ACN Barcelona – La decisió de ‘The Guardian’ i ‘La Vanguardia’ d’abandonar la xarxa social X reobre el debat sobre la presència dels mitjans de comunicació a la plataforma. La majoria de mitjans catalans consultats per l’ACN aposten per mantenir la seva activitat per tal de contrarestar la “desinformació” existent. “Si una xarxa social és d’extrema dreta i no fem res per combatre la desinformació, ja m’explicaràs quin negoci és aquest”, afirma Vicent Partal, director del digital ‘Vilaweb’. La directora del diari ‘Ara’, Esther Vera, sosté que mantindran la seva activitat per aquells canals on la informació és “escassa i hi regna l’intent de la manipulació”. Els principals mitjans audiovisuals eviten, per ara, pronunciar-se.
El moviment de deixar la plataforma, encapçalat pel diari britànic ‘The Guardian’, coincideix amb l’anunci de Donald Trump de nomenar Elon Musk nou responsable del departament d’eficiència del govern per fer retallades a l’administració americana.
La premsa catalana, per ara, recela de seguir els passos de ‘La Vanguardia’, i la majoria de mitjans consultats per l’ACN defensen mantenir-hi l’activitat per contrarestar la “desinformació”. La directora del diari ‘Ara’, Esther Vera, creu que no té “massa sentit” marxar només d’X i no fer-ho d’altres xarxes socials. Defensa difondre informació de “qualitat i rigorosa” per aquells canals “on és escassa i hi regna l’intent de manipulació”. “Continuarem fent informació de qualitat sobre qui és i què representa Elon Musk”, assegura.
La periodista Mar Manrique, editora de la newsletter sobre el sector ‘Fleet Street’, afirma que el tràfic de visites que dona Twitter als mitjans és “nul” i, per tant, abandonar la plataforma és un moviment per “treure pit i posicionar-se”. El que ara triomfa a Twitter són les veus “incendiàries, l’entreteniment i els mems”.
Els mitjans digitals, nascuts en l’era d’Internet, són més contundents. És el cas de ‘Vilaweb’, que mantindrà la seva activitat a X, i titllen la decisió de ‘La Vanguardia’ d’“hipòcrita”. En aquest sentit, no creuen que la desinformació sigui un fenomen sorgit exclusivament per l’aparició de les xarxes socials: “Portem segles de notícies falses. Els diaris tradicionals han mentit tot el que han volgut i més”, assegura Partal.
<strong>Les comunitats locals</strong>
Miquel Herrada, cap d’operacions de La Xarxa, fa valdre les comunitats locals que han construït des dels inicis de l’antic Twitter, situant el contingut de les ràdios i televisions locals del país. De moment, no s’han plantejat abandonar i defensen fer “una reflexió més pausada”, tot i que comparteixen “els arguments per marxar”. “En aquesta xarxa social li convé que hi hagi el nostre contingut de qualitat, i no trobar només contingut tòxic i esbiaixat”, argumenta.
Des de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal reclamen una “regulació ràpida i immediata” del món digital, tot i que la “decisió final” la deixen en mans dels mitjans associats. “El problema no s’arreglarà ni se solucionarà marxant d’X. És molt important reforçar les marques de les nostres capçaleres perquè la gent arribarà un moment que haurà de decidir a qui es creu”, diu el president de l’ens a l’Agència, Francesc Fàbregas.
<strong>El “poder” de Google</strong>
La directora de ‘El Món’, Sílvia Barroso, considera que marxar de X és una decisió “simbòlica amb poc efecte” i afegeix que el debat que l’esfera mediàtica hauria d’afrontar és el de Google, que “té tot el poder” i “difon una quantitat de mentides i les potencia d’una manera exagerada”.
En la mateixa línia, Manrique posa l’ull a Discover, una eina de Google que adapta el contingut segons els interessos dels usuaris: “S’ha convertit en un fangar de notícies orientades a SEO, que no aporten valor, i els mitjans no surten d’allà”.
Partal denuncia que els mitjans s’han posat a “competir” per veure qui tenia “més usuaris únics”, cosa que ha comportat que alguns mitjans de comunicació “publiquessin coses que mai s’haurien atrevit a publicar en paper”. Per això, aposta per consolidar “una base real de lectors”, ja que ara els mitjans de comunicació “s’adonen que les xarxes socials els han robat els lectors i no els envien tràfic”.
<strong>L’alternativa: Bluesky</strong>
Durant els últims dies, usuaris i personalitats de l’esfera política i social han començat la migració cap a una altra xarxa social, BlueSky, amb una interfície pràcticament idèntica a la d’X.
“La gent hi troba el sentiment dels inicis de Twitter: una plataforma més naïf, on socialitzar, amb interaccions per crear connexions i no només visibilitat”, explica Manrique. Sobre si es consolidarà com una veritable alternativa, creu que dependrà de si hi ha un “moviment massiu” del nostre entorn: “Funcionem per mimetisme, respecte als nostres amics, i no tant amb allò que decideix un mitjà determinat, que han perdut poder en aquestes plataformes socials”, sentencia.
