de grups rebels com l’Exèrcit Nacional de Síria, el 2018 van fer una incursió a Afrin, un enclavament kurd al nord-oest del país, que va provocar el desplaçament d’unes 100.000 persones cap a la regió de Shahba, en ciutats com Manbij o Tel Rifat.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1510″ style=”height: 992px;”></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1510″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1510″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:667px” id=”datawrapper-vis-d85uX”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/d85uX/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-d85uX”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/d85uX/full.png” alt=”” /></noscript></div></div>
<div class=”code-container”> </div>
<div class=”code-container”>Els grups aliats de Turquia han aprofitat la caiguda d’Al-Assad per reactivar les seves incursions al nord del país, especialment a Manbij, a l’oest del riu Èufrates. En les últimes setmanes, desenes de milers de persones s’han vist obligades a fugir de la violència, ara més cap a l’est. Per exemple, a Raqqa.</div>
</div>
<strong>Escoles refugi</strong>
A la capital de l’Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria (Aanes) han reconvertit les escoles en centres d’acollida provisionals. El governador de Raqqa, Mishlib Turkan, admet que estan generant un nou problema intentant resoldre aquesta “crisi humanitària”.
Des d’una de les escoles refugi, en Darwan explica que va perdre un fill per un impacte de bala i que va veure molts cadàvers per la carretera quan fugia d’Afrin cap Shahba. Després de set anys fora de casa seva, ara ha hagut de tornar a marxar amb la seva família pels nous enfrontaments en la Síria post-Assad. En Darwan és un dels miliers de kurds doblement desplaçats pels atacs proturcs.
L’escola on es troba acull un total de 185 persones, la majoria dones i nens petits. Les aules han estat reconvertides en habitacions per a les famílies desplaçades. A dins s’hi amunteguen les seves pertinences, fins i tot motocicletes. Les autoritats locals estan utilitzant 186 escoles a Raqqa, Tabqa, al-Hasakah i Qamishli com a refugis, interrompent l’educació de prop de 185.000 estudiants, segons les Nacions Unides
La Janifa també és una desplaçada d’Afrin i gestiona el centre improvisat d’acollida a Raqqa. Parlant d’esquena a la càmera per por a represàlies, la Janifa també descriu els assassinats i violacions que va veure cometre a l’Exèrcit Nacional de Síria quan fugia d’Afrin. A l’escola refugi s’encarrega d’administrar l’ajuda per a les famílies, però reconeix que situació és precària. “Tenim ajuda d’algunes organitzacions, però no podem oferir el 100% de les necessitats”, lamenta. Amb tot, la Janifa diu que els kurds resistiran fins que puguin tornar a Afrin.
“Per què estan fent això contra els kurds?”, es pregunta en Darwan, que qüestiona el paper de la comunitat internacional. “Fan veure que existeixen els drets humans, però els kurds de Síria no en tenim”, rebla.
Les forces kurdes acusen Ankara d’intentar “canviar la demografia” a Síria forçant el desplaçament dels kurds que viuen a prop de la seva frontera.
<strong>Crisi humanitària</strong>
“Els intensos combats, la por a represàlies i la violència dels grups armats estan desplaçant milers de civils a zones que no estan preparades per a aquesta afluència”, avisa Adam Coogle, director adjunt de l’Orient Mitjà de Human Rights Watch en un comunicat. Segons l’organització, les desenes de milers de desplaçats s’enfronten a “condicions nefastes a causa de la manca d’un refugi adequat, aigua, menjar i atenció sanitària”.
La crisi pels nous desplaçats se suma a les dificultats que ja afrontava el nord-est del país pels camps de refugiats. Segons l’OCHA, les condicions continuen sent “dures” als camps de Idlib i al nord d’Alep, on viuen unes 730.000 persones en tendes de campanya. Arran de la caiguda d’Al-Assad, les famílies que viuen en camps de desplaçats han expressat el seu desig de tornar a les seves zones d’origen, però diuen que no poden fer-ho a causa de la manca de serveis adequats i els danys a les infraestructures a les seves ciutats natals, així com per la presència d’explosius, explica l’OCHA.
Per tot plegat, Human Rights Watch reclama suport internacional a les autoritats locals i entitats que operen a la regió per “evitar una catàstrofe humanitària”.
