ACN Barcelona – La mobilització independentista de l’Onze de Setembre serà descentralitzada a les ciutats de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa, tal com ha pogut saber l’ACN. A la capital, la manifestació anirà de l’estació de França fins a l’Arc de Triomf, on tindrà lloc la Festa per la Llibertat que organitza Òmnium anualment. A més de les mobilitzacions a les 5 ciutats, hi haurà altres accions per les vegueries del país. Enguany estarà coorganitzada per l’ANC, Òmnium, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN, que han consensuat l’eslògan “Tornem als carrers” per a la capçalera. La Diada del 2016 ja va tenir aquest format descentralitzat, amb mobilitzacions aleshores a Barcelona, Berga, Lleida, Tarragona i Salt.
La mobilització de les entitats independentistes per la Diada de l’Onze de Setembre tindrà enguany un caràcter més transversal. Aquest és l’objectiu de les entitats que coorganitzaran els actes descentralitzats de la tarda de l’11-S. I és que, a banda de l’ANC, també Òmnium, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN es bolcaran en els preparatius, i no només convocaran la mobilització. També s’hi involucraran les joventuts de Junts (JNC) i d’ERC (Jovent Republicà).
Totes aquestes entitats també han consensuat un eslògan comú, ‘Tornem als carrers’, amb el qual les entitats volen interpel·lar “aquelles persones que altres anys havien vingut i van deixar d’anar-hi en un moment de desafecció”. Aquesta frase es farà servir tant per a la capçalera de les manifestacions com per a la cartelleria de convocatòria a la mobilització, que busca “reflectir la coralitat i pluralitat” d’entitats.
En canvi, el lema ‘Fem el camí més curt’, present a la samarreta presentada pel president de l’ANC, Lluís Llach, al Canet Rock, se circumscriurà exclusivament a l’Assemblea. Segons les fonts consultades, aquest eslògan és heretat de l’anterior Secretariat Nacional, presidit per Dolors Feliu, i es convertirà en un “subeslògan”. Serà l’única samarreta que es comercialitzarà per la Diada.
<strong>Investidura i retorn de Puigdemont</strong>
Encara es desconeix quin context polític hi haurà per la Diada. No és el mateix que l’Onze de Setembre arribi amb un govern del PSC i amb Salvador Illa a la presidència de la Generalitat -amb un hipotètic suport d’ERC-, que una Diada en precampanya, perquè no s’ha pogut investir cap president abans del 26 d’agost. És per això que es vol evitar que la mobilització de l’11-S es transformi en una nova escridassada a algun partit, especialment contra els republicans.
Les entitats coorganitzadores també admeten que la situació de Carles Puigdemont podria tenir rellevància de cara a la Diada. A ningú se li escapa -a les entitats sobiranistes tampoc- que no és el mateix un Onze de Setembre amb l’expresident encara a l’exili, a Catalunya i en llibertat, o bé empresonat. L’efecte i les conseqüències que pot tenir el retorn de Puigdemont també ha planat damunt les reunions prèvies a l’organització de la Diada.
El passat 3 de juliol, a través d’una declaració política aprovada pel Secretariat Nacional, l’ANC defensava que l’expresident Carles Puigdemont “mereix el reconeixement del poble català” i deia estar “preparada per rebre i acompanyar-lo en un retorn sense cap ombra de partidisme”.
<strong>Absència d’ERC i escridassada el 2022</strong>
Cal recordar que ni el president del Govern, Pere Aragonès, ni cap conseller d’ERC ni ningú de la cúpula del partit va assistir a la manifestació de la Diada del 2022, pel clima “hostil” que havia propiciat l’ANC i -sobretot- la seva presidenta, Dolors Feliu. L’aleshores líder de l’Assemblea havia estat molt crítica contra l’executiu d’Aragonès, encara format per ERC i Junts.
La crispació va tenir el seu punt àlgid l’1 d’octubre d’aquell any. En el marc del cinquè aniversari de l’1-O, el Consell de la República va organitzar un acte a Arc de Triomf -amb el suport d’ANC, Òmnium, ERC, Junts i CUP-, que va acabar amb escridassada i xiulada contra dirigents d’ERC, inclosa la seva secretària general, Marta Rovira -aleshores encara a l’exili-, així com l’expresidenta del Parlament i de l’ANC, Carme Forcadell, o el líder d’Òmnium, Xavier Antich.
En aquells moments, ERC i Junts encara eren socis a Palau, i miraven de solucionar la crisi oberta per la qüestió de confiança dels postconvergents contra Aragonès. “Govern dimissió” i “Puigdemont, el nostre president” van ser les proclames més unànimes entre la gent que es va aplegar davant de l’Arc de Triomf. El govern d’Aragonès i ERC ja van tornar l’any passat a la mobilització de la Diada, ja que el caràcter de la concentració era “més obert, transversal i plural”, tal com van defensar des de les files republicanes.
Tot aquest context és ben present en les reunions de les entitats que coorganitzen la mobilització del 2024. Són conscients que un escenari amb Illa a Palau gràcies als vots d’ERC pot provocar, de nou, que part dels manifestants escridassi els republicans, un fet que es vol evitar. Tot i que tampoc és gaire millor que l’11-S arribi en precampanya, si no s’ha pogut investir cap nou president i la ciutadania ha de tornar a votar el 13 d’octubre.
Les entitats volen que l’Onze de Setembre mantingui l’esperit combatiu i, alhora, es recuperi l’espectre més transversal. Aposten perquè la Diada torni a ser una jornada positiva i de suma, i que la mobilització sigui més que mai “de país”, i no es pugui regirar contra cap partit. “Cal donar una imatge diferent de la dels últims anys i que tothom s’hi senti convidat”, assegura una de les fonts consultades.
<strong>L’última Diada descentralitzada</strong>
La mobilització sobiranista de l’Onze de Setembre del 2016 ja va ser descentralitzada. Aquella acció, organitzada per l’Assemblea -i convocada també per Òmnium-, va fixar cinc grans punts com a escenaris de la mobilització independentista: Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt, organitzats alhora en 44 trams diferents.
Cada ciutat simbolitzava àmbit com ara la república de les llibertats (Barcelona), la solidaritat i la diversitat (Salt), la cultura i les arrels (Berga), la república en xarxa (Tarragona), i l’equilibri territorial i la diversitat de paisatges (Lleida).
