ACN Brussel·les – La nova Comissió Europea entra oficialment en funcionament aquest diumenge. El segon executiu comunitari d’Ursula von der Leyen va rebre el dimecres passat la llum verda d’una ajustada majoria de l’Eurocambra en una votació que va evidenciar la fragmentació no només dins el ple, també dins dels grups parlamentaris. Dels 26 comissaris que conformen la nova CE, 14 són del Partit Popular Europeu (PPE) -a més de Von der Leyen- i, per primera vegada, hi haurà un vicepresident d’ultradreta a l’executiu comunitari, l’italià Raffaele Fitto. Entre les prioritats fixades per Von der Leyen hi ha la defensa i la competitivitat en un context en què la UE busca reforçar-se davant el retorn de Trump, la tensió comercial amb la Xina i la guerra de Putin.
El nou executiu de Von der Leyen entrarà en funcionament poc més d’un mes abans que Donald Trump recuperi el control de la Casa Blanca i entre amenaces del futur president dels Estats Units d’augmentar els aranzels a les importacions de productes provinents de la UE. Una eventual guerra comercial que podria sumar-se a la que la CE ja té oberta amb la Xina.
“La nostra llibertat i sobirania depèn més que mai de la nostra força econòmica. La nostra seguretat depèn de la nostra capacitat de competir, innovar i produir”, va avisar Von der Leyen <a href=”https://www.acn.cat/new/548ad288-be1b-478a-96a3-393ae8b2a779/texts”>davant els seus comissaris</a> en el ple de l’Eurocambra que va votar el nou govern de la UE, i on l’alemanya va presentar les prioritats del seu nou govern.
<strong>Competitivitat</strong>
Amb aquest escenari, la presidenta de l’executiu va anunciar que la “primera gran iniciativa” del seu segon mandat serà el desplegament d’una estratègia de competitivitat basada en els “tres pilars” fixats en l’informe de Mario Draghi. “El primer és acabar amb la bretxa en innovació amb els Estats Units i la Xina”, va indicar.
Per aconseguir-ho, Von der Leyen va prometre impulsar una “brúixola de la competitivitat” per reforçar la seguretat econòmica de la UE i acabar amb les “sobredependències”. “Es poden convertir ràpidament en vulnerabilitats”, va dir, a la vegada que va alertar que una cadena de subministraments “segura” és “vital” per a la UE.
Segons va indicar en el seu discurs, la quota europea de sol·licituds de patents està alineada amb la dels Estats Units i la Xina, però “només una tercera part d’aquestes” s’exploten comercialment. “Som més o menys iguals de bons que els EUA en la creació d’empreses emergents, però l’expansió d’aquestes, ho fem molt pitjor que els nostres competidors”, va admetre.
“Una empresa emergent a Califòrnia es pot expandir i pot recaptar diners d’arreu dels Estats Units. Però una start-up a Europa ha de fer front a 27 barreres nacionals diferents. Hem d’aconseguir que sigui més fàcil créixer a Europa”, va defensar.
Per poder tancar la “bretxa” amb els Estats Units i la Xina, la presidenta de la CE va apostar per “fer més fàcils les coses” a les empreses europees. “Ens diuen que la càrrega burocràtica és un pes important, massa complexa i costosa de complir”, va apuntar.
En aquest sentit, va anunciar que un dels primers passos del nou mandat serà tirà endavant una “legislació òmnibus” per estudiar la legislació europea i reforçar les normes de mercat únic per tal de “facilitar” els negocis arreu del continent.
Dins l’estratègia per a la competitivitat, el nou executiu comunitari també apostarà per la inversió privada. “Els pressupostos públics tenen un límit”, va afirmar Von der Leyen. “Necessitem urgentment més inversió privada: la despesa empresarial en recerca i desenvolupament (R+D) a Europa representa l’1,3% del PIB, en comparació a l’1,9% de la Xina i el 2,4% dels Estats Units”, va dir. “Aquest dèficit de capital privat és la principal raó del nostre retard en la despesa global d’R+D”.
