ACN Barcelona – Torna el projecte artístic Òh!pera. Microòperes de nova creació al Liceu amb tres propostes: ‘Contradir la nit’, composta per Montserrat Lladó amb llibret de Martí Sales, és “un viatge fulgurant al moll de l’os de l’altra cara de Barcelona”; ‘Azul como una naranja’, del compositor Guillem Palomar i llibret de Laura Ferrero, narra la història del cosmonauta soviètic Sergei Krikalev, i ‘Eliza’, del compositor Ferran Cruixent amb llibret de Pau Miró, reflexiona sobre la Intel·ligència Artificial. Les tres òperes de petit format seran representades en diferents espais del Liceu del 12 al 14 de juliol amb dues funcions cada dia. Com a novetat, el projecte s’inclou dins la programació del Festival Grec de Barcelona.
En aquesta edició, el Liceu ha seleccionat els compositors Montserrat Lladó, Guillem Palomar i Ferran Cruixent per idear òperes de gran energia, d’uns 30 minuts de durada aproximadament, que tractin de subjectes actuals. Els llibretistes són Martí Sales, Laura Ferrero i Pau Miró.
Com ha recordat el Gran Teatre del Liceu, les particularitats de l’encàrrec són amb un màxim de sis músics, entre cantants i instrumentistes, que col·laboraran en el projecte gràcies al suport de la Fundació Ferrer Salat – Fundació Conservatori Liceu. Per la posada en escena s’ha buscat la diversitat de propostes estètiques i cada microòpera comptarà amb un dels següents professionals de l’àmbit de la direcció escènica: Marta Gil Polo, Ester Guntín i Pol Roig Valldosera.
<strong>Els espectacles</strong>
‘Contradir la nit’ es representarà a la Sala Mestres Cabanes i té direcció d’escena de Marta Gil i amb l’escola Eina. Segons el llibretista Martí Sales, ‘Contradir la nit’ és “un viatge fulgurant al moll de l’os de l’altra cara de Barcelona, un portal interdimensional i una operació a cor obert. És una crida a la revolta i dos amants capbussant-se als rius de l’infern”. La partitura se centra en la recerca de nous espais sonors, els quals provenen de la interacció entre instruments i electrònica, així com en aprofundir en la plasticitat del temps musical, fruit de la inherent psicodèlia del text.
El llibret d’’Azul como una naranja’ s’inspira en la història del cosmonauta soviètic Sergei Krikalev, l’últim ciutadà de la URSS. El 18 de maig de 1991, Krikalev va partir a bord de la nau Soyuz per a una missió de cinc mesos a l’estació MIR, missió que es va veure alterada el 26 de desembre de 1991, quan una URSS ja agonitzant va col·lapsar definitivament. Aliè a tot, Krikalev només mantenia contacte amb la Terra a través de l’Elena, la seva dona, que treballava com a ràdio operadora a l’estació de Baikonur i havia rebut ordres de no explicar-li res. La URSS no va reclamar Krikalev ni el va portar de tornada a casa de manera que va acabar passant més del doble del temps previst a l’espai i es va convertir en l’últim habitant d’un país desaparegut.
Laura Ferrero, creadora del llibret, argumenta que “aquesta és la història d’un home sol, d’un home que, davant la immensitat de tot allò que no comprèn, es pregunta si és possible tornar a aquesta Terra blava com una taronja, en paraules del poeta Paul Éluard, a la qual tem haver deixat de pertànyer”.
Aquesta òpera, que es podrà veure al Box Escenari, explora temes com “la distància física i psicològica entre els personatges i la possibilitat o impossibilitat de connectar realment”. Segons el compositor Guillem Palomar, la història planteja la qüestió de si “el llenguatge és un impediment que no permet establir contacte real”. Ester Guntín és l’encarregada de la direcció d’escena i hi ha participat l’escola Bau.
‘Eliza’ de Ferran Cruixent es representarà al Foyer, el llibret ha estat escrit per Pau Miró i la direcció d’escena és de Pol Roig. Ha participat l’escola Elisava. L’obra planteja qüestions profundes sobre la consciència i l’empatia en éssers creats per Intel·ligència Artificial (IA). Es pregunta si és possible que neixi la consciència en una IA i, en cas afirmatiu, com aquesta consciència seria utilitzada: “Es comportaria amb empatia, seria capaç de deixar-se commoure per les vicissituds i la fragilitat d’un ésser humà?” Aquesta reflexió, ha explicat el Liceu, parteix de l’experiència d’Eliza, el primer programa informàtic de processament del llenguatge natural, creat el 1964 per explorar la comunicació entre humans i màquines.
Pau Miró, encarregat del llibret, destaca que la revolució tecnològica ha permès avenços significatius per a la societat, però també obliga a interrogar-nos sobre el model de societat que estem construint. La música en aquesta obra sembla ser generada per una intel·ligència artificial (IA). Tot i escollir una formació tradicional i previsible com és el quartet de corda, introdueix errors digitals que fan evident la possible naturalesa no humana dels personatges.
<strong>Estudiants</strong>
Durant el projecte, estudiants de diferents centres d’ensenyaments d’art i disseny de la ciutat de Barcelona han participat en la creació de les òperes, seleccionats pel Disseny Hub Barcelona. Aquestes són: EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona; BAU, Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona i Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona.
<strong>Objectius</strong>
Com ha explicat el Liceu, l’objectiu del projecte Òh!pera és “complementar la formació de joves estudiants de diferents disciplines creatives de la ciutat de Barcelona i facilitar-los l’aprenentatge en un entorn real, tenint una experiència amb el gènere operístic i els professionals del mateix”. La missió d’aquesta iniciativa, ha afegit, “comprèn l’acompanyament i el suport a la creació artística, posant a disposició espais i recursos que serveixin com a camp d’experimentació tenint com a base el rigor, l’exigència i la qualitat dels projectes”. Així mateix, el projecte vol ser “un aparador per a mostrar el talent emergent d’una nova generació i projectar-lo internacionalment”.
La iniciativa està impulsada pel Gran Teatre del Liceu, la Regidoria de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona a través del Disseny Hub Barcelona (DHub) i té la participació de les principals escoles de disseny de la ciutat. La direcció artística del projecte està liderada per Àlex Ollé, artista resident del Gran Teatre del Liceu.
