ACN Girona – La Universitat de Girona (UdG) ha inaugurat oficialment el curs acadèmic aquest dimecres al migdia amb un acte centrat en la manca d’habitatge i el problema en l’accés a una llar per a la majoria de la població. La lliçó inaugural ha anat a càrrec de la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, qui ha destacat la manca de polítiques en habitatge a l’Estat i també a Catalunya en comparació amb altres països europeus. Això dificulta l’accés a l’habitatge i també deixa la situació a mercè del mercat immobiliari. A causa d’aquesta situació, Trilla ha remarcat que quatre de cada deu famílies destinen més d’un 40% dels ingressos a pagar el lloguer de casa seva.
La Universitat de Girona manté la seva aposta per abordar temes d’actualitat en la inauguració del curs acadèmic. Per aquest motiu, aquest dimecres ha arrencat amb una lliçó inaugural de la presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona i també presidenta de la fundació Hàbitat3, Carme Trilla.
L’economista ha posat el focus en les polítiques d’habitatge i el seu paper en un estat del benestar. Trilla ha arrencat la conferència recordant que l’Estat destina un 0,2% del PIB en polítiques d’habitatge, mentre que la inversió en educació representa el 5% del PIB o la de salut, el 8%.
Per a la presidenta de l’Observatori, això genera “una pota molt coixa” de l’estat del benestar que acaba afectant a altres potes com poden ser els drets socials, la salut o també l’educació. La manca d’inversió pública en aquest àmbit fa que siguin les butxaques de les famílies qui hagin de suportar aquesta despesa.
Per altra banda, Trilla ha assegurat que en els anys 50 i 60 a Barcelona hi havia un parc de lloguer superior al 80% i a Catalunya, els pisos que es destinaven a lloguer superaven el 50% dels habitatges. Ara, però, la situació ha canviat i la majoria són de propietat.
<strong>Més d’un 40% dels ingressos</strong>
Això representa un problema per a moltes famílies, ja que es tradueix en un increment de preus. De fet, Carme Trilla apunta que quatre de cada deu famílies destinen més d’un 40% dels ingressos familiars a pagar el lloguer. Per a l’economista aquesta és una situació “molt delicada” perquè qualsevol imprevist pot fer que les famílies no puguin pagar el lloguer i acabin en un procés de desnonament.
Per altra banda, la presidenta de la fundació Hàbitat3 també ha afegit que entre el 2000 i el 2023, la renda familiar a l’Estat ha incrementat un 76%. Els preus de pisos d’obra nova, però, ho han fet un 174% i els dels lloguers, un 130%. Això representa que les famílies han de fer un esforç major per pagar una llar.
Aquesta diferència va començar a despuntar amb la bombolla immobiliària. Amb la crisi, es va reduir el “gap” però a partir del 2015 es va tornar a accentuar fins a la situació actual. Per a Trilla la prioritat màxima ha de ser reduir aquest forat que es va generar ara fa vint anys.
De fet, considera que la crisi econòmica va suposar “un error històric” per la manera com es van enfocar les polítiques d’habitatge. Trilla recorda que la majoria de les famílies que no podien pagar l’hipoteca van ser desnonades, però per contra els bancs van rebre diners públics per no fer fallida. L’economista considera que es podria haver condicionat el rescat bancari a destinar els pisos buits que tenien les entitats i destinar-los a usos socials.
<strong>Nous estatuts</strong>
La lliçó inaugural ha anat acompanyada de l’actuació del cor de la UdG que ha fet diverses actuacions amb la manca d’habitatge com a element principal. A més, el rector de la UdG ha recordat que aquest és un problema que afecta a la comunitat universitària però que també implica a bona part de la societat. Per això han apostat per “posar el problema sobre la taula i parlar-ne” sense caure en el “cofoïsme”.
El rector Quim Salvi també ha inicdit en el curs acadèmic d’enguany que estarà marcat pels nous estatuts que s’han aprovat recentment. Salvi creu que aquesta serà una “eina de modernització” de la institució que ha de garantir que la UdG segueixi essent un referent en formació, innovació, recerca i transferència del coneixement.