<strong>Objectius del Pacte Verd Europeu</strong>
El segon pilar de la futura estratègia de competitivitat de la CE serà la descarbonització, segons va detallar l’alemanya. Així, la “brúixola competitiva” anirà acompanyada d’un pla conjunt per a la descarbonització per poder complir amb els objectius de zero emissions.
En l’anterior mandat de Von der Leyen, el Pacte Verd Europeu va ser la bandera de l’executiu, que aleshores va dedicar grans esforços a tirar endavant polítiques mediambientals com la llei antidesforestació o la de llei de restauració de la natura.
Amb l’objectiu de fer valdre que la lluita contra el canvi climàtic no ha passat a un segon pla en les prioritats de l’executiu comunitari, la presidenta de la CE va anunciar que presentaria una proposta de pacte per una indústria neta durant els primers 100 dies de mandat. “Vull ser clara: hem de mantenir i mantindrem el camí cap als objectius del Pacte Verd Europeu”, va defensar, alhora que va afegir que per assolir “l’èxit” en la transició la UE ha de ser “més àgil i acompanyar millor a les persones i empreses durant el camí”.
“Fa cinc anys vam tirar endavant el Pacte Verd Europeu, la nostra estratègia de creixement i full de ruta cap a les zero emissions. Les raons per les quals ens van impulsar a ser ambiciosos aleshores, són encara més pronunciades avui”, va subratllar.
Von der Leyen va voler deixar clar que competitivitat i descarbonització van de la mà i, precisament, l’encarregada de liderar ambdues polítiques serà Teresa Ribera, designada com a vicepresidenta executiva per a una Transició Neta, Justa i Competitiva, i que haurà de treballar acompanyada del francès Stéphane Séjourné, designat com a vicepresident executiu de Prosperitat i Estratègia Industrial.
També en matèria industrial, el nou executiu comunitari promourà un “diàleg estratègic sobre el futur de la indústria de l’automòbil” a Europa. Segons va dir, la presidenta de la CE liderarà una taula de diàleg que reunirà el sector per tal de “dissenyar solucions en un moment en què aquesta indústria travessa una profunda transició”.
<strong>Defensa</strong>
“Rússia gasta un 9% del seu PIB en defensa, Europa un 1,9%. Alguna cosa està malament en l’equació”, va sentenciar l’alemanya davant l’Eurocambra. La defensa i la seguretat de la UE són també dues de les qüestions clau per al nou mandat de l’alemanya.
Davant l’amenaça que Trump retiri el suport a Ucraïna en la guerra contra Putin, Von der Leyen va prometre un full de ruta sobre el “futur” de la defensa europea en els 100 primers dies de mandat i va fer una crida als estats membres a augmentar la despesa en defensa per tal de trencar dependències i assegurar el suport al govern de Volodímir Zelenski.
“La UE ha de ser tan ambiciosa com són de greus les amenaces”, va indicar. Qui serà l’encarregada de defensar i mantenir el compromís de la UE amb Ucraïna serà l’exprimera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, una de les veus que més s’ha posicionat a favor de Kíiv des de l’inici de la invasió russa.
“La nostra despesa en defensa ha d’augmentar, necessitem un mercat únic de defensa, reforçar la base industrial del sector i millorar la nostra mobilitat militar”, ha subratllat l’alemanya davant els eurodiputats. L’aposta de Von der Leyen per reforçar la seguretat de la UE és ferma fins al punt que el nou executiu comunitari comptarà, per primera vegada, amb un comissari de Defensa, el lituà Andrius Kubilius.
<strong>Migració</strong>
En matèria de migració, un tema de fort debat des que Von der Leyen va proposar replicar a tota la UE els centres de deportació de migrants que Itàlia té a Albània, la presidenta va avançar que abordaria la qüestió des d’una perspectiva “ferma però justa”.
