ACN Barcelona – Javier Cercas ocupa des d’aquest diumenge la cadira ‘R’ de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), vacant des de la mort de l’escriptor Javier Marías l’11 de setembre de l’any 2022. La RAE ha oficialitzat l’ingrés de l’autor gironí després que la seva candidatura, presentada pels acadèmics Mario Vargas Llosa, Clara Sánchedz i Pedro Álvarez, fos aprovada el darrer mes de juny. Tal com estableixen els estatuts de la RAE, Cercas ha llegit un discurs d’ingrés a l’ens per tal de prendre possessió de la plaça. En el seu parlament, l’escriptor ha glossat i lloat la figura de Marías i ha fet també una dissertació sobre alguns dels “malentesos” que pesen sobre el seu ofici, com la manca de compromís dels autors o la “inutilitat” de la literatura.
Javier Cercas ha expressat el “gran honor i responsabilitat” que suposa ingressar a la RAE i ha lamentat que el seu pare no visqui encara per ser testimoni d’aquest moment. “Ni en els seus somnis més desbocats se li va passar pel cap que el seu únic fill pogués ingressar un dia a la Reial Acadèmia Espanyola”, ha dit sobre l’absència del seu progenitor, un home que, ha relatat, volia que ell arribés a ser “catedràtic de la Universitat de Salamanca”. “Ningú sap quant lamento que no estigui aquí avui amb nosaltres, ni tampoc la mare, tot i que ella almenys és viva”, ha confessat l’escriptor.
Des de la seu de la RAE a la capital espanyola, davant dels acadèmics i el públic convidat, Javier Cercas ha fet una llarga intervenció de gairebé una hora que ha iniciat amb una glosa de la figura de Javier Marías, l’escriptor i acadèmic traspassat de qui ell ara ocupa la cadira a la RAE. Marías, un autor admirat per Cercas amb qui només va coincidir en una ocasió a Madrid, ha rebel·lat, i que malgrat “tenir una reputació d’home difícil” va tenir amb ell una relació “fàcil” i també epistolar els últims anys de la seva vida. “Em va semblar un persona generosa i cabal”, ha destacat Cercas.
<strong>Marías, “un dels grans novel·listes espanyols”</strong>
En la seva glossa, Cercas ha situat Marías com un dels grans novel·listes espanyols del segle passat, “i potser un dels grans escriptors espanyols, a seques”. “Els grans escriptors no reflecteixen la realitat (en les seves novel·les), ni tan sols la recreen, la inventen”, l’ha lloat.
A propòsit de Marías, Cercas ha reflexionat també sobre tòpics que envolten la literatura i els escriptors, per exemple, la idea que molts viuen en una “torre de marfil” desconnectats de la realitat. L’escriptor gironí ha negat que Marías fos un d’aquests, com tampoc ho van ser, ha dit, referents seus com Kafka, Borges, Joice i Proust. Per defensar-ho ha citat la profusa activitat de Marías com a articulista i assagista, així com de la participació de Marías en tota mena de debats d’actualitat.
Javier Cercas també ha criticat la veneració excessiva dels escriptors i el protagonisme que, segons ha dit, a vegades prenen per sobre de la seva obra. “És el segon gran malentès (després del dels autors aïllats de la realitat): els protagonistes de les novel·les no són els seus autors, sinó els lectors”, ha mantingut.
<strong>Literatura popular i bona literatura</strong>
El tercer “malentès” literari, ha seguit, té a veure amb el rebuig als grans èxits literaris, les obres més populars, “perquè impliquen alguna mena de derrota artística”. “Hi ha llibres bons que es venen molt i llibres bons que es venen poc, i viceversa; no s’ha de confondre la literatura i l’altra la indústria editorial”. Cercas ha reblat la reflexió proclamant-se no com un amant de la literatura popular “sinó de la popularitat de la literatura”: “Un escriptor de veritat no busca els seus els lectors, els crea”, ha conclòs.
Cercas ha apuntat encara un quart “malentès” sobre la literatura. En aquest cas, ha rebatut la idea que aquesta no és una activitat “útil”. “Hi ha res més útil que el plaer, o el coneixement?”, s’ha demanat. “Si la literatura es pren seriosament a ella mateixa, si l’escriptor és fidel a les seves obsessions i s’arrisca a arribar fins al fons d’allò desconegut per trobar quelcom nou, aleshores la literatura no pot ser només plaer, sinó consol, coneixement i autoconeixement. Hi ha res més útil que això? ha dit i repetit, apuntant també el paper de la literatura com a antídot contra els abusos del poder, fins a culminar el seu discurs novament amb aquesta pregunta.
<strong>La dilatada trajectòria literària de Cercas</strong>
L’escriptor gironí Javier Cercas, autor d’obres com ‘Soldados de Salamina’, ‘Anatomía de un instante’ o ‘Las leyes de la frontera’, ha esdevingut nou membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). Nascut a Extremadura el 1962, Cercas resideix a Girona des dels quatre anys. El 1985 es va llicenciar en Filologia Espanyola per la Universitat Autònoma de Barcelona i des del 1995 és titular de la Universitat de Girona. Des del 2003 es dedica en exclusiva a escriure.
Les obres de Javier Cercas han estat traduïdes a més de trenta idiomes i han obtingut premis com el Premi Nacional de Narrativa o el Premi Planeta, en clau estatal, o els francesos Prix André Malraux i Prix Mediterranée, entre d’altres. També n’ha guanyat al Regne Unit, a Itàlia, a Grècia, a Portugal, a Xile i a la Xina.
Els seus llibres s’han adaptat al cinema, al teatre i al còmic, i en té dues que tindran pròximament versió de sèrie televisiva. També ha dut a terme una tasca periodística i assagística que també ha estat guardonada a Espanya i fora d’Espanya.
