ACN Barcelona – L’exposició antològica ‘Naufragis i tempestes’ de Luis Claramunt (Barcelona, 1951-Zarautz, 2000), que acull els Espais Volart de la Fundació Vila Casas, ressegueix la trajectòria de trenta anys de l’artista i el reivindica: “Partim del fet que l’obra de Claramunt no té el reconeixement que es mereix”, ha dit el co-comissari Àlex Susanna, en declaracions a l’ACN. La mostra, també comissariada per Sílvia Martínez Palou, es podrà visitar des de divendres fins l’1 de maig. Susanna ha dit que és una de les mostres “més ambicioses i complicades” de la Fundació Vila Casas amb 180 obres, gravats i dibuixos a banda amb una cinquantena de prestadors.
Fill d’una família benestant de l’Eixample de Barcelona, Claramunt va abandonar la llar familiar quan tenia 18 anys per submergir-se en la Barcelona més ‘canalla’ i adoptar la cultura gitana. En els primers anys, la seva obra pictòrica recull un ventall d’influències des de Picasso a Munch passant per Goya, Van Gogh, Gutiérrez Solana o Nonell, però de mica en mica crea el seu propi imaginari expressionista valent-se d’un llenguatge cada cop més gestual o cal·ligràfic. Extreia les seves fonts d’inspiració de la vida del carrer i dels seus autors de capçalera, com ara Stevenson, Conrad o Monfreid.
L’exposició transita al llarg de les ciutats que van marcar la seva trajectòria: Barcelona (1970-1985), Sevilla (1985-1990) i Madrid (1990-2000) amb les estades estiuenques a Horta de Sant Joan, els set viatges a Marràqueix i la fascinació per la ria de Bilbao. La mostra es divideix en set àmbit expositius: L’illa del tresor, Ciutats i paisatges, Marràqueix, Toro d’hivern, El queixal d’or, ‘Shadow line’ i Naufragis i tempestes.
Susanna ha manifestat que l’exposició té molt de reivindicació: “Partim del fet que l’obra de Luis Claramunt no té el reconeixement que es mereix”. Ha declarat que 22 anys després de la seva mort l’obra de l’artista es mostra amb “tota la seva potència, originalitat i intensitat”. Segons Susanna, Claramunt és “un dels artistes catalans i espanyols més personals, més potents i dramàtics dels últims 30 anys del segle XX”.
Expressionisme
Ha indicat que Claramunt des d’un bon principi és un expressionista. “Sostenim que pertany a la gran família dels expressionistes de tots els temps”, ha declarat Susanna. L’artista, ha afegit, va anar modulant aquest expressionisme que arrenca de forma més figurativa i al final és més abstracte.
Per la seva part, la co-comissària Sílvia Martínez Palou ha apuntat que els 1.600 metres quadrats dels Espais Volarts estan configurats en 14 sales i per aquesta exposició han reproduït 14 de les seves sèries de Claramunt presentades d’una manera integral. Cada sala té una sèrie. “Claramunt era molt reflexiu i també ràpid”, ha declarat.
Miquel Barceló
L’exposició també inclou un retrat de Claramunt fet per Miquel Barceló, i un retrat de Barceló fet per Claramunt.