“Que garanteixi la sobirania i solidaritat, amb normes més estrictes, però amb garanties més segures pels drets individuals”, va afirmar en la presentació de les prioritats del nou govern de la UE. L’alemanya va assegurar que “treballaran” per obrir vies d’arribada legals i va defensar el Pacte d’Asil i Migració aprovat el mes d’abril passat. “Treballarem cada dia per assegurar les nostres fronteres exteriors”.
<strong>Ampliació</strong>
En el seu discurs davant l’Eurocambra, la presidenta de l’executiu comunitari també va dedicar unes paraules a l’ampliació de la UE i als processos d’adhesió que tenen oberts els països dels Balcans Occidents, Moldàvia o Ucraïna.
“La lluita per la llibertat no aplica només als 27 estats membres, el somni d’Europa s’estén cap als Balcans Occidents, Ucraïna, Moldàvia i més enllà”, va proclamar. “Hem vist com Rússia no s’aturarà per evitar que aconsegueixin el somni europeu, però el nostre compromís amb aquests països és més fort que mai”.
“Que no hi hagi dubtes, volem Ucraïna com a part de la UE. Estarem al seu costat tant de temps com calgui. I donarem suport a aquests països en cada passa del seu camí de mèrits fins que estiguin preparats per unir-se”, va reafirmar.
<strong>Agricultura, regions i habitatge</strong>
D’altra banda, Von der Leyen també ha encarregat al nou comissari d’Agricultura i Alimentació, el luxemburguès Christophe Hansen, assegurar que els agricultors europeus tenen “ingressos justos i suficients”, alhora que “incentius” per complir amb els objectius de protecció del medi ambient. L’alemanya va prometre que el nou executiu comunitari “estarà de costat” del sector.
Pel que fa a les regions europees, la presidenta de la CE va subratllar la “necessitat” de centrar esforços per abordar els problemes concrets de cada territori. Entre d’altres, va mencionar els canvis demogràfics o el canvi climàtic. “Les regions han de tenir el control del seu propi camí”, va assenyalar. Qui serà l’encarregat de liderar aquestes polítiques serà el polèmic Raffaele Fitto, exministre del govern d’ultradreta italià de Giorgia Meloni, i que ha estat designat com a vicepresident executiu a càrrec de Cohesió i Reformes.
Entre les prioritats del nou executiu també hi ha la posada en marxa d’un “pla d’habitatge assequible” per posar fi a la crisi que travessa tota la UE. Per aconseguir-ho, Von der Leyen ha incorporat en el seu equip el primer comissari d’Energia i Habitatge, que serà Dan Jorgensen.
<strong>Cap a la dreta i amb pocs suports</strong>
Tot plegat, ho haurà de tirar endavant l’executiu comunitari més escorat a la dreta que hi ha hagut fins ara. Mostra d’això és que 14 comissaris -i la presidenta- són del PPE, i que, a més, per primera vegada, hi ha un vicepresident executiu d’ultradreta, Raffaele Fitto.
L’executiu, però, ja compta amb un altre comissari d’ultradreta, l’hongarès Olíver Várhelyi, que repeteix en aquest mandat i estarà a càrrec de Salut i Benestar Animal. Tanmateix, a últim moment, populars socialdemòcrates i liberals van acordar retirar-li les competències en drets reproductius i gestió de crisis.
La nova CE comença, a més, amb el precedent d’haver rebut <a href=”https://www.acn.cat/new/ad239dcc-daf3-4606-ad5a-a11ab5645e22/texts”>un escàs suport</a> de l’Eurocambra. El dimecres passat el segon executiu de Von der Leyen va rebre 370 vots a favor, 282 en contra, i 36 abstencions. Es tracta de la majoria més ajustada que ha donat llum verd a un executiu comunitari. I, malgrat que van donar suport al nou govern de la UE eurodiputats de tot l’arc parlamentari, des dels Verds fins a la ultradreta de Conservadors i Reformistes (ECR), passant per populars, i socialdemòcrates i liberals, la votació va fragmentar els grups, que no van votar en bloc en cap dels casos.
