ACN Manresa – La forta pedregada del 2 d’agost a Sant Pere de Torelló que va deixar un miler d’habitatges malmesos ha estat una de les notícies més destacades del 2024 a la Catalunya Central. L’Ajuntament va valorar els danys en 50 MEUR i va tramitar més de 600 llicències exprés per agilitar les reparacions. Altres temes destacats han estat la decisió d’Olost de marxar del Lluçanès a través d’una consulta popular. Els veïns d’aquest municipi van votar el 20 d’octubre deixar el Lluçanès -la comarca creada fa tot just un any- amb un 52,7% dels vots i una participació del 50,7%. L’any també deixa la condemna de dos anys de presó a un monjo de Montserrat per abusos sexuals a un menor i la rebaixa de 20 anys de presó als violadors d’una menor a Manresa.
<strong>12 de gener. </strong>Manresa decideix crear zones escolars a partir del curs 2024-2025 per posar fi a la segregació. És una de les poques ciutats grans de Catalunya on encara funciona amb una única zona escolar. És a dir, l’alumne no té més punts pel fet de viure prop de l’escola. En concret, es creen sis zones per a primària i quatre per a secundària. Dels 27 centres que hi ha a la ciutat, 4 són d’alta complexitat i 7 de màxima complexitat.
<strong>21 de febrer. </strong>Manresa inaugura el Museu del Barroc de Catalunya. El nou equipament, ubicat a l’antic col·legi de Sant Ignasi, s’ha fet realitat després d’un llarg procés d’obres que va engegar el 2016. En total, el museu exposa 182 peces, entre les quals hi ha els autors més representatius del barroc català com Antoni Viladomat, Joaquim Juncosa o Frances Tramulles. A la inauguració hi assisteix el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que subratlla que Manresa “posa llum a un període que no ha estat prou valorat”. El 26 de novembre el Govern acorda declarar el Museu del Barroc com a Museu d’Interès Nacional.
<strong>6 de febrer. </strong>Les protestes de Revolta Pagesa provoquen alteracions i talls de trànsit a l’Eix Transversal (C-25) i a la C-17 durant tota la jornada del 6 i 7 de febrer. El dia 8 els pagesos de la Catalunya Central se sumen a la convocatòria de portar la mobilització a Barcelona i engeguen marxes lentes de tractors. Una setmana després de la mobilització històrica que va paralitzar el país, els pagesos i ramaders d’Osona, el Lluçanès, el Berguedà i el Bages treuen de nou els tractors i fan talls de carretera a vies com la C-25 i la C-17 a Gurb.
<strong>15 de març. </strong>Condemnen a 2 anys i 8 mesos de presó la falsa metgessa de Berga per intrusisme i falsedat documental. Tot i això, la dona no haurà de complir condemna a cap centre penitenciari perquè ha reconegut els fets i no té antecedents. La condemnada va arribar a un acord de conformitat amb les parts. La jove, de 31 anys, es va burlar del sistema sanitari fins que va ser detectada per l’Hospital de Berga l’estiu de 2023. Durant anys va treballar de metgessa, infermera i tècnica d’ambulàncies en una dotzena d’empreses sense la titulació necessària.
<strong>17 d’abril. </strong>L’Audiència de Barcelona condemna dos acusats de violar una menor a Manresa el 2019 a 4 anys de presó i a 3,5 anys, respectivament. Segons l’acord de conformitat amb les parts, els homes confessen l’agressió a canvi d’una rebaixa de la pena de presó, de 24 a 4 anys, i una indemnització de 40.000 euros per a la víctima. Als processats se’ls aplica dos atenuants: dilacions indegudes i reparació del dany. A més, per a un d’ells -el que té la pena més baixa- s’aplica l’atenuant d’alteració psíquica. La fiscalia demanava inicialment una pena de 24 anys de presó per a cadascun d’ells.
<strong>19 d’abril. </strong>Un menor de 14 anys mor en llançar-se d’un gorg de cinc metres de profunditat a Sant Fruitós de Bages per banyar-se. L’avís el donen els amics del noi a les 11.20 h. en veure que no sortia de l’aigua. Nou dotacions dels Bombers es desplacen fins al lloc dels fets per buscar el jove i a les 12.30 h. acaben localitzant el cos. Tot i les maniobres de reanimació, no poden fer res per a salvar-li la vida.
