ACN Barcelona – La patronal s’ha despenjat finalment d’un possible acord amb govern i sindicats per a la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, en l’última reunió de la Mesa del Diàleg Social sobre aquesta qüestió. El secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha lamentat un desenllaç “previsible” després de “pràcticament onze mesos treballant” perquè la patronal ja havia anunciat que no se sumaria a cap acord. Pérez Rey no ha dubtat a qualificar l’actitud de la CEOE i Cepime de “presa de pèl”. Ara, ha dit, comença una negociació “bipartida” amb sindicats que espera tancar “el més aviat possible” amb un acord per iniciar els tràmits parlamentaris al Congrés dels Diputats de la llei “més important de la legislatura”.
La postura de la patronal ha estat des del principi de la negociació, el 25 de gener, que no estava d’acord amb modificar el topall màxim de jornada laboral a l’Estatut dels Treballadors, perquè preferia deixar aquesta qüestió a l’àmbit de la negociació col·lectiva.
El juliol passat hi va haver un punt d’inflexió, quan la patronal va dir que no acceptava “ultimàtums”, després que es presentés un text amb què els sindicats -han recordat avui- ja se sentien còmodes.
Amb l’esperit d’aconseguir un acord tripartit, des d’aleshores fins ara el govern ha posat sobre la taula mesures de compensació per les possibles pèrdues que la reducció de la jornada pogués causar a les empreses.
Finalment, però, en la que ha estat l’última reunió sobre l’assumpte, la patronal ha mantingut la postura inicial, fet que ha portat els altres dos interlocutors a tenir la sensació “agredolça”, en paraules d’UGT, que el que s’ha estat fent des del juliol és “perdre el temps”.
Ara, però, comença una nova fase, en què govern i sindicats intentaran tancar un acord per portar el més aviat possible el projecte de llei al Congrés dels Diputats. Un acord que ambdues parts han advertit que probablement no incorporarà cap de les propostes de compensació que el govern oferia a les empreses per intentar sumar-les a l’acord.
“La patronal diu que no ara, com ho va fer fa 40 anys, i quan passi el temps li costarà explicar perquè no ha participat d’una mesura que és una conseqüència lògica de l’evolució dels temps”, ha afirmat Pérez Rey, que ha recordat, a més, que la reducció de la jornada laboral forma part de l’acord del govern de coalició entre PSOE i Sumar i que és un “compromís amb la ciutadania”.
De la seva banda, UGT i CCOO s’han mostrat decebuts per l’actitud de la patronal i tots dos sindicats han coincidit amb el govern en el fet que ara el document de partida torna a ser el del juliol, amb el qual ja se sentien “còmodes”. Un document que a banda de la reducció de la jornada laboral inclou un control de la jornada -els sindicats denuncien reiteradament que a Espanya es fan sis milions d’hores extra setmanals, tres de les quals no es paguen- i el dret a la desconnexió digital.
Les dues formacions coincideixen en el fet que queden “serrells” per tancar, però veuen factible un acord. A UGT creuen que aquests serrells fan agosarat parlar de preacord, però recorden aquella comoditat del juliol. A CCOO parlen d’horitzó i de visió “compartits”, per bé que tampoc s’aventuren a parlar ni de preacord ni d’acord imminent.
