ACN Barcelona – Un equip del Clínic-IDIBAPS, l’Institut de Neurociències UBNeuro i la Universitat de Barcelona ha participat en un estudi internacional ha trobat que la modificació d’una prova diagnòstica permet diferenciar la malaltia de Parkinson i l’atròfia multiresistència. La mesura de la capacitat proagregant d’agregats de la proteïna a-sinucleïna en el líquid cefalorraquidi a través de l’assaig d’amplificació de llavor és un biomarcador de diagnòstic del Parkinson molt robust. Fins ara aquest assaig no havia estat capaç de distingir correctament entre Parkinson i atròfia multisistèmica, un parkinsonisme atípic de gravetat i prevalença similar a l’ELA però molt difícil de diferenciar clínicament del Parkinson en fases inicials de la malaltia.
Ara, un equip del Clínic-IDIBAPS ha participat en aquest estudi internacional -publicat a ‘The Lancet Neurology’-, que presenta una modificació de l’assaig d’amplificació de llavor que sí és capaç de diferenciar les dues patologies.
Yaroslau Compta, un dels autors de l’estudi, afirma que poder diferenciar aquests dos trastorns permet escurçar significativament el temps de diagnòstic, el que resulta especialment rellevant per iniciar el tractament adequat a temps i tenir un pronòstic de discapacitat i supervivència acurat. A més, apunta que la modificació de l’assaig d’amplificació de llavor podria permetre incloure casos més primerencs a assajos clínics de teràpies experimentals.
A l’estudi s’han inclòs vuit cohorts procedents de set centres i quatre països. En les cohorts més enriquides en casos d’atròfia multisistèmica, el nou assaig modificat aconseguia una sensibilitat del 87% i una especificiat del 77%. D’altra banda, les dues cohorts que s’havien obtingut aplicant criteris més estrictes inclosa la del Clínic-IDIBAPS, la sensibilitat era del 84% i l’especificitat del 87%.
Per a realitzar l’assaig d’amplificació de llavor s’afegeix α-sinucleïna recombinant no agregada a mostres biològiques (en aquest cas líquid cefaloraquidi) que se sospita puguin contenir agregats. L’agitació mecànica de la mostra fa que els agregats es fragmentin i interactuïn amb la proteïna recombinant no agregada promovent-ne una nova agregació. Els agregats que resulten de la reacció es detecten a través d’una reacció de fluorescència amb tioflavina. Aquesta tècnica en la seva modalitat original sensible i específica per al Parkinson està disponible al Clínic Barcelona gràcies a un projecte del Dr. Yaroslau Compta amb el qual es va posar a punt la tècnica a l’IDIBAPS.
En l’atròfia multisistèmica la α-sinucleïna es troba en agregats citoplasmàtics en les cèl·lules glials, en canvi, en la malaltia de Parkinson es troba en els cossos de Lewy, ubicats a les neurones.
En l’assaig presentat en aquest treball van observar que els agregats dels cossos de Lewy produïen una fluorescència molt intensa, per contra, els agregats de les cèl·lules glials produïen una reacció positiva diferenciable dels controls negatius però amb una fluorescència intermèdia, la qual cosa permetia als investigadors distingir les dues patologies. Així és parla de corbes tipus 1 (per a cossos de Lewy com al Parkinson i la demència amb cossos de Lewy) i de tipus 2 a l’atròfia multisistèmica.