<strong>14 de maig. </strong>El 14 de maig pràcticament es normalitza el servei de Rodalies arran de la incidència per la destrucció de l’enclavament de Montcada, a excepció de la línia R3. La plataforma en defensa de l’R3 i usuaris d’Osona denuncien que els passatgers d’aquesta línia “sempre són els més damnificats”. La línia va recuperar les freqüències i trajectes habituals el 17 de juny. El 8 d’octubre una incidència afecta novament la circulació de trens de l’R3 entre Manlleu i Ripoll. Un incendi a la catenària afecta la part final d’un tren i una seixantena de passatgers han de ser evacuats, dos dels quals atesos pel SEM.
<strong>18 de maig.</strong> Els Mossos localitzen un cadàver a Sant Martí de Centelles i investiguen si es tracta de la dona morta pel seu marit a Vic. La policia catalana va detenir l’11 de maig un home de 59 anys a la capital d’Osona relacionat amb la mort de la seva parella, la Rachida, de 51 anys i que estava desapareguda des del 19 d’abril. L’arrest es va precipitar després que els investigadors tinguessin coneixement que l’investigat havia comprat un bitllet d’avió per abandonar el país i viatjar al Marroc. Els Mossos van localitzar indicis biològics a dins del vehicle de l’home detingut.
<strong>14 de juny</strong>. Els ramaders de Collsacabra estan en alerta després de l’atac d’un llop contra dues explotacions a mitjans de maig. Una desena d’ovelles van morir i en va deixar de ferides. És el primer cop que es detecta a la zona des que l’animal va extingir-se a Catalunya. A principis d’octubre, una explotació del Collsacabra denuncia que ja ha patit vuit atacs del llop. El Departament de Territori posa a disposició dels ramaders mesures per evitar o reduir els atacs com ara l’electrificació dels tancats o collars geolocalitzadors pels animals més vulnerables.
<strong>2 d’agost. </strong>Una forta pedregada a Sant Pere de Torelló (Osona) deixa 300 vehicles i un miler d’habitatges malmesos. L’Ajuntament valora els danys en 50 MEUR. Dies després, el consistori denuncia que estan desbordats i que les gestions amb les administracions són massa lentes perquè ha coincidit amb les vacances d’agost. El consistori tramita més de 600 llicències exprés per agilitzar les reparacions i la Generalitat obre una línia específica de 2 MEUR per retirar les teulades malmeses que tenen amiant. L’Estat inclou el municipi com a zona greument afectada per emergències.
<strong>7 de setembre. </strong>L’Abadia de Montserrat inaugura la celebració dels seus mil anys d’història ininterrompuda amb un acte civil que aplega 600 persones a la basílica de Santa Maria. És el primer d’un miler d’activitats religioses, culturals i socials que s’allargaran fins el 8 de desembre de 2025. Entre els objectius que té Montserrat per celebrar el mil·lenari hi ha el de donar a conèixer la vida monàstica de Montserrat “al segle XXI”. També es vol promoure el diàleg interreligiós i postular Montserrat com un lloc “de diàleg” entre els creients i no creients.
<strong>20 d’octubre.</strong> Els veïns d’Olost voten en una consulta deixar el Lluçanès, la comarca creada fa tot just un any, i tornar a Osona. Amb una participació del 50,7%, els partidaris de marxar s’imposen per 48 vots de diferència. El 52,7% vota sortir i un 44,2% quedar-se. L’alcalde, Gil Salvans, critica la creació de la comarca “de pressa i corrents” i fa una crida a tornar a treballar plegats en un projecte comú. La nova comarca està integrada per Prats de Lluçanès (la capital), Alpens, Lluçà, Oristà, Perafita, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. D’aquesta manera, la nova comarca es redueix a 7 municipis quan aspirava a tenir-ne 13.
<strong>11 de novembre.</strong> L’Audiència de Barcelona condemna un monjo de Montserrat a 2 anys de presó, 5 de llibertat vigilada i 5 més d’inhabilitació especial en treballs amb nens per haver abusat sexualment d’un menor el maig del 2019. Segons el pacte de conformitat al qual arriben les parts, l’Abadia assumeix la indemnització de 20.000 euros a la víctima i li demana perdó. El monjo condemnat tenia 39 anys en el moment dels fets i es va aprofitar de la relació de confiança que havien establert durant unes trobades al monestir.
